Teresa Gil de Vidaure
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1230  Regne de Navarra |
| Mort | 15 juliol 1285 (Gregorià) (45/55 anys) València |
| Família | |
| Cònjuge | Jaume el Conqueridor (1255–1265) |
| Fills | Pere I d'Ayerbe, Jaume de Xèrica |
| Pare | Juan de Vidaure (en)  |
 | |
Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.[1]
Filla de Juan de Vidaure i germana de Pedro Gil de Vidaure. El 1255, inicià la seva relació amb Jaume I de Catalunya i Aragó, que li va prometre que s'hi casaria en matrimoni. Celebrada la boda, el rei li donà el castell de Xèrica i, dos anys més tard, li atorgà el senyoriu d'Alcubles. El 1265, Teresa contragué la lepra i el rei l'abandonà; aleshores, Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella i on fou sebollida. Els fills del matrimoni foren legitimats en tant que el papa Climent IV reconegué el matrimoni.[2]
Es casà en primeres núpcies amb Sancho Pérez de Lodosa. Vídua del seu primer marit, va ser amant i després muller de Jaume I d'Aragó. Fills:
Referències[modifica]
- ↑ «Teresa Gil de Vidaure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Yáñez Neira, Damián. «Teresa Gil de Vidaurre». Real Academia de La Historia.