Tenascina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El domini de la fibronectina tipus III acolorida de blau (N-terminal) a vermell (C-terminal).[1]

La tenascina és una glicoproteïna de matriu extracel·lular. Aquest tipus de proteïnes abunden en la matriu extracel·lular dels embrions en desenvolupament dels vertebrats i reapareixen en les ferides en guariment i en l'estroma d'alguns tumors. Hi ha quatre membres de la família tenascina: tenascina-C, tenascina-R, tenascina-X i tenascina-W.[2]

Tenascina-C[modifica]

La tenascina-C[3] és el membre més conegut de la família. En l'embrió es produïda per cèl·lules migratòries de la cresta neural; també abunda en els tendons, ossos i cartílags en desenvolupament. Els investigadors han observat que la tenascina-C té propietats antiadhesives en cultius cel·lulars i que està implicada en els mecanismes que intervenen en la formació de l'ateroesclerosi,[4] en especial per la seva influència sobre les activitats plaquetàries.[5] El patró d'expressió molecular de la tenascina-C és limitat, però les seves funcions són moltes i molt diverses. Normalment, l'expressió d'aquesta glicoproteïna disminueix amb l'edat. Els nivells més alts es produeixen durant el període embrionari i poc després del naixement i van reduint-se fins l'adultesa, quan la proteïna s'expressa en baixes quantitats a certs teixits sotmesos a renovació constant i/o que suporten forces de tracció. També es detecta a l'interior dels fol·licles pilosos, les criptes de l'intestí prim i la medul·la òssia d'individus sans.[6] En els adults, valors alts de tenascina-C es veuen en casos d'inflamació, neoplàsia,[7] remodelació/reparació tissular, malaltia autoimmunitària o infecció.[8] Per exemple, una concentració sèrica elevada d'ella en les sèpsies indica la gravetat del procés i té valor pronòstic.[9] Alguns especialistes consideren que el seu nivell d'expressió pot ser un element útil per predir el curs desfavorable de diversos tipus de càncer,[10] com, per exemple, el dels tumors de l'estroma gastrointestinal gàstrics (un tipus de neoplàsia mesenquimàtica de l'estómac).[11] En la malaltia de Krabbe, la sobreexpressió de tenascina-C indueix la transformació patogènica de la micròglia en resposta a la acumulació de psicosina[12] i promou la seva activitat citotòxica contra els oligodendròcits macroglials, un fenomen propi d'aquest greu trastorn.[13] En l'esclerodèrmia, la tenascina-C té una gran importància en la progressió i manteniment de la fibrosi tissular característica de la malaltia.[14] Se sap que durant processos angiogènics de diversa índole es coexpressa en les cèl·lules endotelials juntament amb la fibronectina,[15] exercint les dues proteïnes accions contraposades.[16] Diversos treballs científics indiquen que la tenascina-C podria exercir en els teixits que formen el sistema cardiovascular un efecte adaptatiu protector davant l'estrès originat per diverses condicions patològiques, contribuint a mantenir l'elasticitat de dits teixits i modulant la resposta inflamatòria.[17][18] Una línia de recerca de particular interès en relació amb aquesta proteïna és l'estudi del seu paper com a inductora endògena de la resposta immunitària innata i també dels potencials usos diagnòstics i terapèutics derivats de dita propietat.[19]

Tenascina-R[modifica]

La tenascina-R[20] es troba en el sistema nerviós. Afecta els processos de migració, adhesió i diferenciació de les cèl·lules nervioses i també coordina la regulació de les funcions microglials.[21] Experiments en ratolins adults han comprovat que aquesta proteïna altera la correcta remodelació de les sinapsis de les motoneurones després d'una lesió de la medul·la espinal, limitant conseqüentment la recuperació funcional posttraumàtica dels animals.[22] El seu dèficit provoca en ells importants problemes cognitius i de coordinació.[23] Es creu, també segons els resultats d'investigacions fetes en murins, que la tenascina-R intervé en els mecanismes implicats en la plasticitat del circuit neural vestibular.[24] Un equip de recerca australià ha trobat una associació entre determinats polimorfismes de nucleòtids simples en el gen que codifica la tenascina-R i el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat infantil.[25]

Tenascina-X[modifica]

La tenascina-X[26] es troba principalment en el teixit connectiu. Si bé actua sobretot com a suport estructural de les fibres elàstiques i de col·lagen assegurant les propietats biomecàniques adequades de la pell i les articulacions,[27] s'ha comprovat, a més, que s'expressa en un determinat subtipus de neurones colinèrgiques que regulen el trànsit intestinal.[28] També se sap que té una influencia negativa en el acoblament mecànic de les terminacions aferents vagals en l'estómac, un fet important pel control del buidament gàstric i, en conseqüència, per mantenir una digestió correcta.[29] La seva deficiència està relacionada amb la gènesi d'algunes síndromes hereditàries caracteritzades per la hipermobilitat articular,[30] com ara la forma recessiva de la d'Ehlers-Danlos.[31][32] Es considera un marcador diagnòstic del mesotelioma maligne.[33]

Tenascina-W[modifica]

La tenascina-W (anomenada de forma alternativa tenascina-N)[34] es troba en el ronyó i en l'os en desenvolupament.[35] També es localitza al voltant dels vasos sanguinis de diversos tumors sòlids pulmonars, cerebrals (en especial dels glioblastomes) i renals i a l'estroma de neoplàsies mamàries i colorectals.[36] Es creu que actua com a component dels nínxols metastàtics[37] al moll d'os que possibiliten la disseminació esquelètica dels càncers de mama.[38] Les característiques particulars d'aquesta tenascina fan que sigui considerada apta per ser emprada com a marcador de tumors estromals i de potencial utilitat pel disseny de noves teràpies anticanceroses selectives.[39]

Referències[modifica]

  1. ↑ PDB 1TEN; Leahy DJ, Hendrickson WA, Aukhil I, Erickson HP «Structure of a fibronectin type III domain from tenascin phased by MAD analysis of the selenomethionyl protein». Science, 258, 5084, novembre 1992, pàg. 987–91. DOI: 10.1126/science.1279805. PMID: 1279805.
  2. ↑ Hsia HC, Schwarzbauer JE «Meet the tenascins: multifunctional and mysterious» (en anglès). J Biol Chem, 2005 Jul 22; 280 (29), pp: 26641-26644. DOI: 10.1074/jbc.R500005200. ISSN: 1083-351X. PMID: 15932878 [Consulta: 12 desembre 2018].
  3. ↑ UniProt «Tenascin-C» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2017 Oct 25; Q99857 (Q99857_HUMAN) (rev), pàgs: 4 [Consulta: 8 abril 2019].
  4. ↑ Zepeda Peña, CF «Importancia de la tenascina en la ateroesclerosis -Tesi de Postgrau-» (en castellà). Facultad de Medicina. Universidad de Colima, 2006; Ag 15, pàgs: 58. Arxivat de l'original el 6 de març 2009 [Consulta: 12 desembre 2018].
  5. ↑ Schaff M, Receveur N, Bourdon C, Wurtz V, et al «Novel function of tenascin-C, a matrix protein relevant to atherosclerosis, in platelet recruitment and activation under flow» (en anglès). Arterioscler Thromb Vasc Biol, 2011 Gen; 31 (1), pp: 117-124. DOI: 10.1161/ATVBAHA.110.206375. ISSN: 1524-4636. PMID: 20651280 [Consulta: 19 març 2019].
  6. ↑ Midwood KS, Chiquet M, Tucker RP, Orend G «Tenascin-C at a glance» (en anglès). J Cell Sci, 2016 Des 1; 129 (23), pp: 4321-4327. DOI: 10.1242/jcs.190546. ISSN: 1477-9137. PMID: 27875272 [Consulta: 30 desembre 2018].
  7. ↑ Lowy CM, Oskarsson T «Tenascin C in metastasis: A view from the invasive front» (en anglès). Cell Adh Migr, 2015; 9 (1-2), pp: 112-124. DOI: 10.1080/19336918.2015.1008331. PMC: 4422797. PMID: 25738825 [Consulta: 14 desembre 2018].
  8. ↑ Giblin SP, Midwood KS «Tenascin-C: Form versus function» (en anglès). Cell Adh Migr, 2015; 9 (1-2), pp: 48-82. DOI: 10.4161/19336918.2014.987587. PMC: 4422809. PMID: 25482829 [Consulta: 14 desembre 2018].
  9. ↑ Yuan W, Zhang W, Yang X, Zhou L, et al «Clinical significance and prognosis of serum tenascin-C in patients with sepsis» (en anglès). BMC Anesthesiol, 2018 Nov 15; 18 (1), pp: 170. DOI: 10.1186/s12871-018-0634-1. PMC: 6238343. PMID: 30442110 [Consulta: 14 desembre 2018].
  10. ↑ Ming X, Qiu S, Liu X, Li S, et al «Prognostic Role of Tenascin-C for Cancer Outcome: A Meta-Analysis» (en anglès). Technol Cancer Res Treat, 2019 Gen 1; 18, pp: 1533033818821106. DOI: 10.1177/1533033818821106. PMC: 6373989. PMID: 30803361 [Consulta: 8 abril 2019].
  11. ↑ Shen C, Wang C, Yin Y, Chen H, et al «Tenascin-C expression is significantly associated with the progression and prognosis in gastric GISTs» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2019 Gen; 98 (2), pp: e14045. DOI: 10.1097/MD.000000000001404 5. PMC: 6336641. PMID: 30633201 [Consulta: 27 maig 2019].
  12. ↑ PubChem «Galactosylsphingosine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Des 15; CID 5280458 (rev), pàgs: 23 [Consulta: 20 desembre 2018].
  13. ↑ Claycomb KI, Winokur PN, Johnson KM, Nicaise AM, et al «Aberrant production of tenascin-C in globoid cell leukodystrophy alters psychosine-induced microglial funcions» (en anglès). J Neuropathol Exp Neurol, 2014 Oct; 73 (10), pp: 964-974. DOI: 10.1097/NEN.0000000000000117. PMC: 4169335. PMID: 25192051 [Consulta: 20 desembre 2018].
  14. ↑ Bhattacharyya S, Wang W, Morales-Nebreda L, Feng G, et al «Tenascin-C drives persistence of organ fibrosis» (en anglès). Nat Commun, 2016 Jun 3; 7, pp: 11703. DOI: 10.1038/ncomms11703. ISSN: 2041-1723. PMID: 27256716 [Consulta: 30 desembre 2018].
  15. ↑ UniProt «Fibronectin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Des 5; H0Y4K8 (H0Y4K8_HUMAN) (rev), pàgs: 6 [Consulta: 23 desembre 2018].
  16. ↑ Radwanska A, Grall D, Schaub S, Divonne SBF, et al «Counterbalancing anti-adhesive effects of Tenascin-C through fibronectin expression in endothelial cells» (en anglès). Sci Rep, 2017 Oct 6; 7 (1), pp: 12762. DOI: 10.1038/s41598-017-13008-9. PMC: 5630602. PMID: 28986537 [Consulta: 23 desembre 2018].
  17. ↑ Imanaka-Yoshida K, Aoki H «Tenascin-C and mechanotransduction in the development and diseases of cardiovascular system» (en anglès). Front Physiol, 2014 Jul 29; 5, pp: 283. DOI: 10.3389/fphys.2014.00283. PMC: 4114189. PMID: 25120494 [Consulta: 13 gener 2019].
  18. ↑ Imanaka-Yoshida K, Yoshida T, Miyagawa-Tomita S «Tenascin-C in development and disease of blood vessels» (en anglès). Anat Rec (Hoboken), 2014 Set; 297 (9), pp: 1747-1757. DOI: 10.1002/ar.22985. ISSN: 1932-8494. PMID: 25125186 [Consulta: 13 gener 2019].
  19. ↑ Marzeda AM, Midwood KS «Internal Affairs: Tenascin-C as a Clinically Relevant, Endogenous Driver of Innate Immunity» (en anglès). J Histochem Cytochem, 2018 Abr; 66 (4), pp: 289-304. DOI: 10.1369/0022155418757443. ISSN: 0022-1554. PMID: 29385356 [Consulta: 30 desembre 2018].
  20. ↑ UniProt «Tenascin-R» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Maig 8; Q92752 (TENR_HUMAN) (rev), pàgs: 17 [Consulta: 19 maig 2019].
  21. ↑ Liao H, Bu W, Wang TH, Ahmed S, Xiao ZC «Tenascin-R Plays a Role in Neuroprotection via Its Distinct Domains That Coordinate to Modulate the Microglia Function» (en anglès). J Biol Chem, 2005 Mar 4; 280 (9), pp: 8316-8323. DOI: 10.1074/jbc.M412730200. ISSN: 1083-351X. PMID: 15615725 [Consulta: 12 desembre 2018].
  22. ↑ Apostolova I, Irintchev A, Schachner M «Tenascin-R restricts posttraumatic remodeling of motoneuron innervation and functional recovery after spinal cord injury in adult mice» (en anglès). J Neurosci, 2006 Jul 26; 26 (30), pp: 7849-7859. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.1526-06.2006. ISSN: 1529-2401. PMID: 16870730 [Consulta: 20 desembre 2018].
  23. ↑ Montag-Sallaz M, Montag D «Severe cognitive and motor coordination deficits in Tenascin-R-deficient mice» (en anglès). Genes Brain Behav, 2003 Feb; 2 (1), pp: 20-31. DOI: 10.1034/j.1601-183X.2003.00003.x. ISSN: 1601-1848. PMID: 12882316 [Consulta: 19 maig 2019].
  24. ↑ Gaal B, Jóhannesson EÖ, Dattani A, Magyar A, et al «Modification of tenascin-R expression following unilateral labyrinthectomy in rats indicates its possible role in neural plasticity of the vestibular neural circuit» (en anglès). Neural Regen Res, 2015 Set; 10 (9), pp: 1463-1470. DOI: 10.4103/1673-5374.165517. PMC: 4625513. PMID: 26604908 [Consulta: 23 desembre 2018].
  25. ↑ Hawi Z, Yates H, Pinar A, Arnatkeviciute A, et al «A case-control genome-wide association study of ADHD discovers a novel association with the tenascin R (TNR) gene» (en anglès). Transl Psychiatry, 2018 Des 18; 8 (1), pp: 284. DOI: 10.1038/s41398-018-0329-x. PMC: 6298965. PMID: 30563984 [Consulta: 27 maig 2019].
  26. ↑ UniProt «Tenascin-X» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Maig 8; P22105 (TENX_HUMAN) (rev), pàgs: 22 [Consulta: 19 maig 2019].
  27. ↑ Valcourt U, Alcaraz LB, Exposito JY, Lethias C, Bartholin L «Tenascin-X: beyond the architectural function» (en anglès). Cell Adh Migr, 2015; 9 (1-2), pp: 154-165. DOI: 10.4161/19336918.2014.994893. PMC: 4422802. PMID: 25793578 [Consulta: 13 desembre 2018].
  28. ↑ Aktar R, Peiris M, Fikree A, Cibert-Goton V, et al «The extracellular matrix glycoprotein tenascin-X regulates peripheral sensory and motor neurones» (en anglès). J Physiol, 2018 Set; 596 (17), pp: 4237-4251. DOI: 10.1113/JP276300. PMC: 6117562. PMID: 29917237 [Consulta: 13 desembre 2018].
  29. ↑ Aktar R, Peiris M, Fikree A, Eaton S, et al «A novel role for the extracellular matrix glycoprotein-Tenascin-X in gastric function» (en anglès). J Physiol, 2019 Mar; 597 (6), pp: 1503-1515. DOI: 10.1113/JP277195. PMC: 6418764. PMID: 30605228 [Consulta: 7 abril 2019].
  30. ↑ Zweers MC, Hakim AJ, Grahame R, Schalkwijk J «Joint hypermobility syndromes: the pathophysiologic role of tenascin-X gene defects» (en anglès). Arthritis Rheum, 2004 Set; 50 (9), pp: 2742-2749. DOI: 10.1002/art.20488. ISSN: 1529-0131. PMID: 15457441 [Consulta: 29 desembre 2018].
  31. ↑ Bristow J, Carey W, Egging D, Schalkwijk J «Tenascin-X, collagen, elastin, and the Ehlers-Danlos syndrome». Am J Med Genet C Semin Med Genet, 139, 1, 2005, pàg. 24–30. DOI: 10.1002/ajmg.c.30071. PMID: 16278880.
  32. ↑ OrphaNet «Ehlers-Danlos syndrome due to tenascin-X deficiency» (en anglès). Rare diseases, 2018 Des 12; ORPHA:230839 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 13 desembre 2018].
  33. ↑ Yuan Y, Nymoen DA, Stavnes HT, Rosnes AK, et al «Tenascin-X is a novel diagnostic marker of malignant mesothelioma» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2009 Nov; 33 (11), pp: 1673-1682. DOI: 10.1097/PAS.0b013e3181b6bde3. PMC: 2783994. PMID: 19738457 [Consulta: 27 maig 2019].
  34. ↑ UniProt «Tenascin-N» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Maig 8; Q9UQP3 (TENN_HUMAN) (rev), pàgs: 13 [Consulta: 19 maig 2019].
  35. ↑ Scherberich A, Tucker RP, Samandari E, Brown-Luedi M, et al «Murine tenascin-W: a novel mammalian tenascin expressed in kidney and at sites of bone and smooth muscle development» (en anglès). J Cell Sci, 2004 Feb 1; 117 (Pt 4), pp: 571-581. DOI: 10.1242/jcs.00867. ISSN: 1477-9137. PMID: 14709716 [Consulta: 13 desembre 2018].
  36. ↑ Martina, E «The last tenascin: Insights on tenascin-W functions and regulation -Tesi doctoral-» (en anglès). University of Basel, Faculty of Science, 2012; 10081, pàgs: 104 [Consulta: 13 desembre 2018].
  37. ↑ Psaila B, Lyden D «The Metastatic Niche: Adapting the Foreign Soil» (en anglès). Nat Rev Cancer, 2009 Abr; 9 (4), pp: 285–293. DOI: 10.1038/nrc2621. PMC: 3682494. PMID: 19308068 [Consulta: 21 desembre 2018].
  38. ↑ Chiovaro, F «Characterization of Tenascin-W, an emerging player in the metastatic bone marrow niche -Tesi doctoral-» (en anglès). University of Basel, Faculty of Science, 2015; 11438, pàgs: 134 [Consulta: 21 desembre 2018].
  39. ↑ Tucker RP, Degen M «The Expression and Possible Functions of Tenascin-W During Development and Disease» (en anglès). Front Cell Dev Biol, 2019 Abr 12; 7, pp: 53. DOI: 10.3389/fcell.2019.00053. PMC: 6473177. PMID: 31032255 [Consulta: 12 maig 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tenascina&oldid=32350104»