Teoria intraterrestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La teoria intraterrestre és una concepció de la Terra com un món que conté espai habitable o transitable al seu interior, sota l'escorça. Científicament no té validesa però històricament ha estat postulada com una teoria alternativa sobre la concepció del planeta i també ha estat explotada per la ciència-ficció.

Concepcions històriques[modifica | modifica el codi]

La concepció que el nucli de la Terra, o les capes que l'envolten, és buit prové de la mitologia i la religió amb la seva concepció de l'inframón, un món que primer no s'ubicava en cap espai concret però que ben aviat va situar-se en un món subterrani, on anaven a parar les ànimes després de la mort, com l'infern o l'Hades, que posteriorment va contraposar-se a un altre món hipotètic als cels, on habitarien les divinitats.

Edmond Halley va ser el primer científic que va postular la teoria intraterrestre basant-se en dades empíriques,[1] afirmant que la Terra era un conjunt de cercles concèntrics, separats per atmosferes gasoses que explicaven les desviacions magnètiques o fenòmens com l'aurora boreal.

John Cleves Symmes, al segle XIX, va aconseguir fins i tot muntar expedicions de recerca al Pol Nord, on assegurava que hi havia un pas cap a les capes interiors de la Terra, una concepció que William Reed va reafirmar un segle després.

A la ficció[modifica | modifica el codi]

Nicolai Klimii Iter Subterraneum és una novel·la humorística danesa del segle XVIII que es basa en la trobada d'una civilització intel·ligent sota l'escorça de la Terra, una idea que donaria lloc a tot un subgènere de la ciència-ficció, del qual el màxim exponent és Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne.

El tema reapareix a la novel·la de Poe Les aventures d'Arthur Gordon Pym i a Alícia en terra de meravelles, on la nena baixa per un forat a un món meravellós que sembla estar sota de l'ordinari. A la pel·lícula Ice Age 3: L'origen dels dinosaures, les espècies de la prehistòria es protegeixen del gel a un món subterrani amagat. Espècies fantàstiques com els gnoms i els nans provenen també d'una extensa xarxa de coves d'un inframón.

Certs cercles ocultistes i espiritistes han afirmat periòdicament contactes amb civilitzacions subterrànies, com la que residiria a la ciutat ideal d'Agartha.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teoria intraterrestre Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Halley, Edmond, "An Account of the cause of the Change of the Variation of the Magnetic Needle; with an Hypothesis of the Structure of the Internal Parts of the Earth", Philosophical Transactions of Royal Society of London, No. 195, 1692,