Telegrafia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.

Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.

En sentit general, també s'inclou dins el terme "telegrafia" les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general.

Telegrafia elèctrica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Telègraf elèctric
Esquema de la instal·lació d'un telègraf

Amb el desenvolupament de l'electricitat durant el segle XIX, va arribar l'era del telègraf elèctric. El 1832 Samuel Morse es va inspirar en els treballs dels seus predecessors per inventar un sistema simple i robust. El 1838 Charles Wheatstone va construir el primer telègraf elèctric, que va funcionar entre Londres i Birmingham. El sistema es basa en el següent procés:

  • Una línia elèctrica enllaça dos punts, en cada extremitat una màquina idèntica envia rep missatges codificats. La màquina està formada per un emissor i un receptor.
  • L'emissor és un manipulador manual, un senzill interruptor que alimenta la línia, amb una bateria, durant un interval de temps més o menys breu.
  • El receptor és un electroimant connectat directament a la línia i que acciona un mecanisme encarregat de transcriure el codi mitjançant la impressió d'unes marques en una banda de paper, que avança al ritme de les impulsions emeses per la línia.
  • Quan un operador prem el manipulador del seu emissor, el receptor distant entra en acció deixant una marca sobre la banda de paper i emetent un soroll. La banda de paper permet guardar un registre del missatge i permet una eventual absència de l'operador en recepció.

El codi inventat per Morse és la transcripció en una sèrie de punts i ratlles de les lletres de l'alfabet i de la puntuació més habitual. El punt és una impulsió breu i la ratlla una impulsió llarga. Aquest codi i aquesta màquina elèctrica permetien una transmissió molt ràpida i fiable dels missatges.

Telegrafia sense fils (radiotelegrafia)[modifica | modifica el codi]

Article principal: radiotelegrafia

Des de les primeres experiències de transmissió per radioelectricitat el principi del telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio. El principi de codificació és el mateix, però ara els impulsos no es transmeten per un suport físic (el cable), sinó mitjançant ones de ràdio. En aquest moment la transmissió de la informació s'acabava d'alliberar de pràcticament tots els obstacles, no quedava més que perfeccionar el sistema per arribar als sistemes de transmissió més moderns del segle XX i segle XXI.

El codi Morse encara que caigut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors en l'exèrcit i com a passatemps entre els radioaficionats. El seu mèrit és de ser fàcilment decodificable "d'oïda" per un operador especialment format i un emissor-receptor poc sofisticat. La gran eficàcia de la transmissió ràdio en morse és la possibilitat de desxifrar un senyal "tot-o-res" amb una relació de senyal molt petita.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1 setembre de 1794: via la telegrafia aèria (Chappe), Carnot puja a la tribuna de la Convenció Nacional per tal de llegir: Condé-sur-Escaut és restituït a la República; la rendició ha tingut lloc aquest matí a les 6 hores.
  • 1838: el primer telègraf elèctric va ser construït per Wheatstone, i va funcionar entre Londres i Birmingham.[1]
  • 1844: la xarxa Chappe és composta de 534 estacions i prop de 5.000 km de línies. Vint-i-nou ciutats són connectades a París.
  • 1845: primera línia de telegrafia elèctrica a França (entre París i Rouen). Substitució de l'antiga línia de telegrafia aèria entre París i Lille el 1846.
  • 1 març de 1851: posada a disposició del públic el telègraf. Aquest no era abans més que un instrument de govern.
  • 1851: primer cable submarí entre França i Anglaterra.
  • del 13 al 27 de juliol de 1858: primer cable transatlàntic entre Irlanda i Terranova. El juliol de 1866, un segon cable estarà tirat i serà expolsat durant un centenar d'anys.
  • 1 de gener de 1863: França posseeix 28.671 km de líniese comprenent 88.238 km de fil i 1.022 despatxos. Hi ha 3.752 agents de tots els graus.
  • a partir dels anys 1930 es desenvolupa la xarxa Tèlex, que suplanta a poc a poc el telègraf.
  • fins als anys 1960, a França, els correus eren dits «els PTT», es deia: "Treballar per als PTT", "calendari dels PTT", etc. (PTT: Correus Telègrafs Telèfons)

Primers aparells de telegrafia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Prescott, George Bartlett. History, theory, and practice of the electric telegraph (en anglès). Frank Jones, 1866, p. 9. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telegrafia Modifica l'enllaç a Wikidata