Teodor Estudita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Teodor».
sant Teodor Estudita o,
Teodor de Stoudios

Mosaic amb el sant
abat i confessor
Nom secular Θεόδωρος (Theódoros)
Naixement 759
Constantinoble (Imperi Bizantí)
Defunció 11 de novembre de 826
Monestir d'Hagios Tryphon (Akritas, Calcita, Bitínia)
Enterrament Monestir de Stoudios (Constantinoble, tomba desapareguda)
Commemoració en Església catòlica, Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals
Canonització ca. 845
Festivitat 11 de novembre
Fets destacables Abat del monestir de Studium; escriptor i teòleg
Orde Monjos basilians
Iconografia Com a monjo, amb un llibre a les mans

Teodor Estudita (Theodorus Studita, Θεόδωρος) (Constantinoble, 759 - Chalcite, Bitínia, 11 de novembre de 826) fou un abat del monestir de Studium. Va entrar al monestir de Sacudium (on era abat el seu oncle Plató) el 781, i el 794 va succeir al seu oncle que va renunciar. Fou un defensor del culte a les imatges i el seu gel li va procurar una gran reputació entre els monjos.

El 795 l'emperador Constantí es va casar amb Teodota contra les lleis canòniques; Teodor va anatemitzar a l'emperador i va denunciar al patriarca Tarasi (que a l'any següent fou desterrat a Tessalònica). A la mort de l'emperador el 797, va ser cridat a Constantinoble on va entrar amb gran pompa i va aconseguir el favor de l'emperadriu Irene.

El 798, degut a un atac àrab, es va traslladar al monestir de Studium, a tocar de Constantinoble. El 806 Nicèfor fou nomenat patriarca i l'abat Josep, que havia autoritzat el matrimoni de l'emperador Constantí fou restaurat en la comunió de l'església per un concili que va tenir lloc a la capital, i Teodor s'hi va oposar i se li van unir molts monjos; el papa Lleó III el va condemnar i li va contestar amb arrogància i insolència; finalment fou desterrat el 809 junt amb el seu germà Josep i el seu oncle Plató, a una illa de la Propòntida.

Foren alliberats el 811, Quan el 813 l'emperador Lleó V de Bizanci va emetre un edicte contra el culte de les imatges, Teodor s'hi va oposar i el va desafiar i va incitar al poble a la sedició; fou posat en residència vigilada però com que no parava d'enviar cartes contra l'emperador, fou enviat a presó (va passar per unes quantes) fins que va acabar a Esmirna.

El 821 fou alliberat per l'emperador Miquel II i va poder tornar a Studium on va recuperar la condició d'abat. No es va fer més moderat i el 824, indignat per la manca de decisió de l'emperador contra els iconoclastes, va donar suport a Tomàs que volia enderrocar a Miquel i quan l'intent va fracassar Teodor es va retirar de Constantinoble i finalment es va establir a l'illa de Calcita (Chalcite) on va morir cinc anys més tard mentre deia missa al monestir de Hagios Tryphon (Akritas, Bitínia).

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  • Un discurs sobre les imatges davant l'emperador Lleó
  • Διαθήκη Confessió de fe
  • Βίβλος δογματική, ἐν ᾗ στερροὶ λόγοι ? καὶ ἀντιρρητικοί, tres discursos contra els iconòmacs
  • Ἔλεγχος καὶ ἀνατροπὴ τῶν ἀσεβῶν ποιημάτων, refutació d'un escrit contra el culte de les imatges
  • Προβλήματά τινα πρὸς εἰκονομάχους
  •  ?ατὰ εἰκονομάκους κεφάλαια ἑπτά
  • Ἐπιστολὴ πρὸς πλάτωνα περὶ τῆς προσκυνήσεως τῶν σεπτῶν εἰκόνων
  • Dos llibres d'epístoles (en total 276 cartes)
  • Ἰάμβοι εἰς διαφόρους ὑποθέσεις , poema epigramàtic
  • Δογματικὴ περὶ τιμῆς καὶ προσκυνήσεως τῶν ἁγίων εἰκόνων,
  • Ἐπιτάφιος εἰς Πλάτωνα τὸν ἑαυτοῦ πνευματικὸν πατέρα
  • Λόγος εἰς τὴν προσκύνησιν τοῦ τιμίου καὶ ζωοποιοῦ σταυροῦ ἐν τῇ μεσονηστίμῳ,
  • Κανὼν εἰς τὴν σταυροπροσκύνησιν
  • Κανὼν ψαλλόμενος εἰς τὴν ἀναστήλωσιν τῶν ἁγίων εἰκόνων
  • Ἡ μικρὰ λεγομένη Κατήχησις
  • Ἐγκώμιον περὶ τοῦ ἁγίου Βαρθολομαίου
  • Ἐγκώμιον εἰς τὸν ἅγιον Ἀπόστολον καὶ Εὺαγγελιστὴν Ἰωάννην τὸν θεολόγον
  • Sermo brevis in Dominicam quartam Quadragesimae
  • Capitula quattuor de Vita ascetica
  • Ἐγκώμιον εἰς τὴν τρίτην ἕυρεσιν τῆς τιμίας κεφαλῆς τοῦ ἁγίου προδρόμου,
  • Τροπάρια, κανόνες, col·lecció d'himnes
  • Ἡ μεγάλη καλουμένη κατηχητική, dividit en tres parts: κατήχησις, μηνολόγιον, i διδασκαλία
  • 217 discursos

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou sebollit al monestir d'Hagios Tryphon, però el seu cos fou traslladat al monestir de Studium el 26 de gener de 844. Fou canonitzat llavors per les esglésies catòlica i ortodoxa, amb festivitat conjunta l'11 de novembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Estudita