Teràpia de shock

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teràpia de shock
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Catalunya Catalunya
Gènere(s) Pop, Rock
Anys en actiu 2006 - Actualitat
Discogràfiques RGB Suports
Lloc web oficial www.terapiadeshock.com
Membres
Albert Parés, "Parés" (baix)
Ferran Massegú, "Massa" (veu)
Gerard López, "Gerard" (bateria)
Jaume Sucarrats, "Suka" (guitarra)

Teràpia de shock és un grup de pop-rock català creat l'any 2006 per uns joves de les Preses (la Garrotxa). El grup va agafar un especial renom després de ser la banda sonora de la sèrie de TV3 Polseres vermelles.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Durant l'estiu de l'any 2006 en Ferran Massegú, que ja cantava amb un grup d'amics, i en Jaume Sucarrats, que tocava la guitarra, es van trobar en diverses ocasions per tocar plegats diverses cançons amb guitarra acústica i veu. Arran d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps van anar-se convertint en cançons com Carla i Sense tu. En Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista olotí Albert Parés. La seva primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter's. El 15 d'agost, Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense Tu al Concurs de Cançó de Salitja, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.[2]

2008[modifica | modifica el codi]

L'any 2008 publiquen Escapa't amb mi,[3] el grup guanya el Premi Enderrock al millor Grup Revelació, que van rebre el 19 de febrer a l'acte que es va fer a la Sala Bikini de Barcelona,[4] i fan diversos concerts, entre els quals destaca el del Senglar Rock.[2]

2009[modifica | modifica el codi]

El 2009 van obtenir el premi Enderrock al millor lloc web.[5]

2010[modifica | modifica el codi]

Després de dos anys de l’edició del seu disc de presentació “escapa’t amb mi”, els presenten el nou treball “Tota la nit”, que els consolida com una de les promeses més fermes del panorama pop-Rock català, amb el seu “power pop”, a cavall entre la sensibilitat i l’energia descarada. L'experiència del seu anterior disc els ha possibilitat tenir un nombrós grup de seguidors, principalment entre els adolescents, i una presència molt important a les xarxes socials i en el canals d'internet. Són una de les puntes de llança dels programes juvenils de TV3. Es tracta d'un potencial grup de masses.

El disc "Tota la nit" conté 13 cançons que giren al voltant de la nit, dibuixant melodies amb sentiments i emocions.

  1. No miris enrere
  2. Intenta-ho
  3. Ja es veu venir
  4. Espera'm
  5. A la primavera
  6. Perduts
  7. Torna a brillar
  8. He somiat
  9. Congelador gegant
  10. No vull que surti el sol
  11. Sota els meus peus
  12. Monòtona del caos
  13. Tota la nit

Durant els mesos de novembre i desembre el grup porta a terme diferents concerts benèfics a favor de la marató de TV3 i del projecte "Un nen,un somriure". I actua a la festa dels castellers patrimoni cultural immaterial de la Humanitat a l’exterior de la fabrica Damm davant milers de persones.[6] Immersos en les composicions de les seves noves cançons i al mateix temps creant un espectacle per a teatres , Teràpia estrena a Olot amb un espectacle anomenat Teràpia en Companyia amb les col·laboracions musicals del pianista Edgar Basiana, i la cantant Paula Arbós, així com del cor juvenil Gaia d’Olot, amb una vintena de veus femenines a l’escenari, sota la direcció artística de Josep Maria Reixach. L'espectacle també el representen al Teatre de Bescanó i a l’ Auditori de Girona.

2011[modifica | modifica el codi]

L'any 2011 va suposar la consolidació del grup fruit de la repercussió de la cançó "Sense tu", que formava part de la banda sonora de la sèrie de TV3 "Polseres vermelles" i van continuar amb les presentacions del darrer disc,[7][8] amb un multitudinari concert a la Sala Apolo de Barcelona.[9][10][11] El videoclip de la cançó "Sense tu" va superar el milió de visites al portal youtube, xifra mai aconseguida fins aleshores per cap grup en català.[12]

2012[modifica | modifica el codi]

Van ser protagonistes de la revista Enderrock del mes de gener[13] i el mes de març es va publicar un llibre sobre el grup.[14][15]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]