Temperatura basal

Gràfics que mostren la relació entre TBC i la fertilitat

El mètode de la temperatura basal consisteix en registrar unes taules lde temperatura corporal al llarg del cicle menstrual. D'aquesta manera s'adverteix el desnivell de temperatura-d'entre 2 i 5 dècimes de grau Celsius - produït per la secreció de progesterona a l'ovari després de l' ovulació. Aquest mètode només diagnostica la fase infèrtil post ovulatòria. És un mètode anticonceptiu, el més efectiu dels anomenats naturals. Quan s'afegeix un càlcul per determinar una fase relativament infèrtil preovulatoria, a l'inici del cicle, es tracta del mètode cicle-tèrmic.

Cal utilitzar un termòmetre de gal·li o galinstan, els quals són més precisos que els termòmetres digitals. Es comença a prendre la temperatura el 5è dia del cicle, per via rectal o vaginal durant 3 minuts. Es mesura en despertar abans de qualsevol activitat, després d'haver dormit com a mínim 3 hores. Les variacions d'una hora en el mesurament s'han de fer constar ja que presa una hora més tard la temperatura pot pujar una dècima i una hora més aviat de l'habitual disminuir 1 dècima. També haurà de recordar el que pugui afectar la temperatura com un sopar notòriament més o menys abundant, refredats, presa d'alcohol, sortir de nit, presa de medicació, canvi de termòmetre etc.

Les que tenen torns nocturns l'observen després del major descans. Quan una dona s'ha d'aixecar repetides vegades a la nit, haurà de descansar una hora abans de mesurar la temperatura. En cas de cerca d'embaràs, el primer test sol·licitat per l'especialista sol ser una gràfica de temperatura basal ja que dos nivells de temperatura i la durada del nivell alt són indicatius d'ovulació i de qualitat del cos groc post ovulatori.2.

Té una taxa d'error del 0,3% en ús perfecte i 3,1% en l'ús típic.1, 2.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temperatura basal