Termonatrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Termonatrita

Villiaumita i termonatrita (capa de pols)
Classificació
Categoria Carbonats
Fórmula química Na2CO3·H2O
Simetria cristal·lina Piramidal ortoròmbica
H-M symbol: (mm2)
Space group: P ca21
Classificació de Nickel-Strunz 05.CB.05
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 10.72 Å, b = 5.24 Å, c = 6.46 Å; Z=4
Color De incloroa a grisa, o groga, blanca
Hàbit cristal·lí Acicular rarament en cristalls, sovint com a crostes de pols
Sistema cristal·lí Ortoròmic
Exfoliació Pobre a indistint
Fractura Sèctil
Duresa en l'escala de Mohs 1 - 1½
Lluïssor Vitri
Diafanitat Transparent
Gravetat específica 2.255 (mesurat en un cristall sintètic)
Propietats òptiques Biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.420 nβ = 1.506 nγ = 1.524
Birefringència δ = 0.104
Angle 2V 48° (mesurat)
Solubilitat Soluble en l'aigua
Altres característiques Ràpidament es deshidrata
Referències [1][2][3]

La termonatrita és un mineral dins la classe de les evaporites que es troba de forma natural en la natura és carbonat de sodi, Na2CO3·H2O.[1][2]

Va ser descrita per primera vegada el 1845.[3] El seu nom deriva del grec θερμός, "thermos", calor, i natron (sodi), perquè pot ser un producte de la deshidratació del natró.[2]

Típicament es troba al fons dels llacs salins secs i en incrustacions del sòl. També es troba en fumaroles olcàniques i associat amb la carbonatita. Els minerals comuns associats inclouen la trona, el natró i l'halita.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]