Tesifont de Bergi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Tesifont, o
Ctesifont

Plaça major de Berja
bisbe i màrtir; baró apostòlic
Nom secular Ctesiphontes
Naixement Segle I?
Defunció ca. 57
Vergium (Berja, província d'Almeria)
Enterrament Suposadament, a l'Ermita de San Tesifón (Castala, Berja)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 1 d'abril i 15 de maig (amb els altres barons apostòlics)
Fets destacables Primer bisbe llegendari de Vergium
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Berja

Sant Tesifont és venerat com a sant patró de Berja (Almeria, Andalusia). La tradició el fa primer bisbe de la ciutat i un dels Set barons apostòlics de la Bètica. D'existència incerta, al voltant seu hi ha diverses llegendes i tradicions.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

No sabem res sobre la vida d'aquest bisbe. Segons la tradició, va evangelitzar la ciutat de Vergium o Bergi (situada a l'actual Berja, a la província d'Almeria, on va ser el primer bisbe. Hi hauria mort màrtir.

Segons aquesta tradició, Eufrasi va ésser un dels Set barons apostòlics, missioners que havien estat ordenats a Roma i enviats pels sants Pere apòstol i Pau de Tars a evangelitzar la Bètica al segle I, repartint-se en diferents ciutats i essent martiritzats tots ells.[1]

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Les fonts més antigues que citen els barons daten del segle X i podrien remuntar-se als segles VIII o IX; semblen, però, obres hagiogràfiques on, sense fonament històric, s'enaltia l'església andalusa, llavors sota el domini musulmà. En fonts anteriors, tant històriques com litúrgiques, i fins i tot a la mateixa zona, no s'esmenten mai aquests sants. Segurament es tracta d'una llegenda pietosa de l'època visigoda, elaborada amb la intenció de reforçar els vincles de l'Església local amb Roma, fent que l'evangelització hispànica fos directament obra de la predicació de deixebles de l'apòstol Pere.

La llegenda tingué molt èxit, especialment a partir de la seva difusió en els falsos cronicons dels segles XVI i XVII i, particularment, de la falsa crònica de Dextre, que oferia molts detalls sobre els sants i la seva activitat en la Bètica, tots ells obra del falsificador jesuïta Jerónimo Román de la Higuera.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Una altra llegenda els fa companys de Sant Jaume el Major durant el seu viatge a Hispània. Els altres barons van ser els sants: Hesiqui de Carcere (Cazorla o Cieza), Cecili d'Elvira, Eufrasi d'Iliturgi, Torquat d'Acci (Guadix), Indaleci d'Urci (prop d'Almeria) i Secundi d'Abula (a Almeria).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]