Teoria de la recepció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La teoria de la recepció, estètica de la recepció o reader-response criticism és un grup d'aproximacions a la comprensió de la literatura que es fixa en el paper del lector o de l'audiència en la creació del significat i l'experiència de l'obra literària. S’intenta establir una relació amb els pensaments del marxisme i estructuralisme tot i que atorga molt protagonisme al públic o receptor, qui creu que té molta rellevància a l’hora de llegir i entendre l’obra. S’accentua el fet que degut a l’experiència i coneixements del destinatari, les seves expectatives així com la manera d’acostar-se a l’obra s’obtindran diverses interpretacions, a vegades molt semblants i a vegades totalment oposades. L’època en què es llegeix una obra també és un factor a tenir en compte per a la seva interpretació. Una obra literària del segle XIII serà acollida de forma diferent quan és llegida per una persona del mateix segle que per una persona del nostre segle. Tot plegat fa que sovint el lector rebi un ventall d’idees possiblement diferents de les que l’autor volia transmetre. Aquest corrent va aparèixer als anys 60 i 70, principalment a Alemanya i els Estats Units. Alguns dels principals representants d'aquest corrent pertanyen a l'anomenada Escola de Constança, com ara Hans-Robert Jauss i Wolfang Iser, a més d'altres com Norman Holland i Stanley Fisch. Es poden considerar els treballs de I.A. Richards, Louise Rosenblatt, C.S. Lewis i el corpus teòric del New Criticism com a precedents.

Bibliografia:

Teoría de la novel·la. Antología de textos del siglo XX. Enric sullà, ed. Crítica

Alteridad y Modernidad de la Literatura Medieval. Jauss, H. R. (1979).En: Rico Manrique, Francisco (coord.).

Historia y crítica de la literatura española. T.1/1, 1991 (Edad Media. Primer suplemento / coord. por Alan D. Deyermond)