Teràpsids

Teràpsids
Therapsida
	; Il·lustració de Pristerognathus, un teràpsid terocèfal
Període
	Permià – recent
Estat de conservació
	Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Cap valor	Therapsida ; Broom, 1905
Clades
	Subordre Biarmosuchia ; Subordre Dinocephalia; Subordre Anomodontia Infraordre Dicynodontia; ; (sense categoria) Theriodontia * Subordre Gorgonopsia; Subordre Therocephalia; Subordre Cynodontia *; ;

Els teràpsids (Therapsida) són un ordre de sinàpsids. Tradicionalment, els sinàpsids han estat considerats com a rèptils i coneguts com a «rèptils mamiferoides». Tanmateix, actualment se'ls considera filogenèticament més propers als mamífers i se'ls classifica com a tàxon germà dels sauròpsids (o rèptils en sentit estricte). De fet, quan el terme «teràpsid» s'utilitza cladísticament, també inclou els mamífers, que descendeixen dels teràpsids cinodonts. Tots els llinatges de teràpsids no mamífers estan extints; els últims teràpsids no mamífers s'extingiren a principis del Cretaci.

Tenien postura quadrúpeda i alimentació carnívora o herbívora, segons les espècies. Proliferaren durant el Paleozoic (sent dominants durant el període Permià) i el Mesozoic (entre 250 i 190 milions d'anys enrere).

Característiques[modifica]

Els teràpsids van desenvolupar un paladar secundari, derivat d'expansions laterals dels ossos premaxil·lars, maxil·lars, palatins i pterigoides; les dents es van diferenciar per a funcions diverses i els ossos de la mandíbula, excepte el dental, es van reduir gradualment. Les falanges de mans i peus van aconseguir la fórmula mamiferoide de 2 · 3 · 3 · 3 · 3.^[1]

Els teriodonts de començaments del Triàsic van assolir un tipus d'organització molt semblant al dels mamífers; la fossa temporal es va fer cada vegada més àmplia, probablement per permetre l'acomodació dels grans músculs de la mandíbula, apropant-se molt a l'òrbita ocular i, finalment, la pròpia barra postorbitària va arribar a ser incompleta, originant la condició típica dels mamífers, en què l'òrbita i la fossa temporal estan fusionades.^[1]

Al maxil·lar d'algunes espècies s'observen forats que suggereixen el pas de nervis i vasos sanguinis cap a la musculatura facial, la qual cosa és una característica exclusiva dels mamífers que manca en els altres vertebrats.^[1]