Teresa Claramunt i Creus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teresa Claramunt i Creus
Naixement 4 de juny de 1862
Sabadell
Defunció 11 d'abril de 1931 (als 68 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Montjuïc (Barcelona)

Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 4 de juny de 1862 - Barcelona, 11 d'abril de 1931)[1] fou una dirigent anarcosindicalista catalana. Era una treballadora del ram tèxtil i va fundar un grup anarquista a Sabadell influïda per Fernando Tarrida del Mármol, amb el qual va participar en la vaga de les set setmanes de 1883 on es reivindicava la jornada de les 10 hores.[2] L'octubre de 1884 fou una de les fundadores de la Secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes de Sabadell, amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo impulsà el 1892 la primera societat feminista espanyola, la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona.[3]

Fou detinguda després de l'esclat d'unes bombes al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del 1893, i tornà a ser-ho en la repressió del Procés de Montjuïc (1896), durant el qual fou colpejada brutalment, cosa que li provocarà seqüeles per a la resta de la seva vida. Tot i que no fou condemnada per cap delicte, després del judici fou confinada a Anglaterra fins al 1898. Fundà la revista El Productor (1901) i participà activament en les reivindicacions socials de principis de segle XX. Col·laborà a La Tramuntana, a La Revista Blanca i dirigí el diari El Rebelde el 1907-1908.

El 1902 va prendre part en els mítings en solidaritat amb els vaguistes del metall i en els de la vaga general del febrer de 1902. Fou novament detinguda després dels fets de la Setmana Tràgica l'agost de 1909 i confinada a Saragossa, on el 1911 impulsaria l'adhesió dels sindicats locals a la CNT i també la vaga general de 1911, cosa que li comportà un nou empresonament. Ja molt malalta i reclosa entre el llit i una cadira, la policia escorcollà el seu pis després de l'atemptat contra el cardenal Soldevila a Saragossa el 4 de juny de 1923, buscant proves que la comprometessin. El 1924 tornà a Barcelona, però la paràlisi progressiva l'allunyà de les seves activitats públiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Laura Vicente (2006): Teresa Claramunt: Pionera del feminismo obrerista anarquista. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo. Biografías y Memorias, 4
  2. «Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell».
  3. Les dones en el moviment obrer a Catalunya. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 de setembre de 2013]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]