Teoria atòmica de Dalton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Dalton

Al 1808, John Dalton reprèn les antigues idees de Leucip i de Demòcrit i publica la seva teoria atòmica.

Postulats[modifica | modifica el codi]

  1. Els elements estan formats per partícules discretes, diminutes, i indivisibles anomenades àtoms, que romanen inalterables en qualsevol procés químic.
  2. Els àtoms d'un mateix element són tots iguals entre si en massa, mida i en qualsevol altra propietat física o química.
  3. A les reaccions químiques, els àtoms ni es creen ni es destrueixen, només canvien la seva distribució.
  4. Els compostos químics estan formats per "àtoms de compost" (molècules), tots iguals entre si, és a dir, quan dos o més àtoms de diferents elements es combinen per formar un mateix compost ho fan sempre en proporcions de massa definides i constants.

Justificació de les lleis ponderals[modifica | modifica el codi]

Les suposicions de Dalton permeten explicar fàcilment les lleis ponderals de les combinacions químiques, ja que la composició en pes d'un determinat compost ve determinada pel nombre i pes dels àtoms elementals que integren el «àtom» del compost.

Llei de conservació de la massa[modifica | modifica el codi]

Per ser els àtoms indivisibles i indestructible els canvis químics han de consistir únicament en un reagrupament d'àtoms i, per tant, no pot haver en el mateix variació alguna de massa en no variar el nombre d'àtoms presents.

Llei de les proporcions definides[modifica | modifica el codi]

Si es combinen n àtoms de l'element A amb m àtoms de l'element B i els pesos respectius d'aquests àtoms són a i b

Llei de les proporcions múltiples[modifica | modifica el codi]

Si dos elements s'uneixen en diverses proporcions per formar diferents compostos vol dir que els seus àtoms s'uneixen en relacions numèriques diferents. Si un àtom de l'element A s'uneix, per exemple, amb un i amb dos àtoms de l'element B, es comprèn que la relació en pes de les quantitats d'aquest element (un i dos àtoms) que s'uneixen amb una mateixa quantitat d'aquell (un àtom) estiguin en relació d'1: 2. Si els àtoms dels elements A i B s'uneixen en altres qualssevol relacions numèriques, sempre de nombres enters senzills, es trobarà igualment una relació senzilla entre les quantitats d'un dels elements que s'uneixen amb una quantitat determinada de l'altre element.

Llei de les proporcions recíproques[modifica | modifica el codi]

Encara que els elements s'uneixen en relacions atòmiques diferents, 1: 2, 1: 3, 2: 3 etcètera, pot fàcilment calcular que les quantitats en pes de diferents elements que s'uneixen amb una quantitat fixa d'un element donat han d'estar en relació senzilla amb els seus respectius pesos atòmics i que aquestes quantitats, multiplicades necessàriament en tot cas per nombres enters senzills, han de ser les que es combinen entre si a les corresponents combinacions mútues

Fracàs davant la llei de Gay-Lussac[modifica | modifica el codi]

Per DALTON les últimes partícules dels elements gasosos com l'hidrogen, oxigen, clor, etc., eren necessàriament simples i estaven constituïdes per un sol àtom (així, H, O, CI, N, ...) i que les de compostos gasosos tan corrents com l'aigua o el clorur d'hidrogen eren naturalment composts però eren naturalment compostes però formades per només dos àtoms diferents (HO, ClH, ...). No obstant això, amb aquestes fórmules no es podien explicar les relacions volumètriques de Gay-Lussac:

La conclusió experimental de Gay-Lussac que un volum de clor s'uneix amb un volum d'hidrogen per donar lloc a dos volums de clorur d'hidrogen portar a DALTON a suposar que en els volums iguals de clor i de hidrogen devien existir igual nombre d'àtoms. Al imaginar que aquests elements s'uneixen àtom a àtom, formaran un mateix nombre de «àtoms» (avui molècules) de clorur d'hidrogen, en ser aquests «àtoms» i indivisibles, havien d'ocupar, en canvi, un volum doble segons els resultats de Gay Lussac. La hipòtesi que en volums iguals de gasos devien existir igual nombre de «àtoms» va tenir Dalton que descartar arribant a la conclusió que els resultats de Gay-Lussac eren inexactes.

Per contra, si la llei de Gay-Lussac era certa, estava en contradicció amb els postulats de Dalton i la seva teoria atòmica.

Definicions destacades[modifica | modifica el codi]

De la teoria atòmica de Dalton destaquem les següents definicions:

  • Un Àtom és la partícula més petita d'un element que conserva les seves propietats.
  • Un element és una substància que està formada per àtoms iguals.
  • Un Compost és una substància fixa que està formada per àtoms diferents combinats en proporcions fixes.