Tenora
La tenora és un instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic, de la família de les xeremies. El seu nom provindria de fet de xeremia tenor. És un dels instruments més característics de la cobla. Hornbostel-Sachs la classifica en el grup 422.12.
El perfeccionament i establiment com a instrument de cobla el va realitzar Pep Ventura cap a la meitat del segle XIX, ja que essent-ne un gran solista sabé com treure'n profit.
La tenora consta de tretze claus de metall copiades de l'oboè perquè el músic interpreti les diferents notes i que segons diversos folkloristes introduí Andreu Toron a Perpinyà per encàrrec de Pep Ventura.
Està constituïda per cinc peces, la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana. Està bàsicament fet de fusta de ginjoler menys la campana que és de metall. Antigament sembla que es feia de boix i que tenia entorn de 70 centímetres de llarg.
La mida actual és d'uns 85 cm i vibra gràcies a l'acció d'una inxa doble de canya. Està afinada en si bemoll i pot interpretar notes des del mi2 fins al sol5 (aproximadament).
Josep Coll, escrigué l'any 1933 un Mètode de tenora i tible, que s'ha tornat en obra de referència.
Segons el compositor de sardanes Juli Garreta:
- Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest és la tenora.
Vegeu també [modifica]
- Músics que toquen la tenora: Categoria:Tenores
Bibliografia [modifica]
- Lluís Subirana. La tenora, 150 anys. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 125, pàgines 16-17.
Enllaços externs [modifica]
http://www.coblasabadell.com/index2_archivos/latenora.htm Un apunt sobre la tenora
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tenora |
