Territ de tres dits

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Territ de tres dits
Un territ de tres dits amb plomatge d'hivern.
Un territ de tres dits amb plomatge d'hivern.
OneLeggedSanderling.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Scolopacidae
Gènere: Calidris
Espècie: C. alba
Nom binomial
Calidris alba
(Pallas, 1764)
Distribució territorial del territ de tres dits (la línia negra marca el seu límit més meridional a l'època de cria).
Distribució territorial del territ de tres dits (la línia negra marca el seu límit més meridional a l'època de cria).
Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units).
Una parella de territs de tres dits alimentant-se.

El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 19-20 cm de llargada.
  • Cos rabassut i rodanxó.
  • Color roig viu tacat de negre, de gris i de blanc, amb el ventre blanc. A l'hivern, és de color gris molt pàl·lid amb el ventre blanc. A l'hivern, també destaca, sobre el fons clar, una taca negra allà on les ales s'uneixen amb el cos.
  • Potes molt fosques i proveïdes de tres dits.
  • Bec curt, robust i recte.[1]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cria a l'Àrtic a la primavera. Pon 3-4 ous.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits crancs i invertebrats.

Distribució territorial[modifica | modifica el codi]

Habita les regions àrtiques i hiverna a les platges sorrenques de Sud-amèrica, l'Europa mediterrània, Àfrica i Austràlia. És comú, però escàs, a l'hivern, als Països Catalans (tan sols al Delta de l'Ebre la població té una certa estabilitat).

Costums[modifica | modifica el codi]

Normalment se'l pot distingir, molt actiu, quan corre nerviosament vora les onades a les platges, al compàs constant que aquestes marquen d'anar i vindre, perquè hi cerca els crustacis, mol·luscs i cucs marins que queden al descobert sobre la sorra. De vegades, pot aparèixer a l'interior, a les ribes dels tolls d'aigua dolça.[2]

És molt gregari a l'hivern i forma estols molt nombrosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 53. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Territ de tres dits
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.