Test de Schiff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El test de Schiff, conegut també com a magenta I o violeta bàsica, és una prova analítica que s'usa com a mètode per a detectar aldehids, inventat per Hugo Schiff (1866).[1] La prova consisteix en l'aplicació del reactiu de Schiff sobre la mostra a analitzar. S'ha de fer en fred i en un medi no àcid. El reactiu elimina un doble enllaç del centre de la molècula de la fucsina bàsica (un colorant bàsic de trifenilmetà, vermell dissolt en aigua) i és originalment incolor. En contacte amb qualsevol parell de grups aldehid amb els seus corresponents radicals OH, reacciona amb ells formant un nou doble enllaç cromòfor i canvia el seu color de transparent a violeta viu. Això és degut al fet que el bisulfit de sodi, present a la mescla, hi reacciona. És àmpliament utilitzat en tincions histològiques, com la tinció de Feulgen[2] (per identificar ADN o material cromosòmic a les cèl·lules)[3] o la tinció de PAS. La seva fórmula química és C₂0-H₂0-Cl-N₃. La prova es negativa per les cetones.

És un reactiu emprat en el diagnòstic de certes patologies dermatològiques, ja que els grups d'aldehid són abundants a la pell.[4] Partint del reactiu original de Schiff s'han creat diverses variants amb l'objectiu de detectar més substàncies, modificacions que alguns autors anomenen "pseudotests de Shiff".[5] Existeixen més de 60 tipus d'aquestes modificacions, la majoria basats en afegir al clorhidrat de pararosanilina alguna font de S (IV), com el disulfit de sodi, el sulfit de sodi o el clorur de tionil.[6] Una de les variants més conegudes és la de Feulgen i Rossenbeck.[7]

A banda del seu ús en el camp de l'histopatologia, el test de Shiff o els seus derivats són utilitzats per quantificar l'acció dels llevats en els processos d'elaboració de aliments i begudes.[8] Tires de paper impregnades en el reactiu serveixen per detectar fàcilment la presència de formaldehid en el menjar i controlar la seva qualitat.[9] Durant molts anys ha estat un mètode fonamental per avaluar bromatològicament els greixos rancis.[10] El test també es emprat per detectar substàncies que contaminen els lubricants de motors.[11]

Per evitar l'aparició de precipitats a causa de variacions de la temperatura, Lillie (1951)[12] va crear la modificació que porta el seu nom en la fórmula del reactiu original.[13] Existeixen versions fluorescents del mètode, emprades principalment en citologia i que inclouen l'acriflavina en la seva composició.[14] També hi ha una forma millorada del reactiu que simplifica la preparació de la tinció de Feulgen.[15]

El glutaraldehid (un producte emprat per fixar teixits orgànics) provoca canvis artefactuals importants en les preparacions microscòpiques tenyides amb mètodes que inclouen aquest reactiu.[16] El test dona falsos positius tenyint certes selenoproteïnes, com la glicina-reductasa selenoproteïna A present al Clostridium sticklandii.[17]

El reactiu de Schiff és incolor. S'ha de conservar a 2-8 °C en un lloc fosc. Si adquireix una coloració vermellosa no pot ser utilitzat, ja que és un signe de deteriorament de les seves propietats químiques.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Eine neue Reihe organischen Diaminen Schiff, Hugo; Liebigs, Justus. Ann Chemie 140, 92-137, 1866. (alemany)
  2. ↑ DeLamater ED, Mescon H, Barger JD «The chemistry of the Feulgen reaction and related histo- and cytochemical methods» (en anglès). J Invest Dermatol, 1950 Feb; 14 (2), pp: 133-152. DOI: 10.1038/jid.1950.19. PMID: 15403064 [Consulta: 11 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Biesterfeld, S; Beckers, S; Del Carmen Villa Cadenas, M; Schramm, M «Feulgen staining remains the gold standard for precise DNA image cytometry» (en anglès). Anticancer Res, 2011 Gen; 31 (1), pp: 53-58. PMID: 21273580 [Consulta: 4 maig 2017].
  4. ↑ Bertanha, L; Chiacchio, ND «Nail clipping in onychomycosis» (en anglès). An Bras Dermatol, 2016 Set-Oct; 91 (5), pp: 688-690. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20164968. PMC: 5087240. PMID: 27828655 [Consulta: 4 maig 2017].
  5. ↑ Dapson, RW «Schiff and pseudo-Schiff reagents: the reactions and reagents of Hugo Schiff, including a classification of various kinds of histochemical reagents used to detect aldehydes» (en anglès). Biotech Histochem, 2016 Nov; 91 (8), pp: 522-531. DOI: 10.1080/10520295.2016.1249518. PMID: 27849393 [Consulta: 5 maig 2017].
  6. ↑ Robins, JH; Abrams, GD; Pincock, JA «The structure of Schiff reagent aldehyde adducts and the mechanism of the Schiff reaction as determined by nuclear magnetic resonance spectroscopy» (en anglès). Can J Chem, 1980, 58 (4), pp: 339-347. DOI: 10.1139/v80-055. ISSN: 0008-4042 [Consulta: 10 setembre 2017].
  7. ↑ Llewellyn, BD «Feulgen and Rossenbeck's Schiff Reagent» (en anglès). StainsFile, 2005, Maig, pàgs: 1. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2018 [Consulta: 10 setembre 2017]. Arxivat 9 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  8. ↑ Rosca I, Petrovici AR, Brebu M, Stoica I, et al «An original method for producing acetaldehyde and diacetyl by yeast fermentation» (en anglès). Braz J Microbiol, 2016 Oct-Des; 47 (4), pp: 949-954. DOI: 10.1016/j.bjm.2016.07.005. PMC: 5052390. PMID: 27528084 [Consulta: 5 maig 2017].
  9. ↑ Anggriawan, RD; Anggraini, CD; Sari, PY; Firdaus, M; Susiana, ARF «PERFORMA (Paper Test Kit Formalin) As The Alternative Selection to Improve the Quality of Food Ingredients» (en anglès). Food Science and Quality Management, 2014; 31, pp: 168-174. DOI: 10.18502/kls.v1i0.101. ISSN: 2225-0557 [Consulta: 5 maig 2017].
  10. ↑ Seymour, N «The estimation of aldehydes in rancid fats -Tesi doctoral-» (en anglès). Department of Agricultural Chemistry. McGill University, 1949, pàgs: 90 [Consulta: 12 setembre 2017].
  11. ↑ ASTM International «Standard Test Methods for Detecting Glycol-Base Antifreeze in Used Lubricating Oils. D 2982» (en anglès). American National Standard, 2004, pàgs: 5 [Consulta: 11 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Lillie, RD «Simplification of the Manufacture of Schiff Reagent for use in Histochemical Procedures» (en anglès). Stain Technology, 1951; 26 (3), pp: 163-165. DOI: 10.3109/10520295109113200. ISSN: 0038-9153 [Consulta: 22 agost 2017].
  13. ↑ Llewellyn, BD «Lillie's Cold Schiff Reagent» (en anglès). StainsFile, 2005, Maig, pàgs: 1. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2017 [Consulta: 22 agost 2017]. Arxivat 21 de juliol 2017 a Wayback Machine.
  14. ↑ Llewellyn, BD «Fluorescent Schiff Reagent» (en anglès). StainsFile, 2005, Maig, pàgs: 1. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2017 [Consulta: 22 agost 2017]. Arxivat 21 de juliol 2017 a Wayback Machine.
  15. ↑ Alexander J, McCarty KS, Alexander-Jackson E «Rapid method of preparing Schiff's reagent for the Feulgen test» (en anglès). Science, 1950 Gen 6; 111 (2871), pp: 13. DOI: 10.1126/science.111.2871.13-a. PMID: 1539810 [Consulta: 22 agost 2017].
  16. ↑ Ellis, R «A diffuse staining of all tissue structures with Schiff’s reagent following fixation of the tissue with glutaraldehyde containing fixatives» (en anglès). Problems in Histopathological Technique, 26. IHC World, 2002, pàgs: 1 [Consulta: 23 agost 2017].
  17. ↑ Kimura Y, Stadtman TC «Glycine reductase selenoprotein A is not a glycoprotein: the positive periodic acid-Schiff reagent test is the result of peptide bond cleavage and carbonyl group generation» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 1995 Mar 14; 92 (6), pp: 2189-2193. PMC: 42449. PMID: 7892245 [Consulta: 28 octubre 2017].
  18. ↑ Thermo Scientific «Advanced Testing Schiff Reagent Instructions for Use» (en anglès). Thermo Fisher Scientific Inc. IS88017 R6/12, 2012, pàgs: 1. Arxivat de l'original el 24 d’agost 2017 [Consulta: 22 agost 2017]. Arxivat 24 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.

Bibliografia[modifica]

  • García del Moral, Raimundo. Laboratorio de anatomía patológica (en castellà). Ed. McGraw-Hill/Interamericana, 1993. 1ª ed. pp: 228-233. ISBN 8448102290 [Consulta: 8 maig 2017]. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Test_de_Schiff&oldid=33091122»