Test de Bechdel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El test de Bechdel (també conegut com a "Test de Bechdel/Wallace", "Bechdel rule","Bechdel's law"o "Mo Movie Measure") és un conjunt de normes per a avaluar el masclisme principalment en pel·lícules i en altres mitjans com ara còmics, obres de teatre, etc.[1] El test es va popularitzar en el còmic "Dykes to Watch Out For" (o DTWOF), obra d'Alison Bechdel tot i que la seva invenció s'atribueix a Liz Wallace, una amiga de l'autora del còmic.[1] La primera aparició del test fou el 1985, en una tira còmica anomenada "The rule" que va ser publicada en la pàgina 22 del cómic DTWOF.[2]

Criteris del test[modifica | modifica el codi]

En la tira còmica "the rule", una de les personatges diu que ella només accedeix a veure una pel·lícula si aquesta compleix les següents condicions:

  1. A la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins.
  2. Aquestes personatges han de parlar l'una a l'altra en algun moment.
  3. Llur conversació ha de tractar sobre quelcom que no sigui un home (no només pel que fa a relacions romàntiques, sinó qualsevol tema que impliqui un home no passa el test: p.ex. dues germanes parlen sobre el seu pare).[3][2] Aquestes tres simples normes, si fossin aplicades a l'invers, és a dir, als homes, donarien com a resultat que pràcticament totes les pel·lícules estrenades compleixen les condicions pel que fa als homes, en canvi, si s'apliquen segons llur disseny original, és sorprenent el gran nombre de films que no passen la prova.

Impacte del test[modifica | modifica el codi]

Des del naixement del test, el seu ús s'ha anat popularitzant com una manera senzilla de destacar l'escassa presència femenina en la indústria filmogràfica. Malgrat ser una prova molt poc exigent, ja que no és massa demanar que hi hagi dues personatges femenines que conversin entre elles sobre alguna cosa que no siguin els homes, el resultat d'aplicar-ho a les pel·lícules més cèlebres és xocant i significatiu; i existeixen nombroses webs de crítica de cinema[4] i projectes feministes[5] que realitzen llistes de pel·lícules en funció de si passen o no l'examen, amb resultats que demostren una desigualtat sistemàtica:

Una variant del test, exigeix que, a més a més, ambdues dones siguin personatges amb nom.[6]

Heus aquí algunes pel·lícules famoses que no passen el test:

L'estudi de l'abundant llista de pel·lícules que no superen el test és un important argument que demostra la visió androcèntrica de la major part de la indústria del cinema, el fet que sovint s'ignora el punt de vista femení i que no es reflecteix la realitat pel que fa a la proporció de dones en la societat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Funny Like a Guy: Anna Faris and Hollywood's woman problem» p. 55. Condé Nast, 11 abril 2011.
  2. 2,0 2,1 «The Rule».
  3. Ulaby, Neda. National Public Radio. The 'Bechdel Rule,' Defining Pop-Culture Character. National Public Radio, 2008-09-02. 
  4. «The Bechdel Test Blog». Thebechdeltest.blogspot.com.
  5. «Bechdel Test Movie List». Bechdeltest.com.
  6. «The Bechdel Test, AKA, The Mo Movie Measure».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vídeos
Webs