Teobromina
De Viquipèdia
|
Teobromina
|
|||||
| · | |||||
|
|||||
|
|
|||||
| 3,7-dihidro-3,7-dimetil-1H-purina-2,6-diona | |||||
|
|
|||||
| número CAS | 83-67-0 | ||||
| codi ATC | C03BD01 R03DA07 | ||||
| PubChem | 5429 | ||||
|
|
|||||
| Fórmula | C7H8N4O2 | ||||
| Pes mol. | 180.166 | ||||
|
|
|||||
| Biodisponibilitat | ? | ||||
| Metabolisme | ? | ||||
| Vida mitjana | ? | ||||
| Excreció | ? | ||||
|
|
|||||
| Cat. d'embaràs |
? |
||||
| Estatus legal |
Substància no control·lada |
||||
| Administració | ? | ||||
La teobromina és un alcaloide de la familia de la metilxantina, que inclou a més els compostos similars; teofil·lina i cafeïna. El nom prové del gènere de la planta que més el conté, la Theobroma cacao, el cacau.
[edita] Descripció
Principal alcaloide del cacau, present entre el 1,5 al 3% en les llavors de cacau en forma de base. També present al té i la nou de cola. S'extreu generalment de la pellofa del cacau que en conté entre el 0,7 i el 1,2%.
[edita] Solubilitat
1 gram es dissol en 2000 ml d'aigua, 150 ml d'aigua bullint, 2220 ml d'etanol al 95%. Soluble en hidròxids alcalins i àcids concentrats, moderadament soluble en amoníac. Gairebé insoluble en benzè, èter, cloroform i tetraclorur de carboni. Forma sals que es decomposen en aigua i derivats amb bases que són més estables com ara una barreja equimolecular amb acetat sòdic i una molècula d'aigua i una sal doble amb calci i salicilat sòdic.
[edita] Activitat terapeútica
Diürètic, broncodilatador, cardiotònic
| Aquest article és un esborrany sobre farmàcia. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |

