Teodor Llorente Falcó

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Teodor Llorente Falcó (València, 1869 - 1949) fou un periodista i escriptor valencià, quart fill de Teodor Llorente i Olivares. Treballà amb el seu pare al diari Las Provincias, que va dirigir del 1911 fins a la seva mort. Es llicencià en dret per la Universitat de València i també col·laborà als diaris ABC i la Ilustració Catalana, i utilitzà els pseudònims Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón i Jordi del Fenollar, entre altres. Col·laborà en la gramàtica del pare Lluís Fullana, i va donar suport la seva candidatura a la Reial Acadèmia Espanyola.

Ideològicament conservador i regionalista moderat, reconegué la unitat lingüística del català i acceptà les Normes de Castelló. En esclatar la guerra civil espanyola milicians del Front Popular assassinaren el seu fill Teodor Llorente Monleón; ell aconseguí fugí a Sant Sebastià el març de 1937 mercè els oficis de l'alcalde José Cano Coloma, on va dirigir la revista Valencia amb Joan Beneyto i Pérez i Mariano Cuber. En acabar la guerra fou nomenat secretari de Lo Rat Penat i director degà del Centre de Cultura Valenciana el 1940, així com cronista oficial de la província.

[edita] Obres

  • Ráfagas del campo (1909)
  • Cuentos maravillosos (1913)
  • Nuevos cuentos maravillosos (1928)
  • Mistral i Llorente (1932)
  • En defensa de la personalidad valenciana (1930)
  • Eduardo Escalante (1934)
  • Memorias de un setentón (1942-48)
  • Miniaturas
  • Los valencianos en San Sebastián (1941)

[edita] Referències

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Teodor_Llorente_Falc%C3%B3»