Teoria de les intel·ligències múltiples

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Article principal: Intel·ligència
Per a altres significats vegeu «Intel·ligència (desambiguació)».

El Model de les intel·ligències múltiples, va ser proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat Harvard, que va donar a conèixer al món els resultats del seu estudi. En aquest ell especificava que totes les persones tenien 7 tipus d’intel·ligència, que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre altres, el món que els envolta. Era una crítica a la noció de que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de Coeficient intel·lectual).[1]

Un temps després, el 1997, es va afegir la intel·ligència naturalista de manera que comptem amb 8 intel·ligències. La disciplina que més s'ha beneficiat d'aquesta teoria és l'educació, ja que n'amplia el concepte i reconeix el que ja se sabia intuïtivament, que ser brillant acadèmicament no ho és tot.[2]

Les 8 intel·ligències[modifica | modifica el codi]

Defineix la intel·ligència com una capacitat, i per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha una component genètica però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l'ambient, les experiències viscudes, l'educació, la motivació... Així com hi ha molts tipus de problemes també hi ha molts tipus d'intel·ligència. Gardner ha identificat les següents:

  • Intel·ligència musical: cal per aprendre idiomes i permet desenvolupar-se adequadament a cantats, compositors i músics.
  • Intel·ligència lingüística: la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors. Utilitza ambdós hemisferis.
  • Intel·ligència lògica-matemàtica: utilitzada per resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb el mode de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat com l'única intel·ligència.
  • Intel·ligència espacial: consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions; és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes, decoradors i dissenyadors.
  • Intel·ligència corporal-cinestèsica: capacitat d'utilitzar el propi cos per realitzar activitats o resoldre problemes. És la intel·ligència dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins.
  • Intel·ligència interpersonal: és la intel·ligència que té a veure amb la capacitat d'entendre altres persones i treballar amb elles; se la sol trobar en polítics, professors, psicòlegs i administradors.
  • Intel·ligència intrapersonal: permet entendre's a un mateix i als altres; se la sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes.
  • Intel·ligència naturalista: utilitzada quan s'observa i s'estudia la naturalesa, amb el motiu de saber organitzar, classificar i ordenar. És la que demostren els biòlegs o els herbolaris.

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans, posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també necessita les altres, la lògico-matemàtica per poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per poder conduir el cotxe fins a casa, etc.

El problema seria per Gardner, que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza la intel·ligència lògico-matemàtica i la lingüística. A més es qüestiona si una educació així és la més adequada per preparar els alumnes per viure en un món cada cop més complex.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Juan Rodríguez. Literatura espanyola contemporània: materials auxiliars, textos i documents. Univ. Autònoma de Barcelona, 1995, p. 52–. ISBN 9788449004490 [Consulta: 14 abril 2011]. 
  2. Susan Baum; Julie Viens & Barbara Slatin. Multiple intelligences in the elementary classroom: a teacher's toolkit. Teachers College Press, 26 July 2005, p. 14–. ISBN 9780807746103 [Consulta: 14 abril 2011].