Teler de Jacquard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teler Jacquard al Museu de la ciència i la indústria, a Manchester (Anglaterra).
Targetes perforades d'un teler de Jacquard.

El teler de Jacquard és un teler mecànic inventat per Joseph Marie Jacquard el 1801. L'artefacte utilitzava targetes perforades per aconseguir teixir la roba seguint uns patrons, permetent que fins i tot els usuaris més inexperts poguessin elaborar complexos dissenys. La invenció es basava en els instruments que anteriorment van dissenyar Basile Bouchon (1725), Jean Falcon (1728) i Jacques Vaucanson (1740), tots ells de nacionalitat francesa.[1]

Tot i que sempre s'ha denominat teler de Jacquard (o màquina jacquard), el teler en si és la màquina inferior que interseca els fils per a produir la tela, mentre que el que veritablement va inventar Jacquard és la màquina que produeix el moviment independent dels fils d'ordit per aconseguir el dibuix demanat a través de les armures o lligaments inserits en les diferents zones del teixit.

Cada targeta perforada corresponia a una línia del disseny, i la seva col·locació juntament amb altres targetes determinava el patró (lligament/Armures) amb el qual el teler bòbila. Cada forat de la targeta corresponia amb un ganxo "Bolus", que tenia dues posicions, pot estar amunt o avall. D'aquesta manera, depenent de quina posició tingués, l'arnès (muntura) que porta i guia l'ordit faria que la trama es desplacés cap amunt o cap avall. D'aquesta manera, la seqüència de pujades i baixades del fil acaba per crear un patró (lligament/Armures) sobre el teixit. Els ganxos o pestanyes podien ser connectats a través de l'arnès amb un determinat nombre de fils, permetent que el patró (camí) es repetís més d'una vegada.

Un teler amb 400 ganxos podia tenir connectats fins a quatre fils per ganxo, produint així una tela amb una amplada de 1600 fils, i amb un patró compost per la combinació de les repeticions de quatre bandes.

El teler es va patentar l'any 1804. Mentre que el pare de Joseph-Marie Jacquard no aconseguia fabricar més de deu centímetres de brocat de seda a la setmana, un teler d'aquest tipus en mans expertes produïa seixanta centímetre de brocat a la setmana.[2]

Evolució[modifica | modifica el codi]

Vincenzi[modifica | modifica el codi]

Les primeres màquines desenvolupades a partir del teler de Jacquard, anomenades Vincenzi , necessitaven uns cartons menys voluminosos i eren d'un manteniment més fàcil, [1] tot i que utilitzaven el mateix tipus de cartró perforat per al moviment directe de les agulles que feien pujar i baixar els fils, la qual cosa implicava una mobilitat limitada en el temps.

Verdol[modifica | modifica el codi]

Més tard va aparèixer el tipus Verdol , en el qual el cartró passava a ser paper continu amb un mecanisme transversal que duplicava la velocitat de la màquina. Actualment el paper perforat ha estat substituït per senyals electrònics que fan reaccionar uns electroimants que activen o desactiven el moviment de les arcades de la muntura que mou els fils triplicant la velocitat de les màquines anteriors.

En l'apartat de velocitats, com a exemple sobre telers mecànic-electrònics podrem observar que mentre un teler anys 1960 Vincenzi girava a uns 70 rpm, les Verdol anys 80 giraven a 200 i actualment les electròniques poden girar a més de 600 rpm.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Computer History Museum
  2. Keats, Jonathan. «Del telar mecánico a la pianola y los primeros ordenadores». Investigación y Ciencia, octubre 2011, pàg. 9.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]