Tesifont de Bergi
 Plaça major de Berja |
|
| bisbe i màrtir; Varó Apostòlic | |
|---|---|
| Nom secular | Ctesiphontes |
| Naixement | Segle I? |
| Defunció | ca. 57 Vergium (Berja, província d'Almeria) |
| Enterrament | Suposadament, a l'Ermita de San Tesifón (Castala, Berja) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 1 d'abril i 15 de maig (amb els altres Varons Apostòlics) |
| Fets destacables | Primer bisbe llegendari de Vergium |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patronatge | Berja |
Sant Tesifont és venerat com a sant patró de Berja (Almeria, Andalusia). La tradició el fa primer bisbe de la ciutat i un dels Set Varons Apostòlics de la Bètica. D'existència incerta, al voltant seu hi ha diverses llegendes i tradicions.
Taula de continguts |
Llegenda[modifica]
No sabem res sobre la vida d'aquest bisbe. Segons la tradició, va evangelitzar la ciutat de Vergium o Bergi (situada a l'actual Berja, a la província d'Almeria, on va ser el primer bisbe. Hi hauria mort màrtir.
Segons aquesta tradició, Eufrasi va ésser un dels Set Varons Apostòlics, missioners que havien estat ordenats a Roma i enviats pels sants Pere apòstol i Pau de Tars a evangelitzar la Bètica al segle I, repartint-se en diferents ciutats i essent martiritzats tots ells.[1]
Historicitat[modifica]
- Article principal: Set Varons Apostòlics
Les fonts més antigues que citen els varons daten del segle X i podrien remuntar-se als segles VIII o IX; semblen, però, obres hagiogràfiques on, sense fonament històric, s'enaltia l'església andalusa, llavors sota el domini musulmà. En fonts anteriors, tant històriques com litúrgiques, i fins i tot a la mateixa zona, no s'esmenten mai aquests sants. Segurament es tracta d'una llegenda pietosa de l'època visigoda, elaborada amb la intenció de reforçar els vincles de l'Església local amb Roma, fent que l'evangelització hispànica fos directament obra de la predicació de deixebles de l'apòstol Pere.
La llegenda tingué molt èxit, especialment a partir de la seva difusió en els falsos cronicons dels segles XVI i XVII i, particularment, de la falsa crònica de Dextre, que oferia molts detalls sobre els sants i la seva activitat en la Bètica, tots ells obra del falsificador jesuïta Jerónimo Román de la Higuera.
Notes[modifica]
- ↑ Una altra llegenda els fa companys de Sant Jaume el Major durant el seu viatge a Hispània. Els altres varons van ser els sants: Hesiqui de Carcere (Cazorla o Cieza), Cecili d'Elvira, Eufrasi d'Iliturgi, Torquat d'Acci (Guadix), Indaleci d'Urci (prop d'Almeria) i Secundi d'Abula (a Almeria).
