Terra Alta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Terra Alta (desambiguació)».
la Terra Alta
Localització
Localització de la Terra Alta
Comarca de Catalunya
Vista parcial del poble vell de Corbera d'Ebre
Vista parcial del poble vell de Corbera d'Ebre
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Capital Gandesa
Superfície 743,36 km²
Població (2009)
  • Densitat
12.943 hab.
17,41 hab/km²
Coordenades 41° 03′ N, 00° 26′ E / 41.050,0.433Coord.: 41° 03′ N, 00° 26′ E / 41.050,0.433
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

12
Consell Comarcal
Carles Luz i Muñoz (CiU)
Codi Idescat 37
PIB per capita 19,1 milers €/hab
Web

La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.[1] Pertany a la província de Tarragona i forma part de l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre. Limita al nord-est amb la Ribera d'Ebre, al sud-est amb el Baix Ebre i a l'oest amb el Matarranya.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Terra Alta és constituïda per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret de l'Ebre. El nom de Terra Alta li ve per aquesta situació de territori enlairat respecte a les comarques veïnes de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre. La Terra Alta és una comarca sense rius importants, de fet només toca el curs de l'Ebre en la punta de l'extrem nord, en l'aiguabarreig amb el Matarranya, en ple embassament de Riba-roja.

La comarca de la Terra Alta s'organitza entorn de Gandesa, cap comarcal. Els límits comarcals actuals són els mateixos que es varen definir el 1936 i posteriorment el 1987. S'estén per una superfície de 743.36 km² i té una població de 12.943 habitants (2009).

La base econòmica dels habitants de la Terra Alta és l'activitat entorn del camp i la transformació dels productes agrícoles. La manca d'aigua per a regar les planes enlairades fa que hi predomini el secà, dedicat majoritàriament als conreus llenyosos.

Orografia[modifica | modifica el codi]

Semblantment a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta pertany a dues grans unitats de relleu: a la Depressió Central i a la Serralada Prelitoral.

Les serres del sector meridional corresponen plenament a la Serralada Prelitoral. Aquestes serres constitueixen una alineació muntanyosa, de nord-est a sud-oest, que tanca i separa les terres que reben la influència marítima de les terres interiors. Al sector oriental de la comarca, el que limita amb la Ribera d'Ebre, hi ha les serres de la Torre, de Cavalls (660m) i de Pàndols (705 m). Cap al sud, hi ha nombrosos tossals, moles i serres, que formen un relleu esquerp, trencat amb nombroses valls estretes i profundes i enlairat, i que enllaça amb els Ports de Beseit: serra dels Corrals, tossal d'en Grilló (1.076 m), serra de Paüls, serra de l'Espina (l'Espina, 1.182 m) i serra del Coc.

El predomini de la roca calcària compacta i l'existència de nombrosos plegaments han donat lloc a relleus molt espectaculars. Les valls estretes amb parets nues de vegetació i gairebé verticals, els avencs, i les coves fan que es tracti d'un relleu espectacular.

El límit de la Serralada Prelitoral i la Depressió de l'Ebre és difícil de veure a causa de l'erosió diferencial segons la resistència dels materials. Al costat de les calcàries esmentades hi ha uns conglomerats molt consolidats que han resistit força a l'erosió, i on els rius i torrents s'han engorjat, donant lloc a relleus semblants als de Montserrat.

Més cap al nord el relleu és més planer, inclòs ja dins la Depressió de l'Ebre. És un autèntic altiplà, lleugerament erosionat pels rius, torrents i barrancs, que van normalment secs: riu de les Canaletes, riu Sec, barranc de la Vall Major, barranc de les Capçades i barranc de Barball.

Els estrats són gairebé verticals, o lleugerament inclinats cap al nord o nord-oest. És per això que l'altiplà va perdent altitud cap al nord.

L'erosió hi ha excavat barrancs amples valls conques d'erosió, com la de Gandesa. Allà on una capa dura ha resistit més a l'erosió hi ha un relleu tabular, amb tossals i serres allargassades i amb cims planers, com la serra de Fatarella.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El riu Matarranya quan transcorre per l'Aragó, abans d'arribar a la Terra Alta

La comarca actual de la Terra Alta no és travessada per cap riu important. Són cursos intemitents, que només porten aigua en períodes de pluges importants.

Malgrat la mancança de cursos d'aigua a la comarca, la Terra Alta és delimitada per cursos importants d'aigua: l'Ebre, el Matarranya i el riu Algars.

L'Ebre toca de frec la Terra Alta, en el seu extrem nord, just a la confluència de l'Ebre amb el Matarranya. L'Ebre passa per una vall estreta, actualment inundada per les aigües de l'embassament de Riba-roja. Precisament al fons de la vall hi havia el poble de Faió, dins d'Aragó, que en ser inundat per les aigües va ser construït de cap i de nou, a 239 metres d'altitud.

El Matarranya i el seu afluent més important, el riu d'Algars, tenen un cabal regular i un recorregut amb nombrosos meandres. Són rius que tenen part del seu llit encaixat en congostos o estrets, sobretot quan travessen territoris amb roca dura i compacta. El riu d'Algars ressegueix durant un llarg recorregut el límit de la comarca amb terres d'Aragó. S'uneix al Matarranya poc abans que aquest aboqui les seves aigües a l'Ebre.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de la Terra Alta és mediterrani amb tendència continental, en especial la meitat nord. La meitat sud rep més la influència de l'aire marítim, sobretot els vessants solells i encarats a la mar. A la meitat nord el clima és més sec i l'amplitud tèrmica entre l'hivern i l'estiu és més gran. Al sud, a més dela influència suavitzadora de l'aire marítim, hi ha l'efecte derivat de l'altitud, amb ambients més frescals i humits.

Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 10º, als cims més alts, i els 14º als sectors inferiors. Els hiverns són llargs i freds, entre 5º i 6º de temperatura mitjana mensual al gener. En canvi, els estius són més aviat clorosos, entre 22º i 25º en bona part de la comarca, les més elevades en l'extrem septentrional.

Les precipitacions són escasses, entre poc menys de 400 mm en els sectors septentrionals, i més de 700 mm a les serres més elevades del sud. En bona part de la comarca la mitjana anual se situa entre 400 i 500 mm. El maig sol ser el més plujós. Els estius són secs.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Carrasacar propi de la Terra Alta

La diversitat de relleus i climes fa que a la Terra Alta hi hagi una gran varietat de pistages vegetals. Als sectors planers hi ha un predomini d'espai conreat, però als vessants inclinats, en especial a les serres del sud i sud-est, hi ha un predomini da matollars i pinedes. Abunden les brolles i garrigues, sovint ocupades per pi blanc.

La vegetació que ocuparia naturalment la comarca es distribueix segons el clima. Bona part de la comarca estaria ocupada per boscos de carrasques i alzines. D'alzinars i carrascars ni ha ben pocs, només alguns boscos mixtos amb alzines i carrasques més aviat baixes.El carrascar es formaria més aviat al sector més continental, i l'alzinar al territori on la influència marítima és més notòria.

A l'extrem nord on plou menys, els hiverns són freds i els estius calorosos, i segurament no s'hi faria cap bosc. Més aviat una màquia de garric i arçot, encara que actualment hi domina una brolla clara i d'altres matollars baixos i discontinus.

en canvi, a les muntanyes del sector sud, les precipitcions més elevades i l'ambien més frescal permeten la instal·lació de boscos de roure valencià, actualment rars, i de pinedes, en especial de pinassa.

Població[modifica | modifica el codi]

Municipi Habitants
Arnes 514
Batea 2.094
Bot 783
Caseres 318
Corbera d'Ebre 1.117
Fatarella, la 1.180
Gandesa 3.028
Horta de Sant Joan 1.241
Pinell de Brai, el 1.099
Pobla de Massaluca, la 433
Prat de Comte 191
Vilalba dels Arcs 726
Font: Municat

La situació marginal, el relleu accidentat, encara que no molt enlairat, el clima sec i calorós a l'estiu i fred a l'hivern han fet de la Terra Alta una comarca poc poblada.

Reculant uns segles enrere veiem que aleshores no era pas una comarca tan poc poblada com en l'actualitat. Era un territori com qualsevol amb una intensa activitat agrícola i ramadera.

A mitjan segle XIV tenia una població de més de 4.000 habitants. Els sectors de Gandesa i Batea eren els que tenien més habitants. Després vingué un període de pestes i guerres que feren perdre la població. I ja no es refarà bé fins avançat el segle XVIII. Es comença el segle amb menys de 4.000 habitants i s'acaba amb més del doble.

El primer cens modern (1857) dóna una població de 19.071 habitants. La tendència serà l'estabilització demogràfica amb un lleuger creixement a la darreria del segle XIX. A principis del segle XX augmenta una mica, fins a arribar al sostre demogràfic l'any 1920. Aquests cens registra 23.365 habitants. Tret de Caseres i Prat de Comte, tots els altres municipis superen el miler d'habitants. A partir del 1920 el despoblament és la tònica generalitzada dels pobles de la Terra Alta.

El gràfic de l'evolució de la població mostra aquesta tendència. S'hi observa una forta davallada entre 1936 (21.457 habitants) i 1940 (17,571 habitants), a causa de la guerra espanyola. La Batalla de l'Ebre provocà moltes morts en la gent de la Terra Alta.

Actualment la Terra Alta continua despoblant-se. Gandesa, la capital comarcal, només té 3.222 habitants. Batea en té 2.174. I cap altre municipi no supera els dos milers. Sis municipis en tenen menys de mil.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
932 1.060 1.087 3.850 - 19.071 19.357 20.989 22.932 22.789
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
23.365 21.435 17.571 18.525 16.141 14.767 13.581 13.184 12.887 12.826
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
12.584 12.386 12.189 12.259 12.464 12.715 12.885 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les activitats[modifica | modifica el codi]

La Terra Alta és una comarca agrícola, i amb una reduïda activitat extractiva i industrial.

L'agricultura[modifica | modifica el codi]

El camp és la base econòmica de la Terra Alta. Només el 42% de la seva superficie és conreada. Pot semblar poc, però cal tenir present que la meitat meridional és un territori muntanyós, amb vessant bruptes, on és difíl treure un bon rendiment de la terra. Hi ha molt poc regadiu, només 1'5 % del total conreat, on es planten hortalisses, patates i fruita dolça (préssecs).

El secà és dominat per la vinya (15.000 ha), el 43 % del total de secà. Aquesta vinya un vi de qualitat i de molt grau.

Segueix en importància l'ametller (6.770 ha), que s'ha estès els darrers anys, en substitució de l'olivera, la qual només ocupa (4.870 ha). L'olivera va sofrir una forta davallada, sobretot després de les glaçades de 1956. L'avellana també s'ha estès darrerament, en especial a la Fatarella.

La indústria[modifica | modifica el codi]

A la Terra Alta hi ha poca indústria, la més destacada és la de l'elaboració del vi, fet especialment a les cooperatives. El 1918 es construí l'edifici de la cooperativa de Pinell de Brai i l'any següent el de Gandesa, les dues foren obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell. A la de Pinell hi ha uns interessants frescs decoratius fets per Xavier Nogués.

El vi tradicional de la Terra Alt és blanc brisat i d'alta graduació. És un vi protegit amb la denominació d'origen Terra Alta, i és elaborat per les cooperatives de Vilalba dels Arcs, Gandesa i Batea. A Gandesa hi ha altres cellers que elaboren vi de gran qualitat.

D'altres indústries són la dels materials per a la construcció (materials refractaris del Pinell de Brai), de la confecció i arts gràfiques (Gandesa).

Infrastructures[modifica | modifica el codi]

Horta de Sant Joan vista des d'Arnes.

La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya més mal comunicades. La seva situació marginal dins de Catalunya, la presència de les serres dels Ports que fan de muralla al sud i sud-oest i la seva situació enlairada determinen que sigui una comarca sense cap comunicació principal. A l'interior de la comarca tampoc no hi ha bones carreteres que facilitin una comunicació ràpida i còmoda.

No hi passa cap línia ferroviària. N'hi hagué una que des de Tortosa travessava el Baix Ebre i entrava a la Terra Alta pel Pinell de Brai i seguia per Prat de Comte, Bot i Horta de Sant Joan. Aquesta línia va ser tancada el 1973.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Informe Roca[modifica | modifica el codi]

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa un canvi per la Terra Alta, que se situaria dins la vegueria de les Terres de l'Ebre:

  • Agregacions municipals per no arribar als 250 habitants:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Terra Alta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Terra Alta

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terra Alta Modifica l'enllaç a Wikidata