Teró d'Agrigent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Teró d'Agrigent (Theron, Θήρων), fill d'Enesídem, fou tirà d'Agrigent.

Era descendent d'una de les principals famílies d'Agrigent amb origen mític en Cadme, però del que els seus ascendents més propers eren rodis que havien participat en la fundació de Gela. El seu avi Telèmac es va destacar com un dels dirigents de la revolució que va enderrocar al tirà Falaris.

Teró tenia un alt càrrec a Agrigent però la forma en la que va assolir la tirania no es coneix amb seguretat; Poliè diu que li fou encarregada la construcció d'un gran edifici públic i que va utilitzar els diners per contractat un cos de mercenaris amb els que va assolir el poder. Va pujar a la tirania el 488 aC i la va conservar fins a la seva mort. Probablement a l'inici del seu govern fou quan els seus parents Capis i Hipòcrates van intentar enderrocar-lo, cosa que fou frustrada per la derrota dels seus aliats cartaginesos. Torna a aparèixer esmentat el 482 aC quan va expulsar a Teril·le del poder a Himera, que va incorporar als seus dominis. Era aliat de Geló I de Siracusa i Gela a la que va donar a la seva filla Demareta en matrimoni.

Teró i Geló es van enfrontar als cartaginesos que dirigits per Amílcar van desembarcar a l'illa amb una gran flota (480 aC) amb la intenció de restaurar a Teril·le (Terillus o Terillos). Teró quan va veure el formidable exèrcit cartaginès, es va tancar darrere les muralles d'Himera i va demanar ajut a Geló. En la victòria que va seguir la part principal va correspondre a Geló, però el més beneficiat en fou Teró, que a més de conservar Himera va rebre la part més important de presoners (utilitzats en les obres públiques d'Agrigent) i botí (amb el que es pagaven les obres). Agrigent va arribar llavors a un gran esplendor.

La seva aliança amb Siracusa va romandre inalterada fins a la mort de Geló el 478 aC, però es va produir el trencament amb el seu germà Hieró I, enfrontat a l'altre germà Polizel de Siracusa que estava casat amb Demareta, filla de Teró i vídua de Geló (i el mateix Teró estava casat probablement amb una filla de Polizel). Quan Polizel fou desterrat de Siracusa es va refugiar a la cort de Teró que va aixecar un exèrcit amb el propòsit de restaurar a Polizel en els seus honors; finalment la diplomàcia va impedir l'esclat de la guerra i segons Timeu de Tauromenium, amb la mediació de Simònides es va acordar que una germana de Teró es casaria amb Hieró; Diodor de Sicília al contrari diu que els ciutadans d'Himera s'havien cansat del govern de Trasideu fill de Teró, i van demanar ajut a Hieró; aquest va fer conèixer la petició d'ajut a Teró, que es va veure obligat a abandonar la causa de Polizel per salvar Himera.

Probablement els fets de Diodor corresponen a fets reals i no incompatibles amb els de Timeu: Teró va establir sòlidament el seu poder a Himera eliminant als desafectes molts dels quals foren executats i altres desterrats; la ciutat fou repoblada principalment amb emigrants doris.

Va regnar sense oposició fins a la seva mort el 472 aC. El seu govern és considerat en general just excepte pels fets d'Himera. Durant el seu regnat es van construir edificis i es van fer nombroses obres públiques a Agrigent. Va protegir als poetes i artistes. Va obtenir algunes victòries als jocs olímpics que foren immortalitzades per Píndar. A la vora d'Agrigent se li va erigir un monument.