Temporada 2001-02 del València CF
| Temporada 2001–02 | |||
|---|---|---|---|
| Esport | futbol  | ||
| Equip | València CF | ||
| Període | temporada 2001-2002 | ||
| Organigrama | |||
| Entrenador | Rafael Benítez Maudes | ||
| Competició | |||
| La Lliga | 1er | ||
| Copa de la UEFA | Quarts de final | ||
| Copa del Rei | Primera ronda | ||
| Golejadors | Rubén Baraja (7) | ||
| |||
← 2000–01 2002–03 → | |||
La temporada 2001-2002 el València CF va guanyar la cinquena lliga de la seua història, després de 31 anys des de l'anterior. La temporada va començar amb incertesa, donat el caòtic final de la temporada anterior.[1] Tanmateix, a la primera jornada de lliga Miguel Ángel Angulo marca el gol de la victòria davant el Reial Madrid dels galàctics, en un partit on David Albelda anul·la completament Zinédine Zidane en la jornada que debutava com a gran fitxatge madridista, provocant la ira del madridisme mediàtic,[2] que acusà al valencià de ser un jugador dur.[3] Amb 8 empats i 5 victòries, el València va estar tretze jornades invicte, si bé dos derrotes seguides comencen a posar en dubte a l'entrenador, el debutant Rafa Benítez.[2] A més, el València va ser eliminat de la Copa del Rei en el primer partit, en alinear sobre el terreny de joc a quatre jugadors extracomunitaris, fet que provoca el cessament del delegat de l'equip Juan Cruz Sol.[2] El mes de novembre de 2001 el València va patir cinc derrotes consecutives, allunyant-se de zona de classificació europea i practicant un joc poc vistós.[4]
El 15 de desembre de 2001 el València s'enfrontava al RCD Espanyol en Montjuïc amb Rafa Benítez en la corda fluixa,[2] i amb l'equip que no guanyava fora de casa des de feia 7 mesos.[4] En acabar la primera part l'Espanyol guanyava 2-0, el València no havia creat ocasions de gol, i els consellers de l'equip van cridar al president Jaume Ortí[5] per a demanar el cessament de Benítez en vista del joc i dels resultats.[4] A la segona part, el València va eixir a l'atac i va dominar l'encontre.[4] Al minut 59 Rufete feia el primer gol,[4] i sis minuts més tard el València ja havia remuntat el partit,[4] amb un altre gol de Rufete i un tercer d'Adrian Ilie.[4] Benítez no només no va ser destituït, sinó que a les següents jornades, contra Málaga i Betis, va endur-se la victòria.[4]
La segona volta començava amb un partit contra el Reial Madrid al Santiago Bernabeu. Al minut 2 de partit Adrian Ilie marcà un gol legal que va ser anul·lat,[6] mentre els locals reclamaven penal de Mauricio Pellegrino sobre Raúl al minut 9.[7] Amb un Gol de Fernando Morientes al minut 70 posà com a líder en solitari al Reial Madrid,[6] mentre l'entorn i la premsa afí a l'equip madridista qualificava de ploramiques a Jaume Ortí per les seues protestes sobre l'arbitratge.[6] La jornada següent, la 21, el València perd contra el Reial Valladolid a Mestalla[8] i el Madrid es posava a sis punts de diferència.[9] Dos jornades després, el 6 de febrer, el València guanya al Deportivo Alavés, posant-se líder per primera vegada en tota la temporada.[6] En aquell tram de la temporada set equips podien guanyar el títol i cada jornada canviava el líder, segons els resultats.[6] A poc a poc, la resta d'equips va afluixant, i després de guanyar 2-0 al Barcelona, el València inicia una ratxa de victòries que sols el Reial Madrid pot igualar.[6]
Tot i ser eliminat de la Copa de la UEFA a un traumàtic partit contra l'Inter de Milà amb l'exvalencianista Farinós fent de porter[10] i celebrant animadament la victòria a Mestalla,[6] L'CA Osasuna de Lotina aplasta al Madrid en la jornada 34, donant-li avantatge suficient a un València que venia d'empatar a Son Moix.[6]
El 28 d'abril de 2002 el València rebia l'Espanyol a Mestalla.[6] Ayala fa mans i l'Espanyol s'avança amb un penal marcat per Tamudo.[11] Tres minuts després Amedeo Carboni era expulsat després d'una colzada a Quique de Lucas,[12] arribant al descans perdent per un gol.[11] Kily González i Fábio Aurélio van entrar en la segona meitat, i el València, tot i jugar amb deu, tanca a l'Espanyol en el seu camp.[11] Pablo Aimar, Kily González i sobretot, Rubén Baraja capgirarien el partit quan amb dotze minuts de diferència, el centrecampista vallisoletà marcara dos gols amb dos jugades de triangulació,[11] fent el Kily les dos assistències.[12] Per la seua banda, el Real Madrid (que acabaria la lliga tercer, per darrere del Deportivo de la Coruña) va perdre eixa jornada davant la Reial Societat, el que deixava als de Benítez campions si sumaven tres punts, faltant dos partits per disputar.[11]
El València va ser campió matemàtic el 5 de maig de 2002, a la jornada 37, després de guanyar 2-0 al Màlaga CF.[13] Ayala, de cap, marcà el primer gol al minut 34,[12] mentre que el segon va ser de Fábio Aurélio, que marcà de cap després de fer una paret amb Aimar.[12] Aquell gol va tindre cert suspense, ja que l'àrbitre, Pérez Burrull, va anul·lar-lo en un primer moment, per a donar-lo com vàlid després de consultar als assistents.[12]
Equip[modifica]
- Jugadors a final de temporada[14]
|
|
Deixaren l'equip a mitjan temporada[modifica]
|
Resultats[modifica]
La Lliga[modifica]
- València CF-Reial Madrid 1-0
- 1-0 Angulo
8' - Reial Valladolid-València CF 1-1
- 1-0 Caminero 30'
- 1-1 Salva 90'
- València CF-UD Las Palmas 1-0
- 1-0 David Albelda 62'
- Athletic Club-València CF 2-2
- 0-1 Roberto Ayala 44'
- 0-2 Pablo Aimar 47'
- 1-2 Joseba Etxeberría 64'
- 2-2 Carlos García 90'
- València CF-Alavés 0-0
- Celta de Vigo-València CF 1-1
- 0-1 Juan Sánchez 6'
- 1-1 Florian Maurice 48'
- València CF-Vila-real CF 1-0
- 1-0 Salva 45'
- FC Barcelona-València CF 2-2
- 0-1 Salva 26'
- 1-1 Javier Saviola 43'
- 1-2 Carlos Marchena 72'
- 2-2 Gabri 74'
- València CF-Reial Saragossa 2-0
- 1-0 Kily González 32'
- 2-0 Kily González 80'
- Sevilla FC-València CF 1-1
- 0-1 David Albelda 20'
- 1-1 Moisés 46'
- València CF-Rayo Vallecano 2-1
- 1-0 Salva 22'
- 1-1 Roberto Peragón 40' (pen.)
- 2-1 Juan Sánchez 88'
- CA Osasuna-València CF 0-0
- València CF-CD Tenerife 0-0
- Reial Societat-València CF 2-0
- 1-0 Edgaras Jankauskas 38'
- 2-0 Edgaras Jankauskas 65' (pen.)
- València CF-RCD Mallorca 1-1
- 0-1 Albert Luque 13'
- 1-1 Mista 80'
- Deportivo-València CF 1-0
- 1-0 Diego Tristán 59'
- RCD Espanyol-València CF 2-3
- 1-0 Francisco Palencia 24'
- 2-0 Alex Fernández 44'
- 2-1 Francisco Rufete 59'
- 2-2 Francisco Rufete 63'
- 2-3 Adrian Ilie 66'
- València CF-Màlaga CF 2-1
- 0-1 Darío Silva 14'
- 1-1 Vicente 25'
- 2-1 Mista 30'
- Reial Betis-València CF 1-3
- 0-1 Salva 8'
- 0-2 Adrian Ilie 16'
- 1-2 Capi 43'
- 1-3 Rubén Baraja 80' (pen.)
- Reial Madrid-València CF 1-0
- 1-0 Fernando Morientes 72'
- València CF-Reial Valladolid 1-2
- 0-1 Luis García 20'
- 1-1 Mauricio Pellegrino 26'
- 1-2 Fernando Sales 35'
- UD Las Palmas-València CF 0-1
- 0-1 Mista 7'
- València CF-Athletic Club 2-1
- 1-0 Mista 14'
- 2-0 Francisco Rufete 66'
- 2-1 Joseba Etxeberría 73'
- Alavés-València CF 1-2
- 1-0 Martín Estudillo 2'
- 1-1 Gonzalo de los Santos 3'
- 1-2 John Carew 27'
- València CF-Celta de Vigo 0-0
- Vila-real CF-València CF 1-1
- 1-0 Rodolfo Arruabarrena 54'
- 1-1 Pablo Aimar 83'
- València CF-FC Barcelona 2-0
- 1-0 Francisco Rufete 16'
- 2-0 Pablo Aimar 63'
- Reial Saragossa-València CF 0-1
- 0-1 Francisco Rufete 24'
- València CF-Sevilla FC 2-0
- 1-0 Juan Sánchez 66'
- 2-0 Angulo 89'
- Rayo Vallecano-València CF 2-1
- 0-1 Angulo 29'
- 1-1 Mauricio Pellegrino 45' (p.p.)
- 2-1 Sergio Corino 58'
- València CF-CA Osasuna 2-1
- 1-0 Juan Sánchez 78'
- 1-1 John Aloisi 85'
- 2-1 Rubén Baraja 90'
- CD Tenerife-València CF 0-1
- 0-1 Pablo Aimar 77'
- València CF-Reial Societat 4-0
- 1-0 Rubén Baraja 12'
- 2-0 Kily González 28'
- 3-0 Angulo 55'
- 4-0 Mista 89'
- RCD Mallorca-València CF 1-1
- 1-0 Albert Luque 45'
- 1-1 Rubén Baraja 63'
- València CF-Deportivo 1-0
- 1-0 Aldo Duscher 69' (p.p.)
- València CF-RCD Espanyol 2-1
- 0-1 Raúl Tamudo 30' (pen.)
- 1-1 Rubén Baraja 68'
- 2-1 Rubén Baraja 79'
- Màlaga CF-València CF 0-2
- 0-1 Roberto Ayala 35'
- 0-2 Fábio Aurélio 45'
- València CF-Reial Betis 2-0
- 1-0 Rubén Baraja 44'
- 2-0 Vicente 90'
Màxims anotadors[modifica]
La Lliga[modifica]
Rubén Baraja 7- Salva 5
Francisco Rufete 5- Angulo 4
Pablo Aimar 4- Mista 4
Referències[modifica]
- ↑ March, 2012, p. 79.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 March, 2012, p. 80.
- ↑ El último telediario de Albelda (o no) article de Vicent Molins a Plaza Deportiva del 16 de novembre de 2012 (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Benítez y su noche mágica en Montjuïc Arxivat 2015-02-27 a Wayback Machine. article a Tres Cuatro Tres
- ↑ Entrevista a Jaume Ortí a Superdeporte del 27 de maig de 2014 (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 March, 2012, p. 81.
- ↑ El Real Madrid derrota al Valencia y pone la directa en pos del título de Liga article a El dia del 14 de gener de 2002 (castellà)
- ↑ March, 2012, p. 87.
- ↑ El Valencia sí remontó ocho puntos al Madrid Es el único de la historia que ha remontado una diferencia tan abultada - notícia a Superdeporte del 16 d'abril de 2012 (castellà)
- ↑ Farinós: "Me puse de portero porque nadie quería hacerlo" article a El País del 22 de març de 2002 (castellà)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 El Valencia - Espanyol más recordado de la historia Los ches remontaron el partido y se alzaron con media liga - article a DeporteValenciano del 29 de novembre de 2011 (castellà)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 March, 2012, p. 82.
- ↑ March, 2012, p. 88.
- ↑ http://www.footballsquads.co.uk/spain/2000-2001/laliga/valencia.htm
Bibliografia[modifica]
- March, José Ricardo. Bronco y Liguero, Las 6 ligas del Valencia CF. València: L'Oronella, 2012. ISBN 978-84-96472-58-7.