Teresa Cabarrús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teresa Cabarrús

Teresa Cabarrús (Madame Tallien) en plena bellesa
Naixement Teresa Cabarrús i Gelabert
31 de juliol de 1773
Espanya Espanya Carabanchel Alto, Madrid (Espanya)
Defunció 15 de gener de 1835
Castell de Chimay (Bèlgica)
Nacionalitat França França
Altres noms Teresa Cabarrús i Gelabert de Tallien
Pares Comte de Cabarrús

Teresa Cabarrús (Carabanchel Alto, Madrid, Espanya, 31 de juliol de 1773 - Castell de Chimay Bèlgica, 15 de gener de 1835) fou una dama de l'alta aristocràcia espanyola casada amb un revolucionari francès.

Joventut i educació[modifica | modifica el codi]

Teresa Cabarrús i Gelabert de Tallien, era filla del comte de Cabarrús, ministre de Carles IV d'Espanya i fundador del Banco de San Carlos. Teresa fou educada curosament, i amb el seu natural deseiximent i notable precocitat ben aviat adquirí una vasta i solida instrucció; a part del castellà, parlava correctament el francès, l'italià i el llatí, tocava l'arpa i no li eren desconegudes cap de les arts del adornar, com la pintura i d'altres, tant a la moda en aquell temps. Des de molt jove, tot el món admirava la bellesa de Teresa; els joves de l'aristocràcia fixaven la seva atenció en ella; entre aquests ni havia un, el príncep de Lutenay, que captiva la de Teresa, i ell que no podia ser el seu espòs perquè tenia concertat el seu casament amb la filla de l'ambaixador de França a Madrid i per casar-se amb aquesta havia vingut de França. Aquesta contrariada passió ferí profundament el cor de Teresa, que segurament hagués triomfat de la seva rival, l'illa de l'ambaixador, si Cabarrús no hagués emprat tota la seva autoritat de pare per complaure a les famílies de Lutenay i de l'ambaixador, que veien fracassat el projecte d'enllaç dels seus fills.

Francisco Cabarrús envià Teresa, acompanyada dels seus germans i un preceptor sacerdot, a París perquè acabessin la seva educació. A París s'instal·laren en una mansió del barri d'Anjou, en la casa de la vídua d'un amic del seu pare, Madame de Boisgeloup, que els va rebre com a fills. Poc temps després Cabarrús comprà un hotel a la plaça de les Victòries i passava temporades amb els seus fills; però Teresa no es separava de Madame de Boisgeloup; semblava que el seu esdevenidor s'hauria de decidir en aquesta mansió, i, efectivament, a casa de la marquesa de Boisgeloup, durant unes festes d'hivern , Teresa conegué el que més tard seria el primer marit, Jean Jacob Devin de Fontenay, marquès de Fontenay, conseller del Parlament. El 2 de febrer de 1788 es signà el contracte de matrimoni, i el 21 del mateix mes es casaren a París en l'església de Sant Eustaqui.

Conquesta París[modifica | modifica el codi]

La marquesa de Fontenay, per la seva gentilesa i distinció, pel seu talent i donaire, es féu simpàtica a tots els que la tractaven, i especialment a la societat més distingida, en la que ocupava el seu marit un lloc preeminent. Els salons de Madame de Fontenay foren durant algun temps el centre de reunió de les persones més importants en política, en literatura, en posició social i en arts, i la mestressa de la casa l'encant de tothom. En aquell temps bullia, amenaçador, el volcà revolucionari, i Teresa s'apassionà de les noves idees; en els seus salons rebia els aristòcrates més avançats: Lambert, Honoré Gabriel Riqueti, Chanfort, Vergniaud i d'altres; s'inscriví en la Societat d'Amics de la Constitució, sent la seva actitud favorable a la Revolució Francesa.

Començaren el 1791 les discòrdies entre el matrimoni Fontenay; raó d'aquestes discòrdies foren les noves idees de Teresa, que no eren certament les del seu marit, i les qualitats d'aquest, que era un llibertí, faldiller i jugador, arribant a l'extrem, segons afirmació de Forneron, de portar al seu domicili una amant, disgust que feren impossible la vida matrimonial, i de comú acord sol·licitaren el divorci, restant dissolt el matrimoni per acta del 5 d'abril de 1793. Fontenay marxà cap a la Martinica, de la que tornà poc temps després, morint el 1817. Lliure Teresa, i disgustada profundament del caràcter tràgic de la Revolució, no volgué estar-se a París i s'establí a Bordeus. Allà trobà un antic amic que havia freqüentat els salons de Fontenay, i molt aliena estava de que el jove distingit i elegant, prudent i correcte per tot extrem, que conegué a París se li presentaria a Bordeus amb el caràcter de delegat executor dels manaments de la sanguinària Comissió de Seguretat General.

Retrobament amb Tallien[modifica | modifica el codi]

Aquest jove era Jean-Lambert Tallien, el qual envaït per la febre revolucionaria desenvolupava la seva feina amb un zel implacable, que tenia espantada a tota la població de Bordeus, la qual veia aterrada les execucions d’essers tant desgraciats com innocents. Tallien, veien la Teresa lliure, no amagà la passió que aquella li havia inspirat, i posà molt d’esforç per fer-se estimar. Només hi havia un mitjà per aconseguir-ho: era precís que Tallien no complís l'horrible missió que se li havia confiat. Teresa, portada del seu bon cor, dels seus nobles i generosos sentiments, arranca moltes víctimes del botxí.

« <Bordeus, diu un escriptor francès, no oblidarà mai a l’ermosa i compassiva senyora els seus esforços en pro de la Humanitat en la luctuosa època en què la proscripció s’estenia per tota França i ningú ja veia en el departament de la Gironda segures les seves hisendes i la seva vida.> »

Tots els matins Teresa donava audiència a tots aquells que tenien necessitat dels seus bons oficis vers Tallien, acollia tothom amb gran amabilitat i procurava restar víctimes a la guillotina.

La furia de Tallien[modifica | modifica el codi]

Res ni ningú calmava en Tallien més que Teresa, i tant poderosament influí aquesta sobre aquell, que per la seva flaquesa en el compliment dels seus deures revolucionaris es féu sospitós en la Comissió de Seguretat Pública i fou cridat a París, i Teresa denunciada com a responsable de que a Bordeus no es vesses tota la sang que exigia la salut de la República, fou reduïda a presó per ordre de Robespierre. Borlanger i Lavallet la detingueren i la portaren a presència d’un Comitè revolucionari, que la tingué sobre la banqueta un dia sencer, menjant davant d’ella, sense donar-li ni beguda ni menjar. Després la portaren a la recerca d’un calabós, i quan travessaren la plaça de la República, on la guillotina hi estava de forma permanent, l'obligaren a treure el cap per la finestra del furgó, dient-li:

« <Dintre de tres dies tu estaràs en persona ací.> »

Fou portada a dotze presons diferents i, per fi, tancada en la Force. Aquesta presó, destinada pels assassins, era una de les pitjors de París. Els murs pudien una humitat constant; els sacs de palla sobre els quals dormien estaven podrits i el sòl era un complet fangar. A la seva arribada Teresa havia estat despullada dels seus vestits davant de vuit homes, i de les robes que la despullaren només li tornaren la camisa amb un vestit de basta tela. Va estar vint-i-cinc dies sense permetre-li sortir del calabós. Tallien, tanmateix, li afirmava que guardava la seva vida, que lluitava per ella i que l’arrancaria del perill. El 7 de Thermidor escriu Tallien una carta amb la cèlebre frase:

« <Hem diuen que d’un moment a altre vaig a la guillotina. La teva covardia és la que em mata.> »

, carta que no tan sols la va salvar, sinó que fou tal vegada la que decidí el destí del cèlebre revolucionari. Tot estava preparat per donar la batalla a Robespierre, sent Teresa la causa de la deposició, presó i mort del tirà, que produí la ruïna d’aquest i la revolució del 9 Thermidor, any II. L'endemà escrivia orgullosa Teresa:

« <És el 9 Thermidor el més ermós dia de la meva vida, ja que un xic per la meva petita mà la guillotina ha estat enderrocada.> »

Lliure ja, Teresa, i després d’haver passat per tant immens perill, i en agraïment, no pot menys d’accedir a les vives ànsies del seu alliberador, i es casà amb Tallien el 26 de desembre de 1794. Madame Tallien obrí els seus salons la mateixa nit del seu casament, i les seves reunions ben aviat es feren cèlebres, doncs acudien a elles els personatges més importants d’aquella època. Les nobles accions de Teresa en l’agut període del Terror la feren popularíssima per tota França; consolava i socorria pròdigament als desgraciats, i mai se la veié indiferent a d’infortuni aliè.

Tornat de Londres i Egipte Tallien, on havia anat acompanyant a Napoleó, trovà a Teresa decidida a demanar el divorci, el que li fou concedit poc temps després (8 d’abril de 1802). D’aquest matrimoni nasqueren quatre fills: Thermidor Rosa Teresa, més tard comtessa de Narbona Polet; Clementina Isaura Teresa, senyora de Devause; Juli Adolf Eduard, i Clara Gabriela Teresa, senyora de Brunetière; els tres últims no foren inscrits més que amb el nom de Cabarrús, que era el de la seva mare; però, per reclamació, el Tribunal de primera instància del Sena decidí, per sentència del 27 de novembre de 1835, que cadascuna de les actes de naixement fos rectificada substituint el nom de Tallien al de Cabarrús.

Casament amb la noblesa[modifica | modifica el codi]

Posseïa en tal grau el do de simpatia, que, malgrat les circumstàncies ben conegudes de la seva vida i d’haver estat dues vegades casada i divorciada, un home de gran posició i de rància noblesa, el comte de Caraman, sol·licità la seva mà, efectuant-se el matrimoni el 1805. El comte, que poc temps després fou príncep de Chimay, tingué l’habilitat suficient per fer-li amable la vida de la llar i de la família. Teresa fou molt bona esposa i mare amantíssima.

« <Res m’importa del seu passat, escrivia el príncep a un amic; avui és una esposa exemplar i una mare afectuosa, que honra la llar de la que és mestressa i senyora, com ho és per exemple del meu cor.> »

Els seus mateixos enemics tingueren de reconèixer que fou empara dels perseguits, consol de víctimes i alliberadora de no pocs que sense la seva pietosa intervenció haguessin estat guillotinats.

El 1835, trenta anys després del seu matrimoni amb el príncep, moria Teresa Cabarrús en el seu palau de Chimay, envoltada dels seus fills, plorada per tots i deixant un nom respectat i beneït.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa Cabarrús

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 59, pàg. 162-163 (ISBN 84-239-4559-6)