Test de Bechdel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El test de Bechdel (també conegut com a "Test de Bechdel/Wallace", "Bechdel rule","Bechdel's law"o "Mo Movie Measure") és un conjunt de normes per a avaluar el masclisme principalment en pel·lícules i en altres mitjans com ara còmics, obres de teatre, etc.[1] El test es va popularitzar en el còmic "Dykes to Watch Out For" (o DTWOF), obra d'Alison Bechdel tot i que la seva invenció s'atribueix a Liz Wallace, una amiga de l'autora del còmic.[1] La primera aparició del test fou el 1985, en una tira còmica anomenada "The rule" que va ser publicada en la pàgina 22 del cómic DTWOF.[2]

A Suècia alguns cinemes informen per a cada pel·lícula que projecten, si aquesta compleix el test i els films aptes segons aquest criteri es marquen amb una "A" majúscula per promoure la igualtat de gènere.[3]

Criteris[modifica | modifica el codi]

En la tira còmica The Rule, una de les personatges diu que ella només accedeix a veure una pel·lícula si aquesta compleix les següents condicions:

  1. A la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins.
  2. Aquests personatges han de parlar l'una a l'altra en algun moment.
  3. Llur conversa ha de tractar sobre quelcom que no sigui un home. Aquesta regla no està restringida a les relacions romàntiques, sinó a qualsevol conversa que impliqui un home (p.ex. dues germanes parlen sobre el seu pare).[4][2]

Aquestes tres simples normes, si fossin aplicades a l'invers, és a dir, als homes, donarien com a resultat que pràcticament totes les pel·lícules estrenades complirien les condicions. En canvi, si s'apliquen segons llur disseny original, és sorprenent el gran nombre de films que no passen la prova. Una variant del test, exigeix que, a més a més, ambdues dones siguin personatges amb nom.[5]

Impacte[modifica | modifica el codi]

Des del naixement del test, el seu ús s'ha anat popularitzant com una manera senzilla de destacar l'escassa presència femenina en la indústria filmogràfica. Malgrat ser una prova molt poc exigent, ja que no és massa demanar que hi hagi dues personatges femenines que conversin entre elles sobre alguna cosa que no siguin els homes, el resultat d'aplicar-ho a les pel·lícules més cèlebres és xocant i significatiu; i existeixen nombroses webs de crítica de cinema[6] i projectes feministes[7] que realitzen llistes de pel·lícules en funció de si passen o no l'examen, amb resultats que demostren una desigualtat sistemàtica:

Algunes de les pel·lícules famoses que no passen el test són la trilogia original de Star Wars, la saga d'El Senyor dels Anells, Avatar, les pel·lícules de Harry Potter, The Dark Knight, Terminator Salvation, Shrek, Els Caçafantasmes, El gran Lebowski. La saga de Pirates del Carib, la sèrie Men in Black, Pulp fiction, Top Gun i Esmorzar amb diamants. L'estudi de l'abundant llista de pel·lícules que no superen el test és un important argument que demostra la visió androcèntrica de la major part de la indústria del cinema, el fet que sovint s'ignora el punt de vista femení i que no es reflecteix la realitat pel que fa a la proporció de dones en la societat.

El Diari Ara va fer un anàlisi sobre diverses pel·lícules de cinema català per veure si passaven o no el test de Bechdel. Entre les que passen el test hi ha Tots volem el millor per a ella, Pa Negre, 3 bodas de más, La plaga i Eva. Entre les que no passen la prova, Los últimos días, The Impossible i Mientras duermes.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Funny Like a Guy: Anna Faris and Hollywood's woman problem» p. 55. Condé Nast, 11 abril 2011.
  2. 2,0 2,1 «The Rule».
  3. «Swedish cinemas take aim at gender bias with Bechdel test rating». The Guardian, 6 novembre 2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
  4. Ulaby, Neda. National Public Radio. The 'Bechdel Rule,' Defining Pop-Culture Character. National Public Radio, 2008-09-02. 
  5. «The Bechdel Test, AKA, The Mo Movie Measure».
  6. «The Bechdel Test Blog». Thebechdeltest.blogspot.com.
  7. «Bechdel Test Movie List». Bechdeltest.com.
  8. Serra, Xavi. «El cinema català aprova justet el test de Bechdel». Diari Ara, 9/8/2014, pàg. 04-05 (Ara estiu).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]