Terres de l'Ebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
  •  Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre són una regió de Catalunya que aplega les seves comarques meridionals: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El seu accident geogràfic més característic és el curs baix del riu Ebre. En el Pla territorial general de Catalunya està definit com un dels set àmbits funcionals territorials. És el sisè àmbit per població, l'any 2009 tenia 190.860 habitants.[1]

Gandesa
El pont de Móra d'Ebre
Pont penjant d'Amposta
"Lo Nus", principal símbol emprat en la lluita contra el transvasament de l'Ebre

Les localitats amb més habitants són (per nombre): Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Alcanar. Tenen un pes representatiu, també, Gandesa i Móra d'Ebre, com a capitals de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, respectivament, que són.

Comarca Habitants
Baix Ebre 81.724
Montsià 72.189
Ribera d'Ebre 24.004
Terra Alta 12.943

El nom[modifica | modifica el codi]

El nom Terres de l'Ebre es va popularitzar arran del llibre de l'escriptor rapitenc Sebastià Juan i Arbó, titulat també Terres de l'Ebre. Arbó pretenia dibuixar, sobretot, la vida al Delta de l'Ebre i a Amposta.

L'expressió, més tard, va passar a designar les quatre comarques meridionals de Catalunya i el que abans s'entenia per la Ribera [de l'Ebre] (sense confondre-ho amb l'actual comarca de la Ribera d'Ebre). La idea va sorgir a les jornades realitzades en el marc del Congrés de Cultura Catalana a Tortosa (1977) i es va consolidar definitivament durant el moviment cívic en contra del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i del transvasament de l'aigua l'Ebre articulat a través de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Característiques socials[modifica | modifica el codi]

Una fixació estricta de criteris de geografia humana reduiria les Terres de l'Ebre potser a les comarques del Baix Ebre i del Montsià.

Un cas semblant ocorre a la comarca de la Ribera d'Ebre, lligada més a Reus en alguns punts de la vida quotidiana, sobretot gràcies a la línia ferroviària que enllaça directament les seues terres amb Reus i Tarragona, i no pas amb Tortosa o l'Aldea. Cal apuntar que aquesta comarca presenta també un fort caràcter de transició entre Lleida (la meitat nord) i Reus (sobretot la meitat sud); el Pas de l'Ase fa de divisòria.

El cas de la Terra Alta és diferent. És una zona encara mal comunicada amb l'eix Tortosa-Amposta, però no pot tenir altre lligam administratiu dins de Catalunya que no sigui amb el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Cal fer referència, és clar, al nexe d'aquesta comarca amb les del Matarranya i el Baix Aragó-Casp, ja a la comunitat autònoma de l'Aragó.

La situació de frontera[modifica | modifica el codi]

Les Terres de l'Ebre, juntament amb les zones del Maestrat i del Matarranya (entenent també com a tal els pobles catalanòfons de les comarques del Baix Aragó i del Baix Aragó-Casp), són zones de frontera amb un particular intercanvi humà.

Potencial turístic[modifica | modifica el codi]

Les Terres de l'Ebre compten amb diversos espais d'interès turístic: el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit (creat el 2001) i la Reserva Nacional de Caça, la via verda de la Val de Zafan que connectarà la comarca de la Terra Alta i el Baix Ebre amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre, els espais naturals de la serra de Cardó, les coves de Benifallet, els conjunts històrics d'Horta de Sant Joan, Miravet o Arnes, els espais de la Batalla de l'Ebre, les activitats i el paisatge fluvial (Mequinensa-Deltebre), l'Assut de Xerta, la diversitat de les platges de la Costa de l'Ebre (roca o arena, grans o petites platges i pobles de turisme familiar com l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita, les Cases d'Alcanar, etc), les pintures rupestres de l'art llevantí (Patrimoni de la Humanitat) del Perelló o Ulldecona, el poblat ibèric de Tivissa, etc. La ciutat de Tortosa posseeix un conjunt històric de notables dimensions (declarat com a tal el 1976) que a més del seu recinte fortificat i dels seus 3 monuments nacionals, es troben tot tipus de construccions o restes arquitectòniques d'especial interès.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Mapa municipal de les Terres de l'Ebre
El Baix Ebre
El Montsià
La Ribera d'Ebre
Terra Alta

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Distribució per àmbits del Pla Territorial. Any 2009.». IDESCAT. [Consulta: 3 de febrer de 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Viulebre.com. Turisme, activitats, serveis i notícies de les Terres de l'Ebre
  • Surtdecasa.cat. L'agenda cultural i d'oci de les Terres de l'Ebre.
  • IDECE. Institut per al desenvolupament de les comarques de l'Ebre
  • Terresdelebre.travel. Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona - Terres de l'Ebre
  • Deltaturistic.com. Activitats, turisme, lloguers i més coses a poder fer a les Terres de l'Ebre
  • Ebreoci.com. Central de reserves de les Terres de l'Ebre.


Coord.: 40° 55′ 41″ N, 0° 30′ 0″ E / 40.92806,0.50000