Telifònid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Thelyphonida
Whipscorpion.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Thelyphonida
O. P-Cambridge, 1872
Famílies

Geralinuridae
Thelyphonidae

Thelyphonida és un ordre d'aràcnids que sovint els científics sovint anomenen uropygids derivat d'un anterior ordre Uropygi (el qual originalment també incloïa l'ordre Schizomida).[1] Són similars als escorpins però tenen la cua allargada.

Descripció física[modifica | modifica el codi]

"Uropygi" deriva del grec οὐροπύγιον (ouropugion) amb el significat de cua flagel·lada,[2]

Les espècies d'aquest ordre fan de 25 a 85 mil·límetres de llargada.[3]

Només fan servir 6 potes per a desplaçar-se i les dues primeres potes estan modificades per a servir d'antenes. Moltes espècies tenen pinces com les dels escorpins. Tenen un parell d'ulls davant del cefalotòrax i tres ulls a cada costat com també passa en els escorpins.[3] No tenen glàndules verinoses però poden deixar anar una mescla d'àcid acètic i àcid octanoic quan se'ls molesta.[3]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Són aràcnids carnívors i caçadors nocturns, mengen insectes o miriàpodes,[3] però de vegades també cucs i llimacs. Mastigoproctus (que fa 85 mm de llarg) de vegades s'alimenta de petits vertebrats.[3] Controlen l'excés de població de paneroles i grills.

Els mascles secreten un sac d'esperma que transfereixen a les femelles. Una membrana mucosa protegeix els ous de la dessecació. Les cries tarden fins a 3 anys a assolitr l'edat adulta i viuen després uns quatre anys més.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troben en zones tropicals i subtropicals de tot el món. No n'hi ha a Europa, Austràlia, i excepte per haver estat introduïts tampoc n'hi hauria a l'Àfrica.[3] Fan forats a terra on transporten les seves preses.[3] Els agraden llocs foscos i humits.

Subtàxons[modifica | modifica el codi]

El 2006, s’han identificat unes 100 espècies. Hi ha una família actual i una família extinta però aquesta és dubtosa:

Fòssils que s’han descrit recentment són':

  • Proschizomus petrunkevitchi Dunlop & Horrocks 1996 — Carbonífer superior, Gran Bretanya
  • Mesoproctus rowlandi Dunlop 1998 — Cretaci, Brasil

Rowland & Cooke (1973)divideixen el grup en dues famílies: Thelyphonidae i Hypoctonidae.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Thorell 1882
  2. Found in Aristoteles' work: De Anim. Hist., Lib: IV Cap: I.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Schmidt 1993: 54f

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Rowland, J.M. & J.A.L. Cooke. 1973. "Systematics of the arachnid order Uropygida (5 Thelyphonida)." The Journal of Arachnology, 1:55–71.
  • Weygoldt, P. 1979. Thelyphonellus ruschii n. sp. und die taxonomische Stellung von Thelyphonellus Pocock 1894 (Arachnida: Uropygi: Thelyphonida). Senckenbergiana Biologica, 60:109–114.
  • Schmidt, Günther (1993): Giftige und gefährliche Spinnentiere. Westarp Wissenschaften ISBN 3-89432-405-8
  • Dunlop, J.A. & C.A. Horrocks. 1996. "A new Upper Carboniferous whip scorpion (Arachnida: Uropygi: Thelyphonida) with a revision of the British Carboniferous Uropygi", in Zoologischer Anzeiger, 234:293–306.
  • Haupt, J. & D. Song. 1996. "Revision of East Asian whip scorpions (Arachnida Uropygi Thelyphonida'). I. China and Japan". Arthropoda Selecta, 5:43–52.
  • Harvey, M.S. 2002. "The neglected cousins: what do we know about the smaller arachnid orders?", in The Journal of Arachnology, 30:357–372.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telifònid