Teodor Llorente Olivares

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teodor Llorente Olivares
Retrat de Teodor Llorente i Olivares, 1872.jpg
Retrat de Teodor Llorente i Olivares el 1872
Naixement 7 de gener de 1836
Ciutat de València
Mort 2 de juliol de 1911 (als 75 anys)
Ciutat de València
Activitat Poeta i periodista
Nacionalitat País Valencià País Valencià
Moviment Renaixença valenciana
Primeres obres Amor del poeta
Obres principals Llibret de versos

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana. És el poeta més reconegut de la Renaixença valenciana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Bust de Teodor Llorente, obra de Marià Benlliure l'any 1909.
Objectes personals de Teodor Llorente: medalla de bronze corresponent a la seua coronació com a poeta de València (1909), medalla de Lo Rat Penat i creu de fusta regalada per Jacint Verdaguer.

Nascut l'any 1836 al si d'una família de juristes, va seguir la carrera d'advocat i exercí la professió de periodista.

A la universitat valenciana va cursar els estudis de dret i filosofia i lletres. En un principi, va escriure poesies en castellà. Però, havent llegit Lo Gaiter del Llobregat de l'escriptor català Rubió i Ors, va començar a compondre rimes en valencià. La visita que va fer a València el poeta mallorquí Marià Aguiló acabà per guanyar-li a la causa valencianista i catalanista, fins al punt de convertir-se a la figura més preeminent de la Renaixença a terres valencianes.

Al mateix temps conreava el periodisme en castellà. En 1861 dirigí el diari "La Opinión", que més tard es transformà en "Las Provincias" en 1866, del qual fou el director durant quaranta anys, fins que el seu fill el substituí. Aquest diari estava d'acord amb la ideologia conservadora del partit conservador, del qual Llorente fou dues vegades cap, diputat a corts i senador.

Quan Marià Aguiló fou bibliotecari de la Universitat de València, Llorente impulsà i presidí uns Jocs Florals en commemoració del quart centenari d’Ausiàs March, i guanyà un premi amb Víctor Balaguer. En una altra edició, guanyà un accèssit a la Flor Natural pel seu poema "vint-i-cinc anys". Llorente va contribuir junt amb Vicente W. Querol a la instauració dels jocs florals en els quals va obtenir el títol de "Mestre en Gai Saber".

La seua actitud correspon a la de la burgesia conservadora, i, més concretament, a la dels "ratpenatistes". A la seua estança en "Lo Rat Penat" tractà de treure importància a les institucions de la Renaixença balear i catalana, ja que rebutjaven la literatura progressista, republicana i anticlerical, com per exemple la de Constantí Llombart.

A conseqüència de la politització dels Jocs Florals, Llorente i els escriptors valencians no tingueren una gran presència, i es crearen els Jocs Florals de Lo Rat Penat, però no exerciren una gran influència sobre la festa homònima barcelonina, ja que es tancaren en la seua ideologia i per l'obertura al bilingüisme.

L'any 1906 participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. En 1909 la ciutat de València va retre un magne homenatge popular al poeta que havia encertat a cantar en la seua llengua autèntica amb sincer i noble entusiasme les glòries passades i les belleses de la seua terra així com les gràcies senzilles de la seua vida tradicional i familiar.

L'any 1891 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats, aconseguint la reelecció el 1893. Perdé la seua acta de diputat el 1896 però el 1899 la tornà a recuperar, abandonant aquest càrrec el 1901.

Teodor Llorente morí a la ciutat de València l'any 1911. Fou fill seu Teodor Llorente Falcó, net seu Teodor Llorente Monleón i nebot-net seu Francesc Alcalá i Llorente.

Obra[modifica | modifica el codi]

Llibret de versos escrit per Teodor Llorente, soci del Rat-Penat, Teodor Llorente y C.ª Editors, València, 1885.

La seua obra en valencià es redueix a llibret de versos en 1885, del qual es va publicar una segona edició augmentada en 1909[cal citació] amb pròleg de Menéndez Pelayo. Llorente, tot i que escrigué poc, aconseguí imposar un concepte restrictiu de la cultura i literatura valenciana, des del punt de vista dels gèneres, temes i procediments.

Llorente recreà els costums de les classes humils (costumisme), però també va crear una poesia amb caràcter més històric amb un llenguatge més culte. Els versos més aconseguits es troben en poemes on fa descripcions idealitzades de la bellesa dels paisatges valencians (paisatgisme sentimental).

Quant al tipus d'estrofa, solen predominar en la seua obra els quartets, en especial la cobla, estrofes decasíl·labes amb una estructura versal de 4+6, estructura típica de la literatura medieval valenciana.

Llistat de les seues principals obres segons la temàtica:

  • Primer poema conegut: Amor del poeta.
  • Premi als Jocs Florals: La nova era, Vint-i-cinc anys.
  • Utilització del valencià vulgar amb finalitats humorístiques: Arròs amb fesols i naps.
  • Dedicat a Jacint Verdaguer per la publicació de "Canigó": A mossèn Jacint Verdaguer.
  • Evocació de la pàtria des de l'adversitat: Cartes de soldat
  • Escenes de la vida quotidiana: La creu del poble, Plany de la teixidora, Missa d'Alba.
  • Expressió de l'emoció davant d'un paisatge i de l'horta valenciana: Vora el barranc dels Algadins, En la muntanya, Els teuladins.
  • Símbol de valencianitat: La barraca, una de les seues poesies més famoses.
  • Última etapa de Teodor Llorente, aborda l'absència o presència d'amor: Cançoneta amorosa, Viatge nupcial, Íntima.
  • Recopilacions de poesia: Llibret de versos, Nou llibret de versos (per a Lo Rat Penat).

Llorente va traduir també al castellà diverses obres de Lord Byron, Goethe, Friedrich von Schiller, Heinrich Heine i Körner, entre altres.

La seua obra està a l'abast a en les següents edicions:

  • Teodor Llorente, Poesia valenciana completa, ed. a cura de Lluís Guarner, Tres i quatre, València, 1983.
  • Teodor Llorente, Poesia, ed. a cura de Vicent Simbor, Institució Alfons el Magnànim, València, 1996.
  • Teodor Llorente, Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, ed. a cura de Rafael Roca, Editorial Denes, col·lecció Rent, Paiporta, 2010.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Llorente Olivares
Vegeu texts en català sobre Teodor Llorente Olivares a Viquitexts, la biblioteca lliure.



Precedit per:
Fèlix Pizcueta
President de Lo Rat Penat
Dibuix d'un rat penat negre

1879–- 1880
Succeït per:
Jacint Labaila