Teoria del curs de vida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La teoria del curs de vida o perspectiva del curs de vida és un enfocament teòric-metodològic desenvolupat principalment des de la sociologia, però amb aportaments de la història, la psicologia i la demografia. El desenvolupament d'aquesta perspectiva s'ha donat sobretot a partir dels anys 70 des de l'escola americana, amb sociòlegs com Glenn Elder. [1] És un enfocament que estudia les vides individuals, els contexts estructurals i el canvi social de manera conjunta i multidisciplinària.

Principis bàsics del curs de vida[modifica | modifica el codi]

La premissa bàsica d'aquest enfocament és que les forces socials impacten en els cursos de vida individuals i col·lectius. Aquests efectes es defineixen a través de cinc principis:[2]

  1. El principi del llarg termini
  2. El principi del temps i el lloc
  3. El principi del "timing"
  4. El principi de les vides interconnectades (linked lives)
  5. El principi de l'agència.

Eines bàsiques de l'enfocament[modifica | modifica el codi]

Per a operacionalizar els principis, l'enfocament es val d'algunes eines com:

  1. Trajectòries
  2. Punt d'inflexió (turning point)
  3. Transicions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Glen H. Elder, Jr. «The Life Course in Time and Place» (en inglés). [Consulta: 31 de agosto de 2010].
  2. «Trabajo y familia desde el enfoque del curso de vida: dos subcohortes de mujeres mexicanas». Papeles de Población, 9,  2003, pàg. 159-193.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]