Tell Hassuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 36° 10′ 00″ N, 43° 06′ 00″ E / 36.166667°N,43.100000°E / 36.166667; 43.100000

Cultures calcolítiques de Hassuna i Halaf

Hassuna o Tell Hassuna és un lloc arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.

Història[modifica | modifica el codi]

L'establiment humà dataria de vers el 6000 aC i fins al 5500 aC; les pluges permetien el cultiu i foren els primers grangers de la zona. Van crear l'estil hassuna de poteria (amb decoració lineal vermella). La població vivia en petits pobles o llogarets de entre 8.000 i 32.000 metres quadrats. Les cases eren de fang i es construïen sobre patis centrals, sent de forma rectangular i amb magatzems d'una sola cambra annexes. La poteria finament pintada va substituir als primers nivells de poteria rude i sense decoració. S'han trobat destrals, falçs, pedres de polir, compartiments, forns de coure i nombrosos ossos d'animals domèstics que mostren un estil de vida sedentari i pastoral. Algunes figueretes de femelles es pensa que estan relacionades amb el culte; els enterraments eren en gerres en les que s'afegia menjar suposadament per una altra vida en la que devien creure. La poteria d'Hassuna està relacionada amb la de Jericó el que implica una gran expansió del sistema.

Dóna nom a la cultura d'Hassuna de la que Tell Hassuna és el principal jaciment, seguit del de Yarim Tepe al nord-oest del anterior a les pendents del Djabal Sindjar

Als cranis trobats es presenta el mateix origen mediterrani present des del paleolític superior a tot l'Orient mitjà. A més de petites estàtues s'han trobat una mena de segells que són els més antics descoberts fins ara. Els estris i les armes eren d'obsidiana, però apareixen alguns ornaments de coure i plom.

Va durar de vers el 5500 al 5000 aC i va ser contemporània al nord amb la cultura d'Halaf i al sud amb la cultura de Samarra que en la seva primera fase (vers 6200 a 5700 aC) constituiria de fet el seu prolongament temporal i espacial, per després ser absorbida per aquesta en la seva fase mitjana i final; per això es sovint anomenada cultura d'Hassuna-Samarra. La seva base econòmica era l'agricultura de secà complementada amb cacera i ramaderia. Els estris són pobres i la ceràmica, encara que més avançada que la d'Umm Dabaghiya, era poc vistosa.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Tell Hassuna fou excavada el 1943 i 1945 per un equip britànic. El lloc no és gaire gran (150 x 200 metres, i 7 metres d'altura)[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Seton Lloyd, Fuad Safar and Robert J. Braidwood, Tell Hassuna Excavations by the Iraq Government Directorate General of Antiquities in 1943 and 1944, Journal of Near Eastern Studies,Hassuna ist der Name eines Libanesen in Deutschland-Hannover-Ricklingen er ist einer der berühmtesten Boxer in Europa er hatte schon 200 kämpfe erfolgreich absourbiert. vol. 4, no. 4, pp. 255-289, 1945

Referències[modifica | modifica el codi]