Teofilacte d'Ohrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Teofilacte».
sant Teofilacte d'Ohrid

Icona oriental
bisbe
Nom secular Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος (Teofilacte Hefaistos); búlgar: Теофилакт Охридски (Teofilakt Ohridiski)
Naixement ca. 1150
Euripos (Eubea, Imperi Bizantí, avui Grècia)
Defunció entre 1107 i 1112
Ohrid (Primer Imperi Búlgar, avui República de Macedònia)
Commemoració en Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 31 de desembre
Fets destacables Un dels Set Apòstols de Bulgària
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Ohrid

Teofilacte d'Ohrid, en grec Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος (Teofilacte Hefaistos) i en búlgar Теофилакт Охридски (Euripus, Eubea, Grècia, 1055 – Ohrid, actual Macedònia, 1107) fou un eclesiàstic grec, arquebisbe d'Ohrid i comentador de la Bíblia. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Grec, probablement va néixer a Euripus (Eubea) cap al 1055. Fou diaca a Constantinoble, on assolí gran reputació com a erudit i fou tutor de Constantí Ducas, fill de Miquel VII de Bizanci, per a qui escrigué L'educació dels prínceps. Fou nomenat arquebisbe de Bulgària entre 1070 i 1077 i cap al 1078 hi anà a ocupar la seu de l'arquebisbat d'Acris, l'actual Ohrid.

Ohrid era una de les grans ciutats del Primer Imperi Búlgar, conquerida pels bizantins seixanta anys abans; l'hostilitat envers els bizantins era, doncs, molt gran. Encara i així, Teofilacte hi féu pastoral durant vint anys i acabà considerant-se búlgar, defenent els interessos i l'autonomia de l'Església Búlgara davant la de Constantinoble. Va lluitar activament contra les heretgies dels paulicians i els bogomils, llavors molt esteses, i es va guanyar el respecte del poble búlgar.

Comparats amb els grecs, els búlgars eren rudes i bàrbars, i d'entrada Teofilacte volia tornar a Constantinoble; nombroses cartes mostren la manera de viure de la seva nova pàtria, essent una font important per a la història social, econòmica i política de Bulgària. També escriu sobre les guerres amb els pobles veïns: petxenegs, magiars i normands, que en les seves incursions feien que la població abandonés les ciutats i marxés a pagès.

Va morir després del 1107, potser cap al 1112.

Obres[modifica | modifica el codi]

Els seus comentaris dels Evangelis, els Fets dels Apòstols, les Epístoles de Sant Pau i els Profetes menors es basen en els de Sant Joan Crisòstom, però destaquen per la seva cura, sobrietat i arguments assenyats. A més, se'n conserven 530 cartes i algunes homilies, a més d'oracions, la vida de Sant Climent d'Ohrid i altres peces menors. Va escriure també un tractat sobre educació Παιδεία Βασιλική (Institutio Regia) per a ús del príncep, futur Constantí Porfirogènit.

Veneració[modifica | modifica el codi]

És considerat sant per les esglésies ortodoxes de Bulgària, Sèrbia, Grècia i Rússia, que el celebren el 31 de desembre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • John Julian Norwich. Byzantium: The Decline and Fall. New York: Alfred A. Knopf, 1996.
  • Margaret Mullett, Theophylact of Ochrid: Reading the Letters of a Byzantine Archbishop, Aldershot, Ashgate Variorum, 1997.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teofilacte d'Ohrid