Teoria de les intel·ligències múltiples

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Model de les intel·ligències múltiples, va ser proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat Harvard, que va donar a conèixer al món els resultats del seu estudi. En aquest ell especificava que totes les persones tenien set tipus d’intel·ligència, que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre altres, el món que els envolta. Era una crítica a la noció de que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de Quocient intel·lectual).[1]

Un temps després, el 1997, es va afegir la intel·ligència naturalista de manera que es compta amb vuit intel·ligències. La disciplina que més s'ha beneficiat d'aquesta teoria és l'educació, ja que n'amplia el concepte i reconeix el que ja se sabia intuïtivament, que ser brillant acadèmicament no ho és tot.[2]

Les vuit intel·ligències[modifica | modifica el codi]

Defineix la intel·ligència com una capacitat, i per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha una component genètica però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l'ambient, les experiències viscudes, l'educació, la motivació... Així com hi ha molts tipus de problemes també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Gardner ha identificat les següents:

  • Intel·ligència musical: cal per aprendre idiomes i permet desenvolupar-se adequadament a cantats, compositors i músics.
  • Intel·ligència lingüística: la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors. Utilitza ambdós hemisferis.
  • Intel·ligència lògica-matemàtica: utilitzada per resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb el mode de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat com l'única intel·ligència.
  • Intel·ligència espacial: consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions; és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes, decoradors i dissenyadors.
  • Intel·ligència corporal-cinestèsica: capacitat d'utilitzar el propi cos per realitzar activitats o resoldre problemes. És la intel·ligència dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins.
  • Intel·ligència interpersonal: és la intel·ligència que té a veure amb la capacitat d'entendre altres persones i treballar amb elles; se la sol trobar en polítics, professors, psicòlegs i administradors.
  • Intel·ligència intrapersonal: permet entendre's a un mateix i als altres; se la sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes.
  • Intel·ligència naturalista: utilitzada quan s'observa i s'estudia la naturalesa, amb el motiu de saber organitzar, classificar i ordenar. És la que demostren els biòlegs o els herbolaris.

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans, posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també necessita les altres, la lògico-matemàtica per poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per poder conduir el cotxe fins a casa, etc.

El problema seria per Gardner, que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza la intel·ligència lògico-matemàtica i la lingüística. A més es qüestiona si una educació així és la més adequada per preparar els alumnes per viure en un món cada cop més complex.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Juan Rodríguez. Literatura espanyola contemporània: materials auxiliars, textos i documents. Univ. Autònoma de Barcelona, 1995, p. 52–. ISBN 9788449004490 [Consulta: 14 abril 2011]. 
  2. Susan Baum; Julie Viens & Barbara Slatin. Multiple intelligences in the elementary classroom: a teacher's toolkit. Teachers College Press, 26 juliol 2005, p. 14–. ISBN 9780807746103 [Consulta: 14 abril 2011].