Teranyina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teranyina amb rosada

Una teranyina és una estructura construïda per una aranya amb la seda produïda per les fileres de les glàndules sericígenes que posseeix al final de l'abdomen. Tenen la funció de ser un parany, una trampa, per detectar i capturar les seves preses; en determinats casos també els serveix d'habitacle i de protecció davant determinats depredadors.

Sistema eficient de caça[modifica | modifica el codi]

Si totes les aranyes fabriquen seda, no totes fan teranyina; es considera que l'ús inicial de la seda era la fabricació del capoll per protegir els ous ja que les aranyes més primitives no en fan, i per tant l'elaboració de teranyines és una capacitat evolutiva posterior.

Una observació funcional d'aquesta capacitat especial és que les teranyines permeten a l'aranya atrapar la seva presa sense haver de gastar energia caçant-la. Per tant, és un mètode més eficient de collita d'aliment. Hi ha una despesa molt important en la seva construcció però pot estar immòbil molt de temps amb un gran estalvi energètic.

Tipus de seda[modifica | modifica el codi]

Els tipus de teranyina depenent en part del tipus de seda que produeix l'animal. Les aranyes tenen diferents glàndules localitzades a l'abdomen que produeixen els fils de seda. Cada glàndula produeix un fil per a un propòsit especial. S'han identificat set tipus de glàndules sericígenes diferents, encara que cada espècie d'aranya posseeix només alguns d'aquests tipus, però mai els set simultàniament.

Normalment una aranya tindrà tres parells de fileres, però existeixen aranyes que només tenen un parell i d'altres quatre parells de fileres, cada filera amb una funció particular.

Algunes sedes d'aranya són més fortes que acer de la mateixa grossor; la microestructura del material està sent investigada per aplicacions potencials industrials.

Reciclatge del material[modifica | modifica el codi]

Construir una teranyina requereix una gran despesa de material a causa de la gran quantitat de proteïnes requerides en la secreció de seda. A més a més, al cap d'un temps la seda perd una part de la seva adhesivitat i es farà ineficient per capturar preses. Per això no és rar veure aranyes que diàriament consumeixen la seva pròpia teranyina per recuperar part del material. Així certes aranyes teixeixen una nova tela cada nit ja que la seda fresca és una trampa més eficaç. La vella seda de proteïnes és reingurgitada.

Tipus de teranyina[modifica | modifica el codi]

Certes aranyes teixeixen teles en forma d'embut, altres en forma de fulla i d'altres fan les característiques teles espirals que popularment s'associen a l'aranya. Aquestes teles poden ser fetes amb seda de diferents propietats físiques depenent del tipus d'aranya.

Segons el pla geomètric, les teles poden ser construïdes:

  • en un pla vertical, com la majoria de teranyines espirals;
  • en un pla horitzontal, com les teranyines en fulla;
  • en qualsevol angle intermedi.

Algunes teles, especialment les que tenen forma de fulla, presenten a més a més embolics irregulars de seda, que serveixen per desorientar i interceptar insectes voladors, afavorint-ne la captura. També poden ajudar a protegir l'aranya de depredadors aeris com algunes aus i insectes, com les vespes.

Teranyina geomètrica o orbicular[modifica | modifica el codi]

És una estructura generalment vertical, amb un marc de base, radis que van fins al centre i un dibuix de fil espiral de seda enganxosa que li dóna consistència. El sistema de construcció segueix una pauta bastant regular, que poden elaborar en menys d'una hora:

  1. L'aranya llança un primer fil de seda al vent a partir d'un punt elevat. Si s'agafa en alguna part, el tiba tot el que sigui possible.
  2. Fabrica un nou fil distès que subjecta en l'extrem del primer.
  3. Torna fins a un punt central del fil distès i baixa fins a un tercer punt d'ancoratge creant doncs un tercer fil, aquesta vegada vertical.
  4. Aquests tres punts formen un Y, i del seu centre va elaborant fils radials que li permetran localitzar les seves preses.
  5. Construeix la part espiral des del centre cap a fora per donar consistència al conjunt.
  6. Finalment comença a produir una seda enganxosa i torna sobre els seus passos devorant el primerenc fil espiral que reemplaça pel que servirà per entrampar les preses. En la seva part més central deixa la seda seca.

Aquest tipus de tela és teixit per unes 3.000 espècies d'aranyes, la majoria de la família dels aranèids. Les teles de les Nephila gegants de Madagascar atenyen 2 m de diàmetre i poden capturar petits ocells i rat-penats.

Tela en hamaca o en fulla[modifica | modifica el codi]

Són un laberint de fils de seda enganxosa i no enganxosa, entrecreuats entre herbes o branques que bloquegen el pas d'insectes. Aquests acaben caient a l'estructura horitzontal en forma d'hamaca o de fulla, que està teixida a sota. L'aranya, que s'aguanta cap a baix sota l'hamaca, ataca llavors la presa a través de la tela i repara els desperfectes quan acaba el seu àpat.

En molts prats es pot observar la rosada matinal mullant una gran densitat d'hamaques teixides pels linífids. També hi ha les aranyes socials tropicals que viuen en una colònia en immenses teles d'aquest tipus que poden arribar a cobrir pràcticament un arbre.

Tela en llençol o en embut[modifica | modifica el codi]

Està constituïda per una tela horitzontal que té un embut situat o bé al centre o bé a un angle, que serveix de refugi i és on s'amaga l'aranya. Aquest seria el model d'alguns agelènids com les Tegenàries, unes aranyes habituals en cellers i cases antigues.

Altres exemples[modifica | modifica el codi]

Un altre exemple és un enreixat de seda teixit en tres dimensions, una estructura molt lleugera i que és model típic dels fòlcids, aranyes de potes llargues i fines que es poden trobar en els sostres de moltes cases.

Forma de caçar amb teranyines[modifica | modifica el codi]

L'aranya se situa a sobre o al voltant de la teranyina i espera que una presa caigui atrapada. L'aranya pot notar l'impacte i els moviments per alliberar-se de la víctima per les vibracions transmeses a través dels fils que conformen la teranyina.

Les aranyes no solen quedar enganxades en el seu propi fil; tanmateix, no són immunes a aquest fet i la amnera d'evitar-ho és una altra. Algunes parts de la tela són enganxoses, mentre que d'altres no. Per exemple, si una aranya ha decidit esperar al voltant dels extrems de la seva tela, pot embastar una línia cap al centre de fil no enganxós per monitoritzar el moviment en la tela. Les aranyes han de ser molt curoses i únicament moure's als fils no enganxosos en les seves teles.

Una aranya situada en el centre de la seva tela és una presa altament visible per a aus i altres depredadors. Per això moltes aranyes diürnes de tela espiral redueixen aquest risc amagant-se en un costat de la seva tela, amb una pota en contacte amb un fil. Altres aparenten ser indesitjables o immenjables.

Algunes espècies d'aranyes no usen teles per capturar preses directament, sinó ataquen des d'amagatalls o perseguint-les obertament. Certes espècies fins i tot balancegen ambdós mètodes de carrera i filada en els seus hàbits alimentaris. Teixeixen petites teles que adhereixen a les seves ànegues frontals. Després esperen, ocultes, una potencial presa. En arribar tal presa, es llancen de morros, emboliquen la seva víctima en la tela i la mosseguen, paralitzant-la. D'aquesta forma, l'aranya gasta menys energia atrapant la seva presa que caçadores més primitives. També eviten la pèrdua energètica de teixir una teranyina completa.

Algunes aranyes són capaces d'utilitzar la tècnica de fil de monitoratge sense necessitat de teixir una tela en absolut. Nombrosos tipus d'aranyes d'aigua posen les seves potes a la superfície de l'aigua (de forma similar a la utilitzada per aranyes de tela espiral). Quan un insecte cau en l'aigua i és atrapat per la tensió superficial, l'aranya pot detectar aquestes vibracions i córrer a capturar la presa.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ed Nieuwenhuys: The Spider Web and Thread. Març 2002. (anglès)
  • Barbara Taylor: Les araignées. Edition du Korrigan. ISBN 2-7434-1868-0. (francès)
  • Paul Sterry: Araignées, Portait du monde animal. PML Editions. ISBN 2-7434-0552-X. (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]