Teorema dels zeros de Hilbert
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, és un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques. Fou demostrat pel matemàtic alemany David Hilbert.
Enunciat [modifica]
Existeixen diverses formulacions equivalents del teorema dels zeros de Hilbert.
Teorema 1
Si K és un cos i,
, llavors l'ideal I := (X1−a1, ... ,Xn−an) és un ideal maximal de K[X1, ... ,Xn].
és un cos.
Es considera el morfime d'anell suprajectiu
:
és un morfisme d'anells suprajectiu:
.
Es té
, amb K un cos, per tant
és un ideal maximal.
Ara es demostra que 
Sia
i es divideix per
. Es té
Per recurrència sobre n, es té: 
.Teorema 2
Sia K un cos, L una K-àlgebra de tipus finit.
Si L és un cos, llavors L és una extensió algèbrica de K.
Teorema 3 (Nullstellensatz)
Sia K és un cos algebraicament tancat, es té:
Si M és un ideal maximal de l'anell de polinomis en n indeterminades K[X1, ... ,Xn], llavors existeix
tal que
, és a dir, llavors M és un ideal maximal de punt.
.
és una K-àlgebra de tipus finit, i L és un cos perquè M és maximal.
Segons el teorema 2, L és una extensió algèbrica de K el qual és ell mateix algèbricament tancat.
Per tant es té K=L.
Per tant
.
, però com que M és màxim, es té la igualtat.Teorema 4 (Existència dels zeros)
Si K és un cos algèbricament tancat, llavors per a tot ideal propi J de K[X1, ... ,Xn], és té que la varietat algebraica que genera, V(J) no és buida. Encara més, I(V(J)) = rad J , on rad indica el radical de l'ideal J.
i per tant 
