Termessos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antic teatre de Termessos

Termessos, Termesos, Termissos o Telmissos fou una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial. Estava situada en un puig de les muntanyes del Taure, a l'entrada d'una vall creuada pel riu Catarrhactes, i era un nus de comunicació essencial entre Psídia, Pamfília i Lícia. El cim de la muntanya sobre l'acròpoli es deia Solymos i els habitants de la ciutat es deien solymis. Els seus habitants no eren grecs sinó pisidis. La situació de la ciutat feia que estigués penjada per tots els costats, i la via que la creuava passava per una gorja molt estreta que podia ser defensada per pocs individus.

Alexandre el Gran va poder forçar la gorja, però va veure que no podria prendre la ciutat i va continuar la seva marxa. Va passar a sobirania de Roma i va emetre moneda fins al regnat de l'emperador Sever.

Al segle V, fou seu d'un bisbat i la ciutat tenia sota la seva jurisdicció les veïnes Jòvia i Eudòcia.

Les seves restes es conserven al lloc anomenat Karabunar Kiui, llogaret situat al peu del puig on hi havia la fortalesa.

A Psídia, va existir una altra ciutat del mateix nom coneguda com a Termessos menor (Termessos he mikra).

Coord.: 36° 58′ 57″ N, 30° 27′ 53″ E / 36.98250°N,30.46472°E / 36.98250; 30.46472

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termessos Modifica l'enllaç a Wikidata