Teranyina (lepidòpter)
Araschnia levana  | |
|---|---|
 Araschnia levana f. levana | |
 Araschnia levana f. prorsa | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Nymphalini |
| Gènere | Araschnia |
| Espècie | Araschnia levana (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Papilio levana |
| Distribució | |
 | |
La teranyina (Araschnia levana)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids. Aquesta espècie es caracteritza pel seu marcat dimorfisme estacional: els adults de la primera generació (primavera) presenten coloracions taronja (forma levana), mentre que els de la segona generació (estiu) tenen coloracions negres (forma prorsa).[2]
Descripció[modifica]
-
Araschnia levana f. levana -
Araschnia levana f. levana △ -
Araschnia levana f. prorsa -
Araschnia levana f. prorsa △
Distribució[modifica]
Es distribueix pel centre i est d'Europa fins al Japó, passant pel Caucas, centre d'Àsia, nord-est de la Xina i la península de Corea.[2] A la península Ibèrica es troba en una estreta franja al nord, que va des de les zones muntanyoses de les comarques de Girona i Barcelona, passant pel nord de les de Lleida i Osca, fins a Navarra i el País Basc.[3]
A la península Ibèrica es va citar per primera vegada a la Vall d'Aran el 1962, data a partir de la qual s'ha estès cada cop més pel territori peninsular, fins a arribar a la distribució actual.[2][3]
Hàbitat[modifica]
Està lligada a ambients forestals: freqüenta clarianes de boscos caducifolis i marges arbustius.[2][3] L'eruga s'alimenta de dues espècies d'ortiga: Urtica dioica i Urtica urens.[2]
Període de vol i hibernació[modifica]
Generalment, presenta dues generacions: en la primera, els imagos volen entre maig i juny, i en la segona, entre juliol i agost. En condicions favorables pot haver-hi una tercera generació parcial. Hiberna com a pupa.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 2 febrer 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernández de Gamboa, R.; Mezquita, I.; Maguregi, J. «Primeras citas de Araschnia levana (Linneaus, 1758) para Bizkaia (norte de la Península Ibérica)» (en castellà). Heteropterus Revista de Entomología, 9, 2009, pàg. 57-59 [Consulta: 18 desembre 2018].
Enllaços externs[modifica]
- UK Butterflies Arxivat 2016-10-09 a Wayback Machine. (anglès)