Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el terç aixecat per Francesc Granollachs i de Millàs. Si cerqueu altres unitats militars aixecades a Barcelona, vegeu «Terç de Barcelona».
Infotaula unitat militarTerç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs
Tipusunitat militar Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs fou una unitat militar aixecada a la ciutat de Barcelona en diverses ocasions pel mestre de camp Francesc Granollachs i de Millás durant el segle xvii per lluitar en favor de la casa d'Àustria.

El terç, format a Barcelona juntament amb el Terç de Barcelona d'Isidre Gorchs el 18 d'octubre de 1652 per les autoritats castellanes[1] durant la guerra dels segadors després de l'ocupació de la ciutat, fou comandat per Francesc Granollachs i de Millàs, que disposava de 500 homes. El juliol de 1656 es torna a reclutar amb 200 homes per servir 3 anys, als que es sumen 200 més el juliol de 1658 també per servir 3 anys o fins al final de la guerra,[2] participant aquell any en la Batalla de Camprodon.[3]

En 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució s'aixecà de nou, format per vuit companyies amb un total de 300 homes,[4] de les que eren capitans els veterans Rafel Masdéu, Joan Carreras i Geroni Capmany, i els novells Joan Vinyet, Josep Ros, Joan Bernat Vives, Francesc Prats i Llorenç Puig. Fou enviat a la ciutat de Girona, i anà al rescat de Puigcerdà, que fou atacada.[5]

Referències[modifica]

  1. Berard, 1697, p. 10.
  2. Berard, 1697, p. 53.
  3. De la Peña y Farell, Narciso Feliu. Anales de Cataluña y Epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la Nacion Catalana...desde la primera Poblacion de España...hasta el presente de 1709 (en castellà). Joseph Llopis-Jayme Surià-Juan Pablo Martí, 1709, p. 342. 
  4. Berard, 1697, p. 22.
  5. Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 406. ISBN 8478265732. 

Bibliografia[modifica]