Teoria atòmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En física i en química la teoria atòmica és una teoria sobre la natura de la matèria que estableix que la matèria es composta per unitats discretes anomenades àtoms, concepte oposat a la possibilitat que la matèria pugui ser dividida indefinidament en parts més petites. La teoria atòmica va començar essent un concepte filosòfic a l'antiga Grècia i a l'Índia i va arribar al camp de la ciència vers el segle XIX quan els descobriments en el camp de la química van mostrar que la matèria era formada per partícules.

Teories filosòfiques[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, la idea que la matèria és constituïda per unes partícules anomenades àtoms està ben consolidada científicament i, probablement, és un dels conceptes científics més coneguts. Tanmateix, el camí per acceptar l'existència dels àtoms ha estat força llarg i controvertit. Alguns filòsofs grecs (segle V aC) creien que tot estava format per la combinació d'unes poques substàncies simples que no podien descompondre's en altres de més senzilles. Aquests elements eren quatre: aigua, aire, foc i terra. En aquest mateix segle, va aparèixer la primera hipòtesi atòmica enunciada pels filòsofs grecs Leucip i Demòcrit. Aquesta hipòtesi deia que la matèria era formada per unes partícules molt petites i indivisibles, els àtoms. Els àtoms eren les partícules més petites en què es podria dividir la matèria.

Teories científiques[modifica | modifica el codi]

El 1808, el científic britànic John Dalton (1766 - 1844) va publicar les seves idees sobre la constitució de la matèria. Un cop acceptada la teoria atòmica, els científics es van proposar determinar el nombre d'elements químics. No obstant això, a la pràctica no va ser tan fàcil. Si no podem descompondre una substància pura, pot passar que es tracti d'un element; però també és possible que sigui un compost al qual no hem aplicat el mètode adequat. Llavors amb l'electròlisi apareixen noves idees sobre que els àtoms no podien ser esferes massisses de matèria, sinó que havien de tenir una estructura interna de naturalesa elèctrica. Aquí apareixen tots el models atòmics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]