Teoria de la descoberta portuguesa d'Austràlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Java la Grande (la part superior dreta ⇒ mapa de més avallinvertit)

La teoria del possible Descobriment d'Austràlia pels portuguesos es basa en l'afirmació que Cristóvão de Mendonça va poder arribar a l'illa en l'any 1522.[1]

No obstant això, no va ser fins al segle XVII que l'illa va ser objecte de posteriors exploracions europees.

Algunes expedicions a la famosa Terra Australis són les realitzades per: l'holandès Willem Jansz el 1606, l'espanyol Luis Váez de Torres el 1607 i els holandesos Dirk Hartog el 1616, Jan Carstensz el 1623 i Abel Tasman el 1642.

Durant molt de temps Austràlia es va conèixer com Nova Holanda i Abel Tasman va donar el seu nom a l'illa de Tasmània.

Cronologia històrica[modifica | modifica el codi]

  • RHMajor, Early Voyages to Terra Australis 1859, Museu Britànic, va escriure que la "Gran Java", era la costa oest i est d'Austràlia [2]
  • George Collingridge, The Discovery of Australia, 1895 Collingridge [3] dedicava un capítol a la "Gran Java" dels mapes de l'escola de cartografia de Dieppe. Per a ell, la "Gran Java" només pot ser la costa australiana.
  • Kenneth McIntyre (advocat) 1977, The Secret Discovery of Australia, on narra les empreses portugueses 200 anys abans del capità Cook, diu que la "Gran Java" és Austràlia.
  • Roger Hervé, ex cap de la Secció de Cartografia de la Biblioteca Nacional de França a París, estableix que la Java La Grande reflecteix les exploracions i els descobriments portuguesos i espanyols en el transport marítim a Austràlia i "Nova Zelanda entre 1521 i 1528. Hervé [4]
  • El 1984, un ex oficial, Lawrence Fitzgerald, va escriure un llibre titulat Java La Grande (sic) [6] En aquest llibre compara la costa australiana de les cartes de Desceliers (1550) i Delfín (1536-1542).
  • En el llibre: 1421, L'any que Xina va descobrir el món , publicat a 2002, l'escriptor Anglès Gavin Menzies suggereix que "Java la Gran", va ser descoberta i explorada pel navegant xinès Zheng He i els seus almiralls. Gavin Menzies creu que els antics mapes de Dieppe es van fer a partir d'informació obtinguda pels Portuguesos de fonts xineses.

Primer mapa d'Austràlia: "Argot franco-portuguès"?[modifica | modifica el codi]

Representació de la costa oriental d'Austràlia amb dues senyeres (de cap per vall)

Topònims que apareixen al mapa Australia first map i que els estudiosos del segle XIX identifiquen com "Argot franco-portuguès" a l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment:

“..Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names......” [7]

En portuguès "illa" s'ha escrit sempre "ilha", amb "ll", només existeix en català.

  1. "Illa" o "Illes" (x10 vegades)
  2. Rio grant
  3. Ille grossa
  4. Basse grant
  5. Cap Mata
  6. Golf serra
  7. Terra alta
  8. Bassa larga
  9. Riu malla
  10. Seralta
  11. Cap bon espor-
  12. Bonno parla
  13. Rio bassa
  14. Bon final
  15. Cap groca
  16. C.grant
  17. C.aufria
  18. Port malla
  19. Illa fermoza

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. W. A. R. Richardson. Was Australia charted before 1606?: the Java la Grande inscriptions. National Library Australia, 2006, p. 101–. ISBN 9780642276421 [Consulta: 26 març 2011]. 
  2. primers viatges a Terra Australis
  3. , G. (1895). The Discovery of Australia Reimprès en edició facsímil (1983) Golden Press, NSW ISBN 0 85558956 6
  4. , R. (1983) Chance Discoveries of Australia and New Zealand by Portuguese and Spanish Navigators between 1521 and 1528' Dunmore Press, Palmerston North, Nova Zelanda. ISBN 0-86469-013-4
  5. Wallis, H. "The Dieppe Maps" in The Globe: Journal of the Australian Map Curator's Circle Canberra, No. 17, 1982. p23-51.
  6. Fitzgerald, L (1984). Java La Grande Editors, ISBN Hobart 0 94932500 7. prefereix anomenar Java La Grande, Java sembla un nom més modern.
  7. H.Harrisse. Guide To Medieval and Renaissance Manuscripts in the Huntington Library. berkeley.edu, 10 d'abril de 2012 [Consulta: 11 d'abril de 2012].