Telescopi solar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un telescopi solar és un telescopi concebut amb el propòsit especial d'observar el Sol i per tant construït amb unes característiques específiques, són els únics telescopis que fan les observacions durant el dia. Els telescopis solars normalment detecten la llum en longituds d'ona dins de l'espectre visible o molt proper a ell.

Telescopis solars professionals[modifica | modifica el codi]

Els telescopis solars necessiten d'una òptica prou potent per assolir la millor difracció possible, però, no necessiten de la potència de recollida de llum d'altres telescopis astronòmics. Això no obstant, els nous filtres òptics més estrets i amb més imatges per segon ha portat als telescopis solars cap a operacions amb fotons afamats (Photon-starved).[1] Tant a l'European Solar Telescope com al Advanced Technology Solar Telescope tenen major obertures no tan sols per incrementar la resolució, sinó també per incrementar la potència de llum recollida.

Com els telescopis solars operen durant el dia, mostrant una imatge d'un objecte astronòmic molt brillant, i que el límit de visió imposat per les turbulències atmosfèriques és molt pitjor que l'experimentat pels telescopis nocturns, els objectius d'aquest tipus de telescopis són d'1 metre o menys de diàmetre. La calor generada per la llum del sol ben enfocada també planteja un problema de disseny. Els observatoris solars professionals poden tenir elements amb distàncies focals molt llargues i la trajectòria de la llum pot mantenir-se en una ampolla de buit per eliminar el moviment de l'aire a causa de la convecció dins del mateix telescopi. Atès que això fa que el telescopi resulti relativament pesat (alguns d'ells són els telescopis òptics més pesats del món), i que l'objecte observat (el sol) viatja en un camí estret fix a través del cel, els telescopis solars solen ser fixos en la seva posició (de vegades sota terra) l'única part mòbil és un heliòstat que segueix la trajectòria del sol al cel. Aquests telescopis utilitzen tècniques de filtració i de projecció per a l'observació directa, a més de càmeres de filtratge de diversos tipus. Les eines especialitzades com ara els espectroscopisi espectrohelioscopis s'utilitzen per examinar el sol a diferents longituds d'ona.

Alguns telescopis solars[modifica | modifica el codi]

Altres tipus d'observació[modifica | modifica el codi]

La majoria d'observatoris solars treballen en el rang de la llum visible, ultraviolat i infraroig proper, però també es poden fer un altre tipus d'observacions:[cal citació]

Telescopis solars aficionats[modifica | modifica el codi]

Exemple d'un telescopi solar d'aficionat, equipat amb un sistema filtre d'hidrogen alfa

En el camp de l'astronomia amateur, hi ha molts mètodes usats per observar el sol. Els astrònoms aficionats fan ús des de sistemes simples per projectar el sol en un tros de paper blanc, una falca de Herschel (Herschel wedge) pot redireccionar el 95% de la llum de l'objectiu,[2] fins filtres d'hidrogen alfa, i fins i tot sistemes d'espectrohelioscopi fets a casa. En contrast amb telescopis professionals, els telescopis solars d'aficionats són generalment molt més petits.

Diagrama d'una falca de Herschel i d'altres mètodes d'observació solar.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stenflo, J. O.. «Limitations and Opportunities for the Diagnostics of Solar and Stellar Magnetic Fields». ASP Conference Proceedings, 248, 2001. Bibcode: 2001ASPC..248..639S.(anglès)
  2. Guillermier, Pierre; Koutchmy, Serge. «Total eclipses: science, observations, myths, and legends». Masson, 1998.(anglès)