Teodor I Làscaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teodor I Làscaris

Teodor I Làscaris Karatzaina (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador bizantí de Nicea (1204 - 1222).

Era fill de Manel Làscaris i Joana Karatzaina. El 1199 es va casar amb Anna Àngela Comnena, filla del emperador bizantí Aleix III Àngel. Va exhortar al seu sogre a resistir als llatins el 1203. Quan la situació era critica Aleix va fugir (més tard fou empresonat i enviat el 1205 a Itàlia a la cort de Conrat, marquès de Montferrato, que estava casat amb la seva germana). Teodor es va seguir oposant als llatins i quan la ciutat va caure el 12 d'abril del 1204 i el seu germà Constantí XI Làscaris (el darrer emperador) va morir, va fugir (gener del 1205) a la costa asiàtica on va aconseguir reunir algunes tropes amb les que va dominar Nicea i part de Bitínia i va prendre el títol de dèspota en nom del seu sogre Aleix III.

Va perdre aquestos territoris davant de Lluís comte de Blois, que havia rebut Bitínia com a feu, però quan els búlgars van atacar a Balduí I de Flandès emperador de Constantinoble, Lluís va haver d'anar en el seu ajut i Teodor va poder recuperar els territoris, i com que Aleix II estava encara retingut a Montferrato va agafar el títol d'emperador i fou coronat pel patriarca Miquel IV Autorià en 1208.[1]

El títol li fou disputats per altres prínceps bizantins que havien establert dominis propis, especialment Aleix I Comnè de Trebisonda amb el que va lliurar una guerra durant alguns anys; atacat per David Comnè dèspota de Sinope i el seu germà Aleix I Comnè de Trebisonda, i en guerra contra Enric I de Flandès, nou emperador llatí (formalment després del 20 d'agost del 1206), va poder acordar una treva amb l'emperador llatí. Contra els seus veïns orientals va obtenir diversos victòries i va poder incrementar els seus dominis i poder.

El 1209 va tornar Aleix III i es va voler fer reconèixer a Nicea però Teodor s'hi va negar; Aleix va conspirar contra Teodor amb el suport de Kai Khusraw I soldà del Soldanat Seljúcida de Rüm a la cort del qual va fugir el 1210. A la batalla del riu Meandre el 1211 les forces del soldà i d'Aleix III foren derrotades, el soldà va morir i l'antic emperador fou capturat per les forces lleials a Teodor. Aquest el va enviar a un monestir a Nicea on va morir un cert temps després ja a avançada edat.

El 1212 es va casar en segones noces amb Filipa d'Armènia, filla del rei Rupen III però el matrimoni fou anul·lat per motius religiosos i el fill que havien tingut fou eliminat de la successió. La treva amb els llatins es va trencar el 1214 quan Teodor es va aliar a Aleix I Comnè de Trebisonda i va envair Bitínia, va sorprendre a les tropes d'Enric a la zona i la va conquerir. Llavors Enric travessà el Bòsfor amb un exèrcit escollit i va assetjar Pemanene que finalment, després d'una llarga resistència, es va rendir. Enric va fer matar als tres principals oficials encarregats de la defensa de la ciutat, Dermòcit, Andrònic Paleòleg (cunyat de Teodor) i un tercer personatge el nom del qual no s'esmenta però que era germà de Teodor i ha estat identificat com Constantí Làscaris). Finalment es va ajustar la pau per la que Enric va haver de reconèixer a Làscaris els territoris a l'est d'una línia entre Sardes i Nicea, i a més a més tota la Bitínia conquerida pels grecs.

El 1219 es va casar en terceres noces amb Maria de Courtenay, filla de Pere de Courtenay.

Del seu primer matrimoni amb Anna Àngela Comnena tingué dues filles:

La resta del seu regnat va restar en pau. Va morir quan només tenia uns 45 anys, el 1222, després de 18 anys de regnat de fet i 16 anys des de la seva coronació. No va deixar fills mascles i li va succeir el seu gendre Joan III Vatatzés, casat amb la seva filla gran Irene.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harris, Jonathan. Byzantium and the Crusades (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2006, p. 166. 


Precedit per:
-
Emperador de Nicea
1204-1222
Succeït per:
Joan III Ducas Làscaris