Termez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Termez
Localització
Termez situat respecte Uzbekistan
Termez
Localització de Termez a l'Uzbekistan
Estat
• Província
Uzbekistan Uzbekistan
Surjandarin
Altitud 294 msnm
Població (2005)
  • Densitat
140.404 hab.
Coordenades 37° 13′ 27″ N, 66° 16′ 41″ E / 37.22417,66.27806
Sultan Saodat Ensemble

Termez (en uzbek Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud d'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan. És la capital de la regió de Surjandarin (Sourkhan Darya).

La ciutat va rebre el seu nom dels grecs que arribaren amb l'Alexandre Magne. Termez significa en grec "lloc calent". La ciutat és el punt més càlid de tot l'Uzbekistan. La seua població al 2005 era de 140.404 habitants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

  • Altitud: 294 metres.
  • Latitud: 37º 13' 27" N
  • Longitud: 067º 16' 41" E

El riu Amu Daria serveix de frontera entre l'Afganistan i l'Uzbekistan i l'única forma d'arribar a l'Afganistan des de la ciutat és pel "Pont de l'amistat Afganistan-Uzbekistan".

Història[modifica | modifica el codi]

: article principal: Història de Termez

Prop de Termez s'han descobert antics assentaments que indiquen que la ciutat estava ja poblada durant el regne grec de Bactriana. Fou el centre del Budisme durant el període de l'Imperi Kushan. Amb l'arribada dels àrabs (als segles VII i VIII, la ciutat es va convertir en el centre de l'Islam. Al 1897 apareix la Termez moderna amb la construcció una fortalesa russa. Termez fou un dels punts de trànsit més destacats durant l'ocupació soviética de l'Afganistan (1979-1989).

Les restes de la vella Termez, una de les capitals de l'antiga Bactriana o Tocarestan, es trobaran a uns vuit quilòmetres al nord-oest de la moderna ciutat de Termez. Les seues runes s'extenien sobre un meandre del Amu Daria, sobre una superfície aproximada de 500 ha, la qual cosa la converteix en el jaciment arqueològic més gran de la regió. Estan situades enfront de l'illa d'Aral Pay Gambar, que facilitava la possibilitat de creuar el riu per aquest punt.

Protegida per la seua situació fronterera amb l'Afganistan, l'antiga Termez va romandre quasi intacta de la destrucció, a excepció del sector oriental que es troba a una zona de cultius de reg.

Els orígens de la ciutat antiga són obscurs. És possible que abans de l'arribada dels gregs existiren uns assentaments a la zona però també podria ser una fundació d'Alexandre Magne (l'"Alexandria de Bactriana" citada per Ptolomeo) o bé una creació del rei greco-bactrià Demetris a principis del s II a.n.e.

La primera aparició del terme "Termez" la trobem a un manuscrit tibetà que cita la ciutat de "Tarmita o Termedh sobre el riu Vakhsh". Dos dels més antics historiadors àrabs, Al-Tabari i Khafiz-i-Abru, parlen de Termez com una fundació d'Alexandre que, segons testimonis locals, va trobar ací una ciutat.

L'obscuritat es dissipa en l'Alta Edat Mitjana, a conseqüència de que Termez es converteix en una de les capitals del Tocarestan al nord de l'Oxus. Segons el peregrí xinés Xuanzang, alrededor del 630, Termez estava baix domini turc. Segons Al-Biruni, als segles VI-VII d.n.e. els jerarques de Termez s'anomenaven "Termez Shah", el que indica que la ciutat estava adquirint una gran prosperitat. Açò últim quedà confirmat pel fet de que, a finals del s. V, Termez encunyava les seues pròpies monedes de plata amb una àncora, signe de la importància de la seua activitat comercial fluvial. La ciutat era en eixe moment el punt de pas més important per a les mercaderies que viatjaven de nord a sud d'Àsia, al temps que constituïa una de les etapes principals de la ruta de la seda.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Termez