Temps moderns

Modern Times
Poster americà del film
Fitxa tècnica
Direcció:	Charles Chaplin
Producció:	Charles Chaplin
Guió:	Charles Chaplin
Protagonistes:	Charles Chaplin Paulette Goddard Henry Bergman Stanley Sandford Chester Conklin
Dades i xifres
País:	Estats Units
Data d'estrena:	1936
Gènere:	Comèdia dramàtica Romàntica
Duració:	87 min
Idioma original:	Anglès
Companyies
Distribució:	United Artists
Pressupost:	$1.500.000
Pàgina sobre “Modern Times” a IMDb
Valoracions
IMDb
FilmAffinity

Temps moderns (títol original Modern Times) és un llargmetratge de 1936 dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin. La pel·lícula és un retrat de les condicions desesperades que la classe obrera va haver de suportar en l'època de la Gran Depressió, condicions promogudes, en la visió que en fa la pel·lícula, per l'eficàcia de la industrialització i la producció en cadena. Mostra escenes d'aire futurista de la factoria on treballa Charlot, que podrien haver estat influenciades pel film Metropolis de Fritz Lang. És considerada com a un exemple de pel·lícula de crítica social, però Chaplin va treure importància al mèrit que hom li donà.

Temps moderns va ser un film a cavall entre el cinema mut i sonor, ja que Chaplin torna a mostrar reticències i crítiques envers aquest darrer. S'hi van incloure efectes sonors, com la música, cançons i veus provinents de ràdios i altaveus, així com els de l'activitat de les màquines, tot d'elements que aporten maldecaps i disgustos al protagonista. Cap al final del film es pot sentir breument per primer cop la veu de Charles Chaplin, que canta una versió còmica de la cançó de Léo Daniderff, Je cherche après Titin, amb paraules inventades que imiten una barreja de francès i d'italià, amb algun mot en anglès.

A la pel·lícula també hi intervenen Paulette Goddard, Henry Bergman, Stanley Sandford i Chester Conklin.

Argument

Charlot treballa en una fàbrica collant cargols en una cinta sense final. Un dia té un atac nerviós producte de l'estrès del seu treball, comença a prémer nassos en lloc de cargols i acaba creant el caos abans que el puguin acomiadar. Un cop recuperat, és empresonat acusat injustament d'encapçalar uns tumults al carrer. Després de la seva estada a la presó, es troba que la vida al carrer és bastant difícil. Abans rep una carta de treballs comunitaris, però després d'uns llocs de treball fallits (degut a la seva malaptesa), intenta que el tornin a tancar assumint la culpa d'un robatori d'un tros de pa comès per una òrfena que tenia molta gana. Tots dos es coneixen en una patrulla de policia, i després s'escapen arriscadament però amb èxit. Des d'aleshores els dos acaben buscant-se la vida junts, amb el somni de tenir una bonica casa. Primer el rodamón comença a treballar com a empleat nocturn (substitut) en un centre comercial, però és acomiadat per quedar-se adormit en una pila de roba. Després, el rodamón torna a treballar a la fàbrica com a ajudant del mecànic. Però la fàbrica tanca a causa d'una vaga i de nou el protagonista és detingut acusat injustament d'haver atacat sense voler i per malaptesa un policia durant els disturbis (al qual li va llençar un maó trepitjant una taula). En sortir de la presó, es troba que l'òrfena ha trobat feina en un cafè en el qual els cambrers canten i li promet buscar feina també per a ell. El rodamón (Charlot) és un cambrer dolentíssim però, al mateix temps, diverteix molt als clients quan li arriba l'hora de cantar, així que sembla que han trobat una feina estable. Però arriben els encarregats de l'orfenat i intenten endur-se la noia després de ser buscada per vagància. Els dos aconsegueixen escapar. A la seqüència final, tots dos caminen per un camí desolat. La noia comença a plorar, però el rodamón l'anima a no perdre l'esperança ni el somriure. S'allunyen junts cap a l'horitzó, buscant el seu bon futur que tant somien, sense rendir-se, agafats de la mà, com en totes les anteriors pel·lícules de Chaplin, només que aquesta vegada acompanyat.

Enllaços externs

• Modern Times a Internet Movie Database (anglès)
• Modern Times a Allmovie (anglès)