Terrassa

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Terrassa (Gavet de la Conca)».


Terrassa
Bandera de Terrassa Escut de Terrassa
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi del Vallès Occidental
El castell de Vallparadís
El castell de Vallparadís
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca		 Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Terrassenc, terrassenca
(egarenc, egarenca)
Superfície 70,1 km²
Altitud 277 m
Població (2008)
  • Densitat		 206.245 hab.
2.942,15 hab/km²
Coordenades 41° 33′ 40″ N 2° 0′ 29″ ECoordenades: 41° 33′ 40″ N 2° 0′ 29″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:
5
Pere Navarro i Morera (PSC)

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones.

L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, essent l'any 2007 la primera ciutat en habitants del Vallès, amb 202.136 habitants.[1][2]

Taula de continguts

[edita] Emplaçament

Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt la plana aturonada que s'estén entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Catedral del Sant Esperit

[edita] Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. Recentment, a final del 2005, s'ha anunciat el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de Sant Pere

Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

[edita] El nom de la ciutat

Segons l'historiador local Salvador Cardús i Florensa el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium castellum, 'castell de terra'. Aquest nom surt citat en un document del 844 de la cort franca de Carles el Calb, on se n'esmenta un altre de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construcció d'algun edifici militar.

A partir del segle X s'utilitza la forma Terracia, que es catalanitza com a Terraça i Terrassa. Al segle XVI el nom es transforma en Tarrassa, que va ser la forma més habitual fins al final del segle XIX. L'historiador Josep Soler i Palet va recuperar l'ús de la forma amb e: Terrassa. Alguns estudis etimològics, però, suggereixen que la forma correcta hauria de ser Terraça, però s'ha descartat la seva adopció. En la documentació escrita en castellà es va fer freqüent l'ús del nom Tarrasa.

Per acord del Consell de Ministres espanyol del 23 de juliol de 1977 (BOE del 23 de setembre de 1977) es va oficialitzar el nom de Terrassa. La Generalitat de Catalunya també mostra Terrassa com l'únic nom oficial de la població al llistat de noms oficials de municipis de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'11 de febrer de 1983).

[edita] Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

Entitat de població Habitants
Can Gonteres 339
Can Palet de Vista Alegre 1.065
Fonts, les 1.695
Terrassa 197.796
Torrebonica 5
Font: Municat
La Rambla d'Ègara el 1890
Can Vinyals, al carrer Major, el 1928
L'Estació del Nord el 1920
El raval de Montserrat el 1930
(les dades de població corresponen a l'any 2006)

Districte 1 - Centre (2,25 km² – 32.821 hab.)

Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 19.798 hab., 91 dels quals disseminats)

  • Montserrat (0,12 km² – 1.899 hab.)
  • Vilardell (0,04 km² – 865 hab.)
  • Torre-sana (0,41 km² – 3.179 hab.)
  • Ca n'Anglada (0,54 km² – 13.764 hab.)
  • Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)

Districte 3 - Sud (8,38 km² – 31.129 hab., 19 dels quals disseminats)

  • Can Parellada (1,16 km² – 6.018 hab.)
  • les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (2,04 km² – 2.039 hab.)
  • Can Jofresa (0,32 km² – 2.147 hab.)
  • Guadalhorce (0,03 km² – 1.355 hab.)
  • Can Palet II (0,07 km² – 1.158 hab.)
  • Xúquer (0,08 km² – 1.217 hab.)
  • Segle XX (0,73 km² – 5.247 hab.)
  • Can Palet (0,51 km² – 11.929 hab.)
  • Polígons industrials: Santa Eulàlia (0,22 km²) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km²) – Can Parellada (1,24 km²) – Can Guitard (0,22 km²)

Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 37.035 hab., 32 dels quals disseminats)

Districte 5 - Nord-oest (4,27 km² – 43.474 hab., 448 dels quals disseminats)

Districte 6 - Nord-est (3,03 km² – 39.595 hab.)

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
153 159 308 1.835 4.092 10.915 14.215 16.265 20.360
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
22.679 30.532 39.975 45.081 58.880 92.234 138.697 155.360 161.682
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
158.507 161.428 163.862 165.654 171.794 179.300 189.212 199.817 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Govern municipal

Edifici neogòtic de l'Ajuntament

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:

  • PSC-PM 13 regidors (28.640 vots, 43,56%)
  • CiU 6 regidors (13.041 vots, 19,83%)
  • ICV-EUiA-EPM 3 regidors (6.736 vots, 10,25%)
  • PP 3 regidors (6.468 vots, 9,84%)
  • ERC-AM 2 regidors (4.870 vots, 7,41%)

Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC, des del 13 d'abril del 2002 en substitució de Manel Royes.

[edita] Cultura i tradicions

La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius (com l'Arxiu Tobella i l'Arxiu Històric Comarcal) i museus.

[edita] Museus

El vapor Aymeric, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

[edita] Festa Major

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.[3]

Pilar de 7 amb folre dels Minyons de Terrassa

[edita] Terrassa, plaça castellera

La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

[edita] Música

La música és força present a la ciutat. Cal destacar el gran nombre de grups musicals que hi ha, així com el Festival de Jazz, que s'hi organitza anualment des del 1982.

[edita] Ciutats agermanades

Ciutats agermanades amb Terrassa:

  • Agermanaments institucionals:[4]

[edita] Esports

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrassencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "ciutat més olímpica del món". Actualment militen en la Divisió d'Honor del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Segona Divisió B); el bàsquet, amb el Sant Pere de Terrassa, el C.N. Terrassa (actualment primer equip de Terrassa) i l'Sferic Terrassa; el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa, i sobretot els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campió de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campió d'Espanya (1983).

[edita] Mitjans de comunicació

Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el títol, la presència de la llengua catalana hi és tan sols testimonial. Des del novembre de 2005 es publica de dilluns a divendres un diari de difusió gratuïta, MésTerrassa. Un altre diari gratuït de difusió mensual, Terrassa Societat, es va publicar del novembre de 1999 al maig del 2009. Des de l'abril del 2008 el diari Avui publica també un suplement els dilluns i els divendres per a la ciutat anomenat Avui+ Terrassa, que també té versió electrònica [1].

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa compta amb Ràdio Terrassa Cadena SER Vallès que, amb 75 anys d'història, és una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM. També hi ha Ràdio Club 25, ara Kiss FM Catalunya, radiofórmula musical que a Barcelona se sintonitza al 95,5 FM. A més, la ciutat disposa de l'emissora municipal Noucinc.2, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa té dues cadenes: la municipal Canal Terrassa TV i la privada TV20 - Localia Vallès.

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com [2], i amb e-newsterrassa.com [3], d'iniciativa municipal. La web municipal [4] té més de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.

Terrassa disposa d'una web ciutadana anomenada terrassa.net [5], que actualment està considerada la segona web més visitada de la ciutat, després de la de l'Ajuntament.

[edita] Comunicacions

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rubí, que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

[edita] Accessos per carretera

L'autopista C-16 al seu pas pel sud de la ciutat, amb la Mola al fons
Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)
Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)
AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58
A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
  • Pròximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cinturó, que anirà per tot l'oest i el nord de Terrassa.

[edita] Ferrocarril

Estació del Nord, al passeig del Vint-i-dos de Juliol

Respecte al ferrocarril, la ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la línia R4 de Renfe Operadora, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsió d'una estació més, Terrassa Oest, al barri de Can Boada. També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, o Terrassa-Rambla, amb una segona estació a la zona universitària, anomenada Vallparadís-UPC, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb l'estació Terrassa de la línia R4 (Terrassa-Renfe) i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat (Terrassa – Can Roca); també hi ha en projecte una estació a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Maurina (Porta Sud). El municipi compta, a més a més, amb l'estació de les Fonts dels FGC i amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.

Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura línia orbital ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

[edita] Transport públic interior

Dins de la ciutat operen un total de quinze línies d'autobús de dia i una de nit. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les línies actualment vigents són:

1 Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital

2 les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara

3 les Arenes - la Grípia - la Maurina

4 Can Parellada - Ca n'Aurell

5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Roc Blanc - Can Trias

6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada

7 Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)

8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)

9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)

10 les Fonts - Estació del Nord

11 Poble Nou - Estació del Nord - Ca n'Anglada - Hospital

12 Can Gonteres - Rambla d'Ègara - Can Palet de Vista Alegre

14 Mercadal setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada

15 Polígons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)

16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la línia 9)

[edita] Terrassencs il·lustres

Vegeu la Categoria:Terrassencs

[edita] Curiositats

  • A Terrassa, el 6 de gener del 2009 hi va tocar el primer premi del sorteig de Reis: el número 28.920 es va vendre íntegrament a l'administració número 23 de la ciutat. El premi fou de dos milions d'euros en cada sèrie (200.000 el dècim).

[edita] Galeria

Pont de Sant Pere

Masia Freixa

Escola Industrial

Casa Baumann

Sala Muncunill, antic vapor Amat

Xemeneia de l'antiga bòbila Almirall

Xemeneia de l'antic vapor Aymerich, Amat i Jover

Centre Cultural de Caixa Terrassa

Parc de Vallparadís

Homenatge a Malèvitx de Jorge Oteiza, al Parc del Nord

Biblioteca Universitària de la UPC

Seu central de Caixa Terrassa

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. ↑ Població de Terrassa segons l'Idescat
  2. ↑ Població de Sabadell segons l'Idescat
  3. ↑ Orígens i protocols de la Festa Major de Terrassa
  4. ↑ Convenis bilaterals i agermanaments institucionals, dades de l'Ajuntament
  5. ↑ Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

[edita] Enllaços externs

Wikibooks A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Terrassa
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Terrassa
v • d • e
Municipis del Vallès Occidental
v • d • e
Els 40 municipis més poblats de les terres de parla catalana
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Terrassa»