Teologia de l'alliberament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La teologia de l'alliberament és una reflexió teològica que va començar a Llatinoamèrica després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia, 1968). Els seus ideòlegs més destacats són els sacerdots Gustavo Gutiérrez Merino (peruà), qui el 1973 editaria el primer llibre sobre el tema Historia, Política y Salvación de una Teología de Liberación, i Leonardo Boff (brasiler). És la reacció de part de l'església catòlica d'Amèrica Llatina davant de la situació d'opressió i subdesenvolupament de la majoria de la seva població.

Principals idees[modifica | modifica el codi]

Algunes de les idees de la Teologia de l'Alliberament són:

  1. La salvació cristiana no pot donar-se sense l'alliberament econòmic, polític, social i ideològic, com signes visibles de la dignitat de l'home.
  2. Eliminar l'explotació, les faltes d'oportunitats i injustícies d'aquest món.
  3. Garantir l'accés a l'educació i la salut.
  4. L'alliberament com presa de consciència davant la realitat socioeconòmica llatinoamericana.
  5. La situació actual de la majoria dels llatinoamericans contradiu el designi històric de Déu i la pobresa és un pecat social.
  6. No solament hi ha pecadors, hi ha víctimes del pecat que necessiten justícia, restauració. Tots som pecadors, però en concret cal distingir entre víctima i victimitzador.
  7. Prendre consciència de la lluita de classes optant sempre pels pobres.
  8. Afirmar el sistema democràtic aprofundint la conscienciació de les masses sobre els seus veritables enemics per a transformar el sistema vigent.
  9. Crear un "home nou" com condició indispensable per a assegurar l'èxit de la transformació social. L'home solidari i creatiu motor de l'activitat humana en contraposició a la mentalitat capitalista d'especulació i esperit de lucre.
  10. La lliure acceptació de la doctrina evangèlica, és a dir, primerament procurar a la persona unes condicions de vida dignes i posteriorment el seu adoctrinament evangèlic si la persona vol.

La base teològica i conceptual[modifica | modifica el codi]

"La injustícia i la inhumanitat creix als països industrialitzats, la globalització de l'economia duu clarament a la falta de solidaritat de les nostres societats. La Teologia de l'Alliberament a Llatinoamèrica és la primera alternativa contra el capitalisme, la mercantilització global de totes les coses. Ja no només és una teologia contextual llatinoamericana, sinó que, amb el desenvolupament esmentat, es converteix en teologia contextual universal". Un dels seus màxims exponents, el jesuïta i màrtir Ignacio Ellacuría reclama una nova civilització, la civilització de la pobresa, contraposada a la de la riquesa, ja que aquesta s'ha revelat com un nou Moloch que devora a les persones i al planeta. La seva condemna de la riquesa es deu en gran mesura als seus fruits de pobresa i opressió en el planeta, a la indiferència que crea en el cor del món ric i desenvolupat. Ellacuría i Nebot, comparen la mort de persones en el món pobre, en el Sud, amb el Serf de Javeh, i afirmen que posseeixen una santedat elemental, jesuànica.

Referint una nova església dels pobres, el teòleg protestant Jürgen Moltmann, va inaugurar amb les paraules a dalt exposades, una sèrie de conferències sobre el tema de La Teologia de l'Alliberament corrent l'any de 1999 en l'Església Catòlica Alemanya.

La relació del Catolicisme i la pobresa, ha estat fonamental per a la història i la difusió de la religió en tots els temps. Donant-li suport de vegades, criticada en altres ocasions, la Teologia de l'Alliberament s'ha dedicat a difondre l'evangeli cristià amb un peculiar estil, tant als països desenvolupats com en aquells menys afavorits.

La seva filosofia és de condemna i d'inclinació a la pobresa. Va sorgir al món catòlic amb la publicació del llibre "Història, Política i Salvació d'Una Teologia de l'Alliberament" del sacerdot jesuïta, ara dominic, peruà Gustavo Gutiérrez Merino, el 1973; això després que el 1968 a la Conferència Episcopal del CELAM s'havia fet èmfasi en el compromís de l'Església Catòlica amb els pobres, el llibre de Gutiérrez es va interpretar així com la resposta i el detonant.

Resulta difícil definir a la Teologia de l'Alliberament però pot partir-se de la base que busca una anàlisi profunda del significat de les classes socials i la seva relació amb la pobresa. Per a arribar a això, insereix el marxisme i altres ideologies socials al cristianisme. Crist és percebut principalment com a "alliberador" de la condició de la pobresa material.

El papa Joan Pau II va sol·licitar de la Congregació per a la Doctrina de la Fe dos estudis sobre la teologia de l'alliberament que van ser publicats en dos documents el 1984 i el 1986 amb els noms de Libertatis Nuntius i Libertatis Conscientia,-- on es considerava bàsicament que, malgrat el compromís de l'Església catòlica amb els pobres, la disposició de la teologia de l'alliberament a acceptar postulats d'origen marxista o d'altres ideologies polítiques no era compatible amb la doctrina. Els principals ideòlegs d'aquest moviment han tingut nombrosos conflictes amb el Vaticà per defensar aquestes idees.

Representants destacats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berryman, Phillip, Teología de la liberación: Los hechos esenciales en torno al movimiento revolucionario en América Latina y otros lugares. Mèxico: Siglo Veintiuno Editores, 1989. còpia electrònica
  • Dussel, Enrique. 1972. Caminos de liberación Latinoamericana, Latinoamerica Libros, Buenos Aires, text complet.
  • Dussel, Enrique. 1972. Teoría de la liberación y ética. Caminos de liberación Latinoamericana II, Latinoamérica Libros, Buenos Aires. text complet.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teologia de l'alliberament Modifica l'enllaç a Wikidata