Teresa Wright

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Theresa Wright
Thereesa Wright a la pel·lícula L'ombra d'un dubte (1943)
Thereesa Wright a la pel·lícula L'ombra d'un dubte (1943)
Nom real: Theresa Muriel Wright
Naixença: 27 d'octubre de 1918
Nova York, Nova York (EUA)
Defunció: 6 de març de 2005 (als 86 anys)
New Haven, Connecticut (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Niven Busch (1942-1952)
Robert Woodruff Anderson (1959-1978)
Premis Oscar
Millor actriu secundària
1943 - Mrs. Miniver

Pàgina sobre Theresa Wright a IMDb

Theresa Wright (Manhattan, Nova York, 27 d'octubre de 1918 − New Haven, Connecticut, 6 de març de 2005) fou una actriu de cinema estatunidenca.

Rècord en els Oscar[modifica | modifica el codi]

Descoberta per el cinema per el productor Samuel Goldwyn, Theresa Wright té el seu propi rècord en el referent a la història dels Oscar per haver estat l'única actriu nominada a la estatueta de l'Acadèmia de Hollywood per les seves tres primeres aparicions cinematogràfiques, com a secundària en The Little Foxes, en català, La lloba, com a protagonista en The Pride of the yankees, en català L'orgull dels ianquis i novament com a secundària en Mrs. Miniver. En el seu cas a la tercera fou la vençuda i s'emportà el premi a casa.

Considerada com un dels grans talents de Hollywood dels anys quaranta, malgrat l'encasellament del típic paper de la veïna del pis del costat durant la major part de la seva carrera en el cinema. Amb un físic d'1,70 d'estatura i que té un cert aire de similitud amb el d'actrius com Margott Kidder, l'eterna xicota del Superman interpretat per Christopher Reeve, o el de Karen Allen, la primera i última companya d'aventures d'Indiana Jones. Theresa demostrà aviat que hi havia quelcom més personal en la seva forma d'interpretar inclús els més estereotípics papers que li proposaven els productors.

Tenia 86 anys quan morí d'un atac de cor en el Yale-New Haven Hospital de Connecticut, després de 66 anys de carrera com a actriu i 28 llargs metratges, enregistrant un estil d'interpretar papers femenins que la situava per davant de moltes de les seves companyes d'ofici en els anys quaranta: era jove carregada de determinació disposada a combatre contra tot per fer el correcte.

Filla d'una gent de segurs, nasqué al districte de Harlem, Nova York, però com que els seus pares es divorciaren quan ella encara era petita, passà la infància vivint amb parents diferents entre Nova York i Maplewood, Nova Jersey. Un dels seus oncles era actor de teatre. Es diplomà en l'Institut el 1938, començant la seva carrera com a actriu aficionada en les pròpies aules, que li proporcionaren la possibilitat d'aparèixer en nombrosos espectacles amateur. Foren aquests els contactes amb les taules els que li feren apassionar-se pel teatre, matriculant-se en el "Wharf Theater de Provincetown", Massachusetts. L'altra estímul per a dedicar-se a la interpretació li arribà després de veure la interpretació del paper protagonista que feu Helen Hayes en un muntatge de l'obra Victòria Regina. Instal·lada a Nova York, Theresa feu les proves per aconseguir el rol en el muntatge de l'obra Our Town, que es preparava a Broadway, i malgrat que no fou elegida com a actriu titular la fitxaren com a suplent per el paper que interpretava Dorothy McGuire. El seu aspecte juvenil li va permetre obrir-se camí entre les actrius de l'època interpretant petits papers de repartiment amb distintes produccions teatrals de la costa est, fins que arribà la seva primera oportunitat seriosa en els escenaris l'any 1939, interpretant el rol d'una ingenua Mary Skinner en Life With Fhater, obra de Russel Crouse i Howard Lindsay que aconseguí un èxit rotund fins al punt d'assolir les 3.000 representacions.

Fou aquest treball el que li obri les portes de Hollywood, ja que després de veure-la en la representació, el productor Samuel Goldwin, una de les grans figures de l'era dels estudis de Hollywood, decidí fitxar-la fent que signes contracte amb la MGM. En aquest ella posava unes condicions que consistien en no tenir de posar per a publicitat d'estudi i podria tornar al teatre almenys una vegada per any. L'estudi del lleó rugent la feu debutar en la gran pantalla el 1941 a La lloba, tot un repte per au na novella davant les càmeres si es considera que es tractava d'una producció de prestigi i sèrie A dirigida per William Wyler, que no dubtaria en qualificar-la després com l'actriu més prometedora amb la que havia treballat, i protagonitzada ni més ni menys que per Bette Davis.

Lluny de deixar-se atropellar pel temperament de la protagonista, Wright realitzà un sòlid treball interpretant amb gran personalitat el paper de Alexandra Giddens, la filla de la diva en la ficció, i així fou com l'any següent pogué ja optar per interpretar el seu rol principal com a protagonista femenina en L'orgull dels ianquis. Novament fou un repte, ja que el seu company era un dels màxims astres de l'època, Gary Cooper. Tampoc en aquesta ocasió se sentí intimidada i establí d'aquesta manera definitivament la seva solvència davant les càmeres, fent-se càrrec seguidament d'un nou personatge que malgrat ser considerat secundari anava a convertir-se en protagonista en la narració de protagonisme coral que era en realitat Mrs. Miniver, vehicle de propaganda bèl·lica per homenatjar el sacrifici dels britànics en la Segona Guerra Mundial on li donaren novament un paper d'abnegada heroïna.

Els anys quaranta[modifica | modifica el codi]

Aquest primers èxits propiciaren que al llarg dels anys quaranta es distingís per ser una actriu capaç de treure interpretacions interessants inclús de personatges que els estudis consideraven poc interessants. La seva màgia per fer possible això es repetí al llarg de tota la dècada, sempre com la noia jove de bona família i més tard per posar-se al dia amb el pas del temps, com abnegada mare model, devota mestressa de casa. Això li va permetre estar al costat de les més importants estrelles d'aquell moment. Alfred Hitchcock la dirigí a L'ombra d'un dubte, on mantenia un frec a frec d'intriga inoblidable amb Joseph Cotten, novament Gary Cooper a Casanova Brown, Fredric March a Els millors anys de la nostra vida, un altra clàssic de protagonisme coral o Robert Mitchum a Thor, que s'estrenà el mateix any en què finalitzava el seu contracte amb la MGM, tota una dècada d'èxits adornada amb alguns títols memorables.

Els cinquanta[modifica | modifica el codi]

Començà la dècada següent apareixent a The Men, on a més de treballar a les ordes de Fred Zinnemann compartí repartiment amb Marlon Brando, nova sensació cinematogràfica i astre de la generació de relleu de galans de Hollywood veterans per actors més joves. Més tard treballa per George Stevens i George Cukor, que li proporcionà el seu últim gran rol a The Actress on compartí repartiment amb Spencer Tracy, Jennifer Jones i Anthony Perkins. Després d'aquesta pel·lícula la seva carrera començà a desinflar-se un mica, el que la portà a trobar refugi professional en la TV, on va anar apareixent amb creixent freqüència en capítols de sèries com Climax o Bonança, així com en pel·lícules produïdes per la seva explotació en TV. D'aquesta forma va mantenir la seva presència professional com a actriu, retornant a Broadway el 1975 quan George C. Scott la reclamà per encarnar la "Lind" en el muntatge de l'obra d'Arthur Miller, La mort d'un viatjant, que ell protagonitzava. Aquesta retrobada amb el teatre fou com un baló d'oxigen per a renovar les seves il·lusions professionals, permetent-li més tard participar en altres muntatges destacats d'obres d'Eugene O'Neill i Paul Osborn. Obres com The effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds o Long day's journey into night s'incorporaren al seu repertori.

A finals dels setanta tornà a posar-se de tant en tant davant les càmeres sempre en qualitat d'estrella invitada o en paper secundari, destacant especialment el seu rol com Laura Roberts per En algun lloc del temps. Després de treballar per Francis Ford Coppola en la novel·la de John Grisham The raimaker, Theresa es retirà del cinema, establint-se en la seva propietat de Nova Anglaterra.

Dues vides, dos fills i dos divorcis[modifica | modifica el codi]

Referent a la seva vida privada, Theresa es casà en dues ocasions.

El seu primer marit fou el guionista Niven Busch, autor de guions clàssics del cinema com The Westerner, Distant Drums, Duel in the Sun”, The Postman Always Rings Twice, The Defector of the Alamo, Thon, que ella mateixa protagonitzà. Amb ell va contraure matrimoni el 23 de maig de 1942, i es divorciaren el 25 de novembre de 1952 després de portar al món dos fills, Niven Terrence Busch, nascut el 2 de desembre de 1944, Mary Kelly Busch, nascuda el 12 de setembre de 1947.

Curiosament ella era la primera actriu seleccionada per el productor Samuel Goldwyn per interpretar al costat de Gregory Peck un guió que havia escrit el seu marit en aquell moment, Duel in the Sun, però ella quedà embarassada del seu primer fill. El productor proposà al marit que malgrat tot la deixes actuar, el que hauria estat un risc pel fetus donat que el personatge que havia d'interpretar tenia força acció en el rodatge. El matrimoni es negà en rodó a posar en risc el seu fill per fer una pel·lícula. Assenyada decisió. Després de tot, com sempre Theresa Wright digué només volia ser actriu, no una estrella. L'altre rol que Goldwyn tenia preparat per a ella i es quedà sense fer a conseqüència del seu embaràs era The Nord Star, on fou reemplaçada per Anne Baxter.

El seu segon marit fou un altra guionista, Robert Woodruff Anderson, autor de Tea and Sympathy, Until They Sail, The Nun's Story, The Sand Pebbles. Es casaren l'11 de desembre de 1959 i es divorciaren el 29 d'octubre de 1978.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema ACCION març de 2011 (Diposit legal ISSN 2172-0517)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa Wright
Portal

Portal: cinema