Teoria del color

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En l'art de la pintura, el disseny gràfic, la fotografia, la impremta i en la televisió, la teoria del color és un grup de regles bàsiques en la mescla de colors per aconseguir l'efecte desitjat combinant colors de llum o pigment. La llum blanca es pot produir combinant el vermell, el verd i el blau, mentre que combinant pigments cian, magenta i groc es produeix un color negre.

Teoria d'Ostwald[modifica | modifica el codi]

La Teoria del color que proposa Ostwald consta de quatre sensacions cromàtiques elementals (groc, vermell, blau i verd) i dues sensacions acromàtiques amb les seves sensacions intermèdies (blanc i negre).

Model de color RYB[modifica | modifica el codi]

Cercle cromàtic RYB

En el model de color RYB, el vermell, el groc i el blau són els colors primaris, i en teoria, la resta de colors purs (color matèria) poden crear-se barrejant pintura vermella, groga i blava. Molta gent aprèn nocions sobre el color en los estudis d'educació primària, barrejant pintura o llapis de colors amb aquests colors primaris.

El model RYB s'utilitza en general en conceptes d'art i pintura tradicionals, i en rares ocasions usat en exteriors en la mescla de pigments de pintura. Encara que s'usi com a guia per a la mescla de pigments, el model RYB no representa amb precisió els colors que haurien de resultar de mesclar els 3 colors RYB primaris. El 2004, es va reconèixer mitjançant la ciència que aquest model és incorrecte, però es continua utilitzant habitualment en art.

Model de color RGB[modifica | modifica el codi]

La mescla de colors llum, normalment vermell, verd i blau (RGB), es realitza utilitzant el sistema de color additiu, també referit com el model RGB o l'espai de color RGB. Tots els colors possibles que poden crear-se por la mescla d'aquests tres llums de color s'al·ludeixen com l'espectre de color d'aquests llums en concret. Quan cap color llum està present, es percep el negre. Els colors llum tenen aplicació en els monitors d'un ordenador, televisions, projectors de vídeoi tots els que utilitzen combinacions de materials que fosforegen en el vermell, verd i blau.

Model CMY[modifica | modifica el codi]

Cercle cromàtic CMY

Per a impressió, els colors usats són cian, magenta i groc; aquest sistema es denomina model CMY. En el model CMY, el negre es crea per mescla de tots els colors, i el blanc és l'absència de qualsevol color (assumint que el paper sigui blanc). Com que la barreja dels colors és sostractiva, també es diu model de color sostractiu. Una mescla de cian, magenta i groc en realitat resulta en un color negre tèrbol per la qual cosa normalment s'utilitza tinta negra de veritat. Quan s'afegeix el negre, aquest model de color es denomina model CMYK. Fa poc, s'ha demostrat que el model de color CMY és també més precís per a mescles de pigments.

Cal tenir en compte que solament amb alguns colors "primaris" ficticis es pot arribar a aconseguir tots els colors possibles. aquest primaris són conceptes arbitraris utilitzats en models de color matemàtics que no representen les sensacions de color reals o fins i tot els impulsos nerviosos reals o processos cerebrals. En altres paraules, tots els colors "primaris" perfectes són completament imaginaris, cosa que implica que tots els colors primaris que s'utilitzen en les mescles són incomplets o imperfectes.

El cercle cromàtic[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment els colors s'han representat en una roda de 12 colors: tres colors primaris, tres colors secundaris (creats per la mescla de dos primaris), i sis colors terciaris (la mescla dels colors primaris i els secundaris). Els artistes utilitzen un cercle cromàtic basat en el model RYB (vermell, groc i blau) amb els colors secundaris taronja, verd i violeta. Per a tots els colors basats en un ordinador, s'utilitza la roda RGB; aquesta engloba el model CMY, ja que el cian, el magenta i el groc són colors secundaris del vermell, verd i blau (al mateix temps, aquests són els colors secundaris en el model CMY). A la roda RGB/CMY, el taronja és un color terciari entre el vermell i el groc, i el violeta és un altre terciari entre el magenta i el blau.

Harmonies de color[modifica | modifica el codi]

Els colors harmònics són aquells que funcionen ben junts, és a dir, que produeixen un esquema de color atractiu a la vista. El cercle cromàtic és una valuosa eina per determinar harmonies de color. Els colors complementaris són aquells que es contraposen en aquest cercle i que produeixen un fort contrast. Així, per exemple, en el model RYB, el verd és complementari del vermell, i en el model CMY, el verd és el complementari del magenta.

Espais de color[modifica | modifica el codi]

Un espai de color defineix un model de composició del color. En general un espai de color el defineix una base de N vectors (per exemple, l'espai RGB el formen 3 vectors: Vermell, Verd i Blau), la combinació lineal genera tot l'espai de color. Els espais de color més generals intenten englobar la major quantitat possible dels colors visibles per l'ull humà, encara que hi ha espais de color que intenten aïllar tan sols un subconjunt d'aquests.

Hi ha espais de color de/d':

  • Una dimensió: Escala de grisos, escala Jet, etc.
  • Dues dimensions: subespai rg, subespai xy, etc.
  • Tres dimensions: espai RGB, HSV, YCbCr, YUV, YI'Q', etc.
  • Quatre dimensions: espai CMYK.

Dels quals, els espais de color de 3 dimensions són els més estesos i els més utilitzats. Llavors, un color s'especifica usant tres coordenades, o atributs, que representen la seva posició dins un espai de color específic. Aquestes coordenades no ens diuen quin és el color, sinó que mostren on es troba un color dins un espai de color en particular.

Espai RGB[modifica | modifica el codi]

Cub de color RGB

RGB és conegut com un espai de color additiu (colors primaris) perquè quan la llum de dues freqüències diferents viatgen juntes, des del punt de vista de l'observador, aquests colors són sumats per crear nous tipus de colors. Els colors vermell, verd i blau es van escollir perquè cada un correspon aproximadament a un dels tres tipus de cons sensitius al color en l'ull humà (65% sensibles al vermell, 33% sensibles al verd i 2% sensibles al blau). amb la combinació apropiada de vermell, verd i blau es poden reproduir molts dels colors que poden percebre els humans. Per exemple, vermell pur i verd clar produeixen groc, vermell i blau produeixen magenta, verd i blau combinats creen cian i els tres junts mesclats a màxima intensitat, creen el blanc.

Hi ha també l'espai derivat RGBA el qual afegeix el canal alpha (de transparència) a l'espai RGB original.

Vegeu també: Espai de color sRGB

Espai CMY[modifica | modifica el codi]

Representació dels colors CMYK

CMY treballa mitjançant l'absorció de la llum (colors secundaris).

Els colors que es veuen són de part de la llum que no és absorbida. A CMY magenta més groc produeixen vermell, magenta més cian produeixen blau, cian més groc generen verd i la combinació de cian, magenta i groc formen negre. A causa que el negre generat per la mescla de colors primaris sostractius, no és tan dens com el color negre pur (un que absorbeix tot l'espectre visible). És per això que al CMY original s'ha afegit un canal clau (key) que normalment és el canal negre (black) per formar l'espai CMYK o CMYB. Ara com ara les impressores de quatre colors, utilitzen un cartutx negre a més dels colors primaris d'aquest espai, cosa que genera un millor contrast. això no obstant el color que una persona veu en una pantalla de computador difereix del mateix color en una impressora, a causa que els models RGB i CMY són distints. El color en RGB es fa per la reflexió o emissió de llum, mentre que el CMY mitjançant l'absorció d'aquesta.

Espai YIQ[modifica | modifica el codi]

Va ser una recodificació realitzada per la televisió americana (NTSC), la qual havia de ser compatible amb la televisió en blanc i negre que solament requereix del component d'il·luminació. Els noms dels components d'aquest modelo són Y per luminància (luminance), I fase (in-phase) i Q quadratura (quadrature). Aquestes últimes generen la cromaticitat del color. Els parámetres I y Q són nomenats en relació al mètode de modulació utilitzada para codificar el senyal portador. Els valores de RGB, se sumen per produir un únic senyal Y’ que representa la il·luminació o brillantor general d'un punt en particular. El senyal I després es crea en restar Y' del senyal blau dels valors RGB originals i després Q es realitza restant el senyal Y' del vermell.

Espai HSV[modifica | modifica el codi]

Eixos HSV

És un espai cilíndric, però normalment associat a un con o con hexagonal, a causa que és un subconjunt visible de l'espai original amb valores vàlids de RGB.

  • Tonalitat (Hue): Es refereix a la freqüència dominant del color dins de l'espectre visible. És la percepció d'un tipus de color, normalment la que es distingeix en un arc iris, és a dir, és la sensació humana d'acord a la qual una àrea sembla similar a una altra o quan existeix un tipus de longitud d'ona dominant. Incrementa el seu valor mentre ens movem de manera antihorària en el con, amb el vermell a l'angle 0.
  • Saturació (Saturation): Es refereix a la quantidtat del color o a la "puresa" d'aquest. Va d'un color "neutre" a un color més viu (blau viu – blau neutre). També es pot considerar com la mescla d'un color amb blanc o gris.
  • Valor (Value): És la intensitat de llum d'un color. Dit d'una altra manera, és la quantitat de blanc o de negre que posseeix un color.

Percepció del color[modifica | modifica el codi]

En la retina de l'ull existeixen milions de cél·lules especialitzadas a detectar les longituds d'ona procedents del nostre entorn. Aquestes cèl·lules fotoreceptores, cons i bastonets, recullen part de l'espectre de llum solar i el transformen en impulsos elèctrics, que són enviats al cervell a través dels nervis òptics, essent aquests els encarregats de crear la sensació del color.

Hi ha grups de cons especialitzats a detectar i processar un color determinat, essent diferent el total d'aquests dedicats a un color i a un altre. Per exemple, hi ha més cèl·lules especialitzades a treballar amb les longituds d'ona corresponents al vermell que a cap altre color, per la qual cosa quan l'entorn en què ens trobem ens envia massa vermell es produeix una saturació d'informació en el cervell d'aquest color, originant una sensació d'irritació en les persones.

Quan el sistema de cons i bastonets d'una persona no és el correcte es poden produir una sèrie d'irregularitats en l'apreciació del color, aigual que quan les parts del cervell encarregades de processar aquestes dades estan fetes malbé. Aquesta és l'explicació de fenòmens com el daltonisme. Una persona daltònica no aprecia les gammes de colores en la seva justa mesura, i confon els vermells amb els verds.

A causa que el procés d'identificació de colors depèn del cervell i del sistema ocular de cada persona en concret, podem mesurar amb tota exactitud la longitud d'ona d'un color determinat, però el concepte del color produït per aquesta és totalment subjectiu, depenent de la persona en si. Dues persones diferents poden interpretar un color donat de forma diferent, i pot haver-hi tantes interpretacions d'un color com persones hi ha.

El mecanisme de mescla i producció de colors produït per la reflexió de la llum sobre un cos no és el mateix al de l'obtenció de colors per mescla directa de raigs de llum.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]