Teodor Ateu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Teodor Ateu o Teodor Cirenaic (Theodorus Cyrenaicus, Θεόδωρος) fou un filòsof grec de l'escola cirenaica, d'una branca que va prendre el nom de teodorusians (theodorusiani, theodorusei Θεοδωρεῖοι. Normalment és anomenat Teodor Ateu o Teodor l'Ateu i fins i tot Teodor Deu (Theus, Theos Θέος).

Va néixer a Cirene i fou deixeble d'Aristip, (net d'Aristip de Cirene i fill d'Arete). Va viure a la segona meitat del segle IV aC. Se sap que va ser desterrat de Cirene però no consten les causes ni el moment. Va viure a Atenes on es va escapar per poc de ser citat davant la cort de l'Areòpag, salvant-se per la influència de Demetri de Falèron (suposadament va passar entre el 317 i el 307 aC).

Expulsat d'Atenes, va anar a Egipte, potser el 307 aC a la caiguda de Demetri. Ptolemeu I Sòter el va utilitzar com ambaixador a Lisímac de Tràcia al que va ofendre per la llibertat de les seves frases. Potser més tard va anar a Corint amb un grup de deixebles, però podria ser una visita temporal i no una llarga estància.

Finalment va tornar a Cirene on va viure els darrers allí, segons Diògenes Laerci amb una persona de nom Mari (per tant un romà) però que podria ser Magas, el rei o governador local. Ateneu diu que va morir de mort violenta, però això podria ser un error.

Fou el fundador de la tendència coneguda com a teodorusiana de la filosofia cirenaica, de la qual el màxim representant i fundador fou Aristip de Cirene. Segons aquesta l'objectiu màxim de la vida humana és obtenir la felicitat i evitar la desgràcia, una fruit de la prudència i l'altra de la bogeria; la prudència i la justícia eren bones i tot el que s'hi oposava dolent; sobre el patriotisme afirmava que el món era la seva pàtria; que no hi havia cap cosa desgraciada en el robatori, l'adulteri o el sacrilegi, més que la condemna de l'opinió publica formada prèviament per restringir la llibertat. Quant a la religió se sovint considerat un ateu però Laerci pensa que més aviat la seva negativa dels déus era sobre els déus en què creia la gent.

El Suides diu que va escriure diverses obres sobre la seva secta i altres subjectes, però no en dona més detalls.