Tercera Batalla de Nola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tercera Batalla de Nola
Segona Guerra Púnica
Data 214 aC
Localitat Nola, Itàlia
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Barca Marc Claudi Marcel III
Baixes
2.000 morts 400 morts

La tercera batalla de Nola fou un enfrontament que tingué lloc el 214 aC en el marc de la Segona Guerra Púnica, entre les forces de Cartago i la República Romana. Anníbal es dirigí cap a Nola amb la intenció de rendir la ciutat, després d'intentar-ho sense èxit els dos anys anteriors. Un cop més, Marc Claudi Marcel III rebutjà el seu atac.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Després de la batalla de Cannae i la gran derrota que patiren els romans, moltes ciutats itàliques veieren l'oportunitat de passar-se de bàndol i alliberar-se així del domini de Roma. En el cas Nola, però, el Senat de la ciutat seguí fidel a Roma i Marc Claudi Marcel III aconseguí rebutjar des de la ciutat els atacs d'Anníbal el 216 aC i el 215 aC (Primera Batalla de Nola i Segona Batalla de Nola). A més, el 216 aC ordenà l'execució per traïció de 70 ciutadans, de manera que la ciutat continuà sota poder romà.

Malgrat tot, el 214 aC alguns ciutadans encara confiaven a rebel·lar-se contra Roma amb l'ajuda d'Anníbal i amb aquest fi li enviaren nous missatgers per establir un nou pacte.

Quan Marcel fou coneixedor d'aquest nou intent de traïció, va avançar a marxes forçades des de Cales a Suessula i l'endemà entrava a Nola amb 6.000 legionaris i 300 genets. Anníbal per la seva part, fou menys entusiasta en les seves preparacions, doncs ja havia fallat en el mateix propòsit dues vegades.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Marcel va sortir amb el seu exèrcit disposat a trobar Anníbal, enviant a Gai Claudi Neró al davant de la cavalleria perquè avances durant la nit fins a arribar a la rereguarda de l'enemic. Les ordres de Claudi Neró eren seguir l'avanç cartaginès sense ser vist i atacar tan bon punt comencés la batalla. Però Claudi Neró no va ser capaç de trobar les forces enemigues, malgrat estar nit i dia cavalcant.

Marcel, que havia ordenat atacar els púnics, aviat s'adonà que la cavalleria no apareixia per enlloc, desbaratant els seus plans, així que malgrat que els cartaginesos començaven a retirar-se, ordenà que no se'ls perseguís i tornà a la ciutat. Quan finalment aparegué Neró, el consol el va castigar severament.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

L'endemà, els romans sortiren de nou al camp de batalla, però Anníbal, sense esperances de capturar la ciutat, renuncià i marxà cap a Tàrent. Marc Claudi Marcel l'havia derrotat fins a tres vegades en els seus intents de capturar la ciutat. Malgrat tot, Anníbal trobaria la seva venjança anys més tard, el 208 aC, quan els seus homes sorprengueren al cònsol en una missió de reconeixement entre Venúsia i Bàntia i li donaren mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

Tit Livi, Història de Roma, Llibre XXIV