Termes de Cluny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 48° 51′ 03″ N, 02° 20′ 36″ E / 48.85083,2.34333

Maqueta de les Termes de Cluny

Les Termes de Cluny (en francès Thermes de Cluny) són unes antigues termes romanes de París. Tenen una superfície de diverses hectàrees i comprenen una vasta palestra al sud, dedicada als jocs de pilota, i els banys, construcció sobre tres nivells d'una superfície d'aproximadament una hectàrea. El complex termal s'estenia des de l'actual Boulevard Saint-Germain fins a la Rue des Écoles i està englobat en el Musée national du Moyen Âge.

Història[modifica | modifica el codi]

Les termes van ser construïdes al final del segle II o al començament del segle III pels romans a Lutetia Parisiorum, a la riba esquerra del Sena. S'ha cregut molt de temps que havien estat vinculades a la corporació dels nautes parisencs (els barquers), però aquesta hipòtesi s'ha abandonat finalment per manca de proves.

Al segle XIV, els abats de Cluny construeixen el seu palau a les ruïnes de les antigues termes, de les quals una part de les sales els serveixen de pallers. Després construeixen el palau actual, entre 1485 i 1510.

El 1810, la ciutat de París decideix establir un museu de les antiguitats al frigidari i aclareix les termes d'una part de les construccions que s'hi recolzen. El 1844, cedeix les termes a l'Estat, que les associa al Museu de Cluny.[1]

Els edificis[modifica | modifica el codi]

Les termes, vistes des del Boulevard Saint-Michel

Pla de conjunt[modifica | modifica el codi]

Al sud, l'accés a la palestra es feia per un pòrtic que hauria protegit les botigues que donen al carrer.

Les termes implicaven una part sud construïda sobre hipocausts i una part nord sense calefacció. Uns passadissos laterals dirigien els banyistes des de la palestra fins als vestidors.

Circuit balneari dels banyistes[modifica | modifica el codi]

El circuit comença pel frigidari, que conté una piscina de poca profunditat (aproximadament 60cm). La seva volta d'aresta, d'una alçada de 14m, és feta de maó. El terra és de marbre, guarnit de mosaics. Resten als murs algunes plaques d'una decoració negra.

Després el banyista passava a una sala tèbia (tepidari) i, finalment, a una sala amb basses d'aigua calenta (caldari).

Altres construccions[modifica | modifica el codi]

A la part nord, el centre de la façana l'ocupava una font monumental; envoltant les termes hi havia unes galeries o pòrtics, de les quals la del nord era ocupada per dos gimnasos.

El subsòl[modifica | modifica el codi]

El soterrani de l'edifici és compost per un conjunt de cellers i de galeries amb volta fetes amb petits còdols i bastides amb morter. És constituït de cambres de servei reservades al personal. S'hi pot veure la conducció que permetia el buidatge de la piscina del frigidari.[2]

Circuit de l'aigua[modifica | modifica el codi]

L'aigua era dirigida per l'aqüeducte d'Arcueil des d'una font al sud de París.

L'evacuació de les aigües usades es feia per una claveguera que envoltava les termes i es llançava dins un col·lector general situat sota l'actual Boulevard Saint-Michel.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alain Bouet i Florence Saragoza, «Les thermes de Cluny», dins Les dossiers d'Archéologia, núm. 323, p. 21.
  2. Alain Bouet i Florence Saragoza, «Les thermes de Cluny», dins Les dossiers d'Archéologia, núm. 323, p. 25.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Les thermes en Gaule romaine», dins Les dossiers d'Archéologia, núm. 323.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termes de Cluny