Teodora Lamadrid
Teodora Hervella Cano, coneguda com a Teodora Lamadrid (Saragossa, 26 de novembre de 1820 – Madrid, 21 d'abril de 1896) va ser una important actriu espanyola dins del corrent del romanticisme teatral,junt amb la seva germana Bárbara i Matilde Díez.[1] Va ensenyar declamació a l'actriu María Guerrero a la Escuela Oficial de Declamación del Conservatorio de Madrid,[2][3]
Biografia
Als vuit anys d'edat ja va començar a interpretar dalt d'un escenari. Es traslladà a Madrid l'any 1832, rere ser contractada, junt amb la seva germana, per l'empresari teatral Juan Grimaldi per a treballar als teatres Príncipe i de la Cruz.
l'any 1851 interpretà una de les seves obres principals, Adriana Lecouvreur,.[4] En anys successius interpretà obres com Locura de amor de Manuel Tamayo y Baus, El tanto por ciento, La campana de Almudaina, Lo positivo, Virginia, La villana de Vallecas, El desdén con el desdén,[5] Don Juan Tenorio, Los amantes de Teruel o El trovador. Com a cantant lírica: El novio y el concierto (1841), composta pel seu marit Basilio Basili, i Los solitarios (1842), amb música de Basili i textos de Bretón de los Herreros. Com era habitual, va fer una gira teatral per Amèrica del Sud.
Ha donat nom a carrers en diverses ciutats espanyoles, entre elles, Barcelona.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodora Lamadrid |
- ↑ Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro. Ediciones Akal, 1998. ISBN 9788446008279.
- ↑ «The Theatre in Nineteenth-Century Spain». David Thatcher Gies, 2005.
- ↑ «El dramaturgo y los actores». Varios autores, 1984.
- ↑ «Los teatros de Madrid». Augusto Martínez Olmedilla, 1846.
- ↑ «Semanario pintoresco español», 1947.